Publicitat
Publicitat

UN RÈGIM CONTRA LES CORDES

Compromís de l'opositor Consell Nacional Libi amb la democràcia

Més pressió política Per fer plegar Gaddafi

La Conferència de Londres va aplegar ahir més de quaranta delegacions dels països que donen suport a la coalició contra Gaddafi, que van reafirmar el seu suport als bombardejos a Líbia.

Nicolas Sarkozy i David Cameron ja tenen el que volien. I Barack Obama, també. El president francès i el primer ministre britànic comanden des d'ahir la "direcció política" per dirigir la intervenció militar a Líbia que porta a terme l'OTAN. I el president nord-americà, encara que sigui portes endins, ha aconseguit treure's de sobre el lideratge de l'operació i fer un pas enrere en la campanya contra Gaddafi.

Tot es va concretar ahir entre Washington i Londres. A la matinada, hora catalana, Obama va fer un discurs monotemàtic en què va tranquil·litzar els nord-americans amb el missatge que "Líbia no seria l'Iraq" i que l'únic objectiu de la intervenció militar era "salvar vides humanes". Els EUA han girat full. A mig matí a Londres s'hi van aplegar més de quaranta delegacions de la coalició que dóna suport a l'operació contra el règim libi i van refermar "la necessitat d'una acció militar" que no "s'aturarà" mentre Gaddafi continuï amenaçant el poble libi. La coalició augmenta la pressió.

"El jutjarem pels fets, no per les paraules", diu, descregut, el comunicat final de la Conferència de Londres. "Líbia no té futur mentre Gaddafi sigui al poder", va sentenciar, més dur, el ministre britànic d'Afers Estrangers, William Hague. I en una línia semblant es va manifestar el seu homòleg italià, que va obrir la porta a l'exili de Gaddafi: "La precondició per acabar amb el conflicte és que marxi del país". De moment, però, cap país no s'ha ofert a acollir-lo.

El pla de la coalició

"Vindran dies més bons per a Líbia", va assegurar en l'obertura de la Conferència de Londres el primer ministre britànic, David Cameron, que va dibuixar un escenari en tres passos per al futur d'aquest país.

Primer, reafirmar el compromís dels països de la coalició amb el mandat de l'ONU que reclama la fi de la repressió de Gaddafi. Segon, accelerar l'enviament d'ajuda humanitària a Líbia per evitar més patiment a la població civil. I tercer, ajudar el poble libi a definir el seu futur polític. Això sí, ningú no va fixar clarament com a objectiu que Gaddafi deixi el poder. "No som nosaltres els encarregats de triar qui ha de governar a Líbia", assegura el document final de la Conferència de Londres. "Només el poble libi ho pot decidir".

La conferència va institucionalitzar un Grup de Contacte per Líbia que s'encarregarà de la "direcció política" de les operacions que porta a terme la coalició, a través de l'OTAN, per posar fi al règim de Gaddafi. El que havia de ser també una trobada per mostrar unitat després d'uns dies de discussions entre diferents països sobre la conveniència dels bombardejos va quedar, en aquest apartat, una mica curt. La majoria de països àrabs van optar per no anar a Londres o enviar-hi delegacions de perfil baix. Sí que hi va ser present al més alt nivell el primer ministre de Qatar, Xeikh Hamad bin Jassim al-Thani, el país del qual acollirà la pròxima reunió d'aquest Grup de Contacte per Líbia acabat de crear.

El dilema d'armar els opositors

A Londres també hi va planar el debat sobre la conveniència de donar armes als opositors vista la seva inferioritat militar evident en el camp de batalla. Els que més clarament van optar per aquesta opció van ser França i els Estats Units.

La mateixa secretària d'estat nord-americana, Hillary Clinton, va admetre que aquesta possibilitat "no va contra el que diu la resolució de l'ONU". Però el ministre d'Afers Estrangers britànic, David Cameron, va posar les coses al lloc quan va assegurar que d'aquesta qüestió no se n'havia parlat a la conferència, tot i que sí que va reconèixer que l'oposició líbia "ho havia demanat".

Les principals reticències d'armar els opositors és la por a convertir el conflicte en una guerra civil sense fi. Per acabar de disparar les alarmes, ahir es va saber que informes d'intel·ligència dels EUA alertaven que entre els opositors hi podria haver infiltrats d'Al-Qaida o Hezbol·lah. "Encara no sabem tot el que voldríem saber sobre els opositors libis", va dir ahir la secretària d'estat nord-americana.

L'oposició líbia ja té pla polític

El Consell Nacional de Líbia, que aplega a Bengasi els opositors a Gaddafi, va fer ahir un important pas endavant en el pla polític. Va emetre una declaració que, amb el títol Una visió d'una Líbia democràtica recull els vuit principis que guien el seu particular combat acarnissat per la llibertat.

Al document els opositors hi proclamen que volen crear un estat unit -descartada, per tant, la partició-, lliure i modern quan caigui "el règim il·legal de Gaddafi". En aquest camí, apunten la necessitat de redactar "una nova Constitució" que estableixi la separació de poders i unes institucions plenament democràtiques. Els opositors veuen el futur de Líbia lligat a les llibertats bàsiques i proclamen que els beneficis sorgits dels recursos naturals del país -les importants reserves petrolieres- seran destinats al benestar del poble libi.

I pel que fa a la lluita contra el terrorisme, el Consell Nacional de Líbia s'hi compromet plenament així com també a garantir la llibertat religiosa i el bon veïnatge amb els països de la regió. Amb el document, l'opció dels opositors libis va quedar ahir una mica més clara.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT