Publicitat
Publicitat

TENSIÓ PEL PROGRAMA NUCLEAR

La UE augmenta les sancions, però no imposa l'embargament de petroli

Més pressió sobre l'Iran

La Unió Europea va anunciar ahir noves sancions contra l'Iran després de l'assalt de dimarts a l'ambaixada britànica a Teheran. Els ministres d'Afers Exteriors europeus van acordar afegir 180 oficials i institucions iranianes a la llista negra: se'ls congelen béns i se'ls prohibeix viatjar als estats membres. Però les mesures van fer curt tenint en compte la demanda britànica i francesa d'aplicar un embargament europeu a les importacions de petroli iranianes. Grècia, un dels compradors europeus més dependents del cru de l'Iran, va mostrar una forta resistència a la mesura, i la Xina, un dels compradors més importants del combustible iranià, va advertir que una mesura com aquesta és fruit d'una "càrrega emocional" per castigar la República Islàmica per l'atac a la delegació britànica. En el cas espanyol, l'Iran va ser l'any passat el primer subministrador de cru (14% del total), segons dades de la Comissió Nacional de l'Energia (CNE).

Un atac al "conjunt de la UE"

En el comunicat del Consell de la UE, els ministres d'Afers Exteriors dels Vint-i-set apuntaven que l'increment de les sancions va destinat a "entitats i individus directament involucrats en les activitats nuclears iranianes, que són una violació de les resolucions de l'ONU".

La nota també deia que els ministres estudiaran mesures addicionals les setmanes vinents per ampliar les sancions existents contra el sistema financer iranià, el sector de transports i energètic i la Guàrdia Revolucionària, un segment de les forces armades de l'Iran que Occident sospita que són els supervisors del programa clandestí d'armes nuclears.

L'ampliació de les sancions europees va coincidir amb la revelació de nous detalls sobre l'assalt de dimarts, en què manifestants iranians alineats aparentment amb la milícia Bassij, controlada pel govern, van atacar les dependències britàniques com a rebuig a les sancions econòmiques d'Occident contra el programa nuclear iranià. Reuters explicava ahir que diplomàtics occidentals que van entrar a la seu britànica 24 hores després de l'atac van certificar que l'ambaixada estava "totalment destruïda".

El govern de David Cameron va evacuar el seu personal de Teheran dimecres, va ordenar a l'Iran que tanqués la seva ambaixada a Londres i va donar 48 hores als diplomàtics iranians perquè abandonessin el país.

Els ministres d'Afers Exteriors de la UE també van condemnar ahir l'assalt a l'ambaixada britànica i el van considerar un atac "a la Unió Europea en conjunt". "La UE està adoptant mesures apropiades com a resposta", deia el comunicat.

La resposta a l'hostilitat

L'Iran insisteix que el seu programa nuclear és per a ús civil i considera que l'informe de l'ONU -que va determinar que el país té capacitat per construir armes nuclears- és un pretext dels Estats Units i Israel per atacar les instal·lacions nuclears del país persa. A Alemanya, les autoritats judicials van dir ahir que estaven investigant un possible pla de l'Iran per atacar instal·lacions militars nord-americanes en el cas que algú ataqui la República Islàmica. "Hem començat a investigar procediments i a prendre mesures", va dir ahir a Karlsruhe el fiscal general estatal, Harald Range, segons la DPA. Alguns experts han alertat que pressionar tant l'Iran podria fer que el país perdés la cautela. "Esperem que la crisi no esdevingui un espiral sense control", opinava ahir Ervand Abrahamian, historiador d'origen iranià de la Universitat de la Ciutat de Nova York.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT