Crònica 24/04/2012

Més gent... i les vendes paren el cop

Jordi Nopca
4 min
Més gent... i les vendes paren el cop

BARCELONAAprimera hora del matí, durant l'esmorzar que l'Hotel Regina ofereix des de fa tretze anys a escriptors, editors i periodistes, una rèplica d'Allan Karlsson, el personatge principal de L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra (La Campana / Salamandra), acaparava l'atenció d'uns i altres amb una disfressa de color rosa. Un cartutx de dinamita vermell sobresortia d'una de les seves butxaques. "Si aquest vespre no sóc el llibre més venut -prometia el fals Karlsson, interpretat per Quimet Pla- em faran explotar!"

Ningú no va complir l'amenaça, al final de la diada: la novel·la de Jonasson va ser la més venuda en català, i en castellà va ocupar el segon lloc, només superada per El enredo de la bolsa y la vida (Seix Barral), la quarta aventura del detectiu boig d'Eduardo Mendoza, un autor que va provocar cues per tot arreu on va signar. Carlos Ruiz Zafón, tot i disposar d'una carpa pròpia a passeig de Gràcia amb Gran Via, no va arribar a xifres de vendes tan espectaculars com les de l'autor de La ciudad de los prodigios : així i tot, entre les 11 del matí i les dues de la tarda, Ruiz Zafón va aconseguir que es despatxessin fins a 700 números als lectors que esperaven que l'escriptor els estampés la signatura. Els primers havien començat a fer cua a quarts de vuit i lloaven "la sintaxi" de l'autor d' El presoner del cel .

Les vendes pugen lleugerament

Tal com havien avançat fa uns dies, als editors i llibreters els preocupava més la sintaxi de vendes que no pas la verbal. Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters, expressava un optimisme moderat i afirmava que esperava "mantenir els 17 milions d'euros de facturació del 2011". La xifra havia suposat una caiguda del 20% respecte a l'any anterior. A finals de la jornada, Daura respirava una mica més tranquil: "Hem millorat lleugerament. L'allau de gent que ha omplert llibreries i carrers sobretot a partir de les cinc de la tarda ha estat considerable. Hem superat la xifra de l'any passat: calculo que les vendes deuen haver pujat entre un 3% i un 8%".

Daura no es va estar de recordar el panorama en què aquesta recuperació s'ha donat: "El 2011 va ser un any molt dolent. El retrocés només es va corregir -i poc- durant la campanya de Nadal". El pitjor encara estava per arribar, però: "Els tres primers mesos d'aquest 2012 han estat horrorosos. Caldria recular una dècada per obtenir xifres d'aquesta mena". El president del Gremi de Llibreters es preguntava pels motius d'aquesta millora: "Caldrà veure si es tracta d'un miratge, si resulta que els ciutadans només compleixen amb la festa, o si, en canvi, es confirma més endavant com una tendència". En qualsevol cas, la pujada lleugera d'enguany situaria la facturació d'aquest Sant Jordi entre un 12% i un 17% per sota de la del 2010. "Caldrà temps per arribar a les xifres de facturació d'abans de la crisi", recordava Daura. L'últim Sant Jordi d'excepció va ser el del 2009, en què Stieg Larsson va arrasar en català i castellà.

La diversificació es confirma

Des de llavors no hi ha hagut cap diada en què un autor hagi acaparat la majoria de vendes. "Enguany els primers llocs tampoc no han guanyat per golejada -ha recordat Daura-. Hi ha hagut molta diversificació en les vendes, potser gairebé hauríem de parlar d'empat tècnic entre molts dels llibres". En l'apartat de ficció catalana, L'avi de 100 anys... de Jonasson ha encapçalat la llista, perseguit per les memòries d'infantesa i joventut de Rafel Nadal, el debut en la ficció de Lluís Llach i les últimes novetats de Jaume Cabré i d'Imma Monsó. Pel que fa a la ficció castellana, Eduardo Mendoza ha estat l'autor més venut amb El enredo de la bolsa o la vida , per damunt de la traducció de Jonasson i les noves novel·les d'Almudena Grandes, Carlos Ruiz Zafón i Kate Morton. Si els lectors buscaven ficció es decantaven per l'humor evasiu de l'avi Karlsson. Si optaven per l'assaig, en canvi, compraven el balanç vital dels últims anys de Jordi Pujol ( Memòries III ) o l'última anàlisi de la crisi del professor Santiago Niño Becerra, Más allá del crash . En català, completaven el pòdium El menjar de la família , de Ferran Adrià, Viatge a l'optimisme , l'última dosi de positivisme d'Eduard Punset, l'interessant reportatge Fago , de Carles Porta -amb el qual voldria repetir l'èxit de Tor - i Diguem prou! , d'Arcadi Oliveres, un llibre indignat necessari en un context social i econòmic com el d'ara.

En l'apartat de no-ficció en castellà, l'assaig de Niño Becerra va ser seguit per l'edició castellana del llibre de Ferran Adrià, el retrat de la reina Sofia fet per Pilar Eyre ( La soleda de la reina ), un altre volum optimista, El arte de no amargarse la vida , de Rafael Santandreu, i la primera incursió per escrit del mediàtic Mario Vaquerizo, Haciendo majaradas, diciendo tonterías .

Potser les vendes de llibres no han estat del tot espectaculars, aquesta diada: el gran canvi respecte a l'any passat ha estat l'afluència de ciutadans, que han tornat a col·lapsar el centre de la majoria de poblacions catalanes. A Barcelona hi havia trams en què les parades de roses -vermelles, biològiques , pintades de blau i grana, de ceràmica i fins i tot de roba- superaven les de llibres. Les vendes s'han enfilat fins als 4 milions.

stats