Publicitat
Publicitat

ONADA DE FURTS DE METALL I DE MATERIAL DE LA CONSTRUCCIÓ

Els delictes han caigut un 25% en els darrers sis mesos per la pressió policial

Més d'un miler de detencions en un any pel robatori de coure

Si hi ha una xifra que demostra l'envergadura del fenomen dels robatoris de metall és aquesta: 1.042 detencions en només un any. L'onada de furts ha posat en alerta els Mossos i les empreses.

L'explicació a l'allau de robatoris, sobretot de coure, s'ha de buscar en l'increment del preu d'aquest metall. Al llarg del 2010 el valor del coure s'ha duplicat i actualment es pot arribar a pagar a 5 euros el quilo. Si a això hi afegim que es tracta d'un material que té una bona sortida en el mercat estatal, però també als països de l'est europeu, la combinació és llaminera per a les bandes de lladres, que s'han anat especialitzant en aquesta tipologia de robatori. Un grau d'especialització que s'ha mostrat en la seva màxima expressió aquest cap de setmana, amb el furt de dissabte a plena llum del dia de vuit contrapesos de la catenària de la línia de Renfe entre Salou i Cambrils, que va deixar 2.000 passatgers sense servei. Una situació que es va repetir diumenge a les Terres de l'Ebre.

El fenomen no és exclusiu de Catalunya i s'escampa com una plaga per tot Europa. Fins i tot, un cop a l'any, s'organitza una jornada d'acció policial contra el robatori de metall a nivell de tot el continent. Les 1.042 detencions practicades pels Mossos en el darrer any també són el resultat del dispositiu engegat per la policia catalana i que ha permès que en els darrers sis mesos s'hagi detectat un descens del 25 per cent d'aquest tipus de delictes. L'altra cara de la moneda és que de tot aquest volum de detinguts, només 23 persones han ingressat a la presó, mentre que la resta han estat posats en llibertat amb càrrecs o, en molts casos, amb sancions només administratives. "No és impunitat... és el que hi ha amb el marc legal que tenim", explica resignat el cap de la divisió d'investigació criminal dels Mossos d'Esquadra, Jordi Bascompte.

Col·laboració privada
El binomi entre seguretat pública i privada funciona sovint com si fossin vasos comunicants. A l'Estat espanyol les empreses de seguretat hi facturen més de 3.500 milions d'euros anuals, amb unes taxes de creixement d'entre un 7% i un 8% a l'any. L'allau de robatoris de metall i material de la construcció fa que les empreses de seguretat privades estiguin fent l'agost. "Hi ha molta més demanda a causa dels increments de robatoris, sobretot en empreses de polígons industrials i obres públiques", reconeix Diego Peña, portaveu de l'Associació Catalana d'Empreses de Seguretat (ACAES). Peña assegura que la vigilància privada no té com a funció substituir la seguretat pública sinó "complementar-la i potenciar l'efecte preventiu i dissuasiu ".

El portaveu de l'ACAES explica que fa anys els robatoris de maquinària d'obra o de metall eren pràcticament residuals, mentre que ara les pèrdues de les empreses per aquests conceptes són milionàries i aquí és on la seguretat privada juga un paper cabdal. "Els Mossos i les policies locals no poden arribar a tot i la presència de vigilants ja és un factor afegit de protecció, tot i que també és veritat que les bandes de lladres cada vegada arrisquen més i estan més especialitzades", matisa Peña.

L'increment de les mesures de seguretat per part de les empreses, tant amb controladors a peu d'obra com amb sistemes passius de vigilància, ha coincidit amb un operatiu especial dels Mossos d'Esquadra, batejat amb el nom de POEM (Pla Operatiu Especial del Metall), per frenar els robatoris de coure. En aquest sentit, no només es tracta de ser més resolutius -només al mes d'agost es van fer 322 detencions a tot Catalunya- sinó sobretot de prevenir. Però controlar desenes de polígons industrials, centenars d'obres i milers de quilòmetres de línies ferroviàries, elèctriques i telefòniques és materialment impossible, tot i que es fan patrullatges específics en els camins rurals que serveixen d'entrada i sortida a les zones boscoses on els lladres acostumen a robar cable elèctric.

Controls itinerants
Per la seva banda, les unitats de les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos fan controls aleatoris i itinerants a les rodalies d'obres, polígons industrials i línies ferroviàries, mentre que els agents adscrits a la policia administrativa, en col·laboració amb les policies locals, fan controls i inspeccions a les deixalleries i altres establiments que podrien ser receptors del material robat per les bandes. En aquest sentit, el setembre passat es van inspeccionar 53 deixalleries, cosa que va fer que s'aixequessin 24 actes per infraccions. Al llarg de tot el dispositiu, els Mossos han arribat a identificar prop de 9.000 persones i uns 5.000 vehicles.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT