Enviada especial a atenesLa clínica de la branca grega de Metges del Món al centre d'Atenes no dóna l'abast. L'ONG va posar en marxa un modest equipament fa deu anys per oferir assistència mèdica gratuïta a milers de treballadors sense papers que arriben a Grècia, una de les principals portes d'entrada a la UE, i que no tenen dret a sanitat pública, excepte en casos d'urgència. Ara, a més dels nouvinguts, han d'atendre immigrants que fa anys que es van establir al país i que amb la crisi econòmica han perdut el permís de residència. També ciutadans grecs aturats (en alguns barris obrers d'Atenes l'atur arriba al 85%), que a causa de les retallades a la sanitat no poden pagar ni la taxa de sis euros que es cobra des del març per entrar als hospitals públics ni les despeses de tractament.
"A Grècia hi ha una crisi humanitària", alertava dijous Giorgios Alexandratos, director de l'oficina local de l'ONG. El mes passat van atendre 15.000 persones. "És trist, però hem de reconèixer que hem començat a treballar aquí com en les missions internacionals: han vingut a ajudar-nos equips de Noruega i d'Holanda, que abans havien treballat a Uganda i el Tadjikistan", lamenta.
La crisi econòmica a Grècia ha atrapat un milió i mig d'immigrants que treballaven a la construcció, a l'agricultura i en l'economia submergida i ara es troben sense recursos per guanyar-se la vida. La primera onada (búlgars, albanesos, romanesos, macedonis, georgians, etc.) va arribar als anys 90 per fugir de l'esfondrament del bloc soviètic i de la guerra a l'antiga Iugoslàvia. "Tenim molts casos d'homes sols, però també de caps de família que han perdut la feina: ara busquen feines d'estiu a les illes", explica Anasthasia Retinoti, treballadora social de l'ONG.
Gana Matseva, de 63 anys, va perdre la feina en un supermercat de Bulgària i va emigrar a Grècia el 1994. Va tenir diverses feines esporàdiques "fent una mica de tot" fins que fa dos anys va tenir un accident de moto que li va deixar seqüeles a les dues cames. Com que no és grega ni s'ha casat al país no té cap mena de subsidi, va a la clínica de l'ONG i viu en un alberg per a persones sense llar. "Les coses a Grècia són molt difícils. També per a la gent d'aquí. No hi ha diners per a ningú". Dubta de tornar al seu país: "Potser sí, però allà també és molt difícil trobar feina, no sé què faré", explica. S'emociona quan diu que el seu actual company, un grec treballador de la construcció que ara malviu tocant el clarinet al carrer, "avui s'ha tret 12 euros, i per una suma tan petita està molt content".
Per a la majoria d'immigrants que arriben, Grècia i la seva frontera, no és un destí final, sinó un pont cap a Europa. Uns 300 creuen diàriament la frontera amb Turquia. Si un dia els troben en un país europeu, seran retornats a Grècia en virtut de l'acord de Schengen.
Mehdi, un jove iranià que va abandonar el seu país fugint de la repressió, va acudir a l'ONG perquè l'ajudessin a tramitar la sol·licitud d'asil polític. "Vaig venir a Grècia perquè és el primer país després de Turquia on podia entrar sense visat. No volia quedar-me aquí, només trobar un lloc on poder sobreviure tranquil", explica."Només tinc feinetes temporals, porto paquets per a una empresa, però sense papers és molt difícil: ara ni tan sols hi ha feina per als grecs", assumeix. No posa gaires esperances en el procediment d'asil: "El futur és molt negre", conclou. L'estat grec ha estat sancionat pel tribunal de Drets Humans de l'ONU per haver acumulat en deu anys més de 50.000 peticions d'asil polític sense tramitar.
