No n'hi ha prou amb la paraula emergents . El món busca una nova manera de denominar les noves potències que, mentre els Estats Units i sobretot Europa batallen com poden contra la crisi, reforcen i consoliden el seu pes al món. El Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica, els anomenats BRICS, ja aporten un 21% de l'economia mundial, però d'aquí quatre anys seran la principal potència econòmica, segons l'estimació del Fons Monetari Internacional (FMI). El banc d'inversió Goldman Sachs, que fa vuit anys els va batejar amb l'acrònim BRIC (sense Sud-àfrica), els ha redefinit ja com a "mercats en creixement", una qualificació que arracona la definició que en feia Occident i que planteja quina és la fórmula d'aquests nous gegants.
Creixement econòmic
Superaran els països més industrialitzats del G-7 el 2017
La crisi financera accelera el desplaçament del poder econòmic cap als emergents. Si bé estava previst que en menys de 40 anys les economies BRIC juntes serien més grans que les economies més riques, un estudi de la consultora PwC mostra que ho seran el 2017. Actualment, el PIB de la Xina, l'Índia, el Brasil, Rússia, Indonèsia, Mèxic i Turquia ja equival al 72% del dels set països més industrialitzats. D'aquí sis anys el superarà, i gairebé el duplicarà el 2050.
Diplomàcia i geopolítica
Un sol bloc a les Nacions Unides desafiant els països rics
Episodis recents a l'escena mundial com el debat sobre el reconeixement a l'ONU de l'estat de Palestina -tots els emergents van donar suport a aquesta iniciativa- o la condemna també a l'ONU contra el règim de Síria -que Rússia i la Xina van vetar- demostren que al món ja no només manen els Estats Units i Europa. El pol decisori i d'influència en el terreny de la política mundial ha deixat de ser un monopoli occidental. Els emergents -Rússia i la Xina- ocupen dues de les cinc cadires del Consell de Seguretat de l'ONU i no els tremola la mà a l'hora de defensar règims allunyats de la lectura dels valors de democràcia i llibertat que fan els països rics.
Infraestructures
Transport, telecomunicacions i energia, necessitats més urgents
El pla d'infraestructures xinès representa el 14% del seu PIB. És un exemple de l'extrema importància de les comunicacions i el transport per a aquests països. El creixement intern pot quedar escanyat si les inversions públiques no responen amb un increment compassat de la xarxa de carreteres o de telecomunicacions. L'energia també és un punt feble, i una oportunitat. Un apunt en aquest sentit: uns 400 milions d'indis no tenen accés a electricitat.
Els mercats emergents inverteixen 6,3 bilions de dòlars per cobrir les seves necessitats en infraestructures, amb una creixent importància de la inversió privada. Aquests pressupostos públics poden beneficiar la indústria i els serveis d'Europa (el sector espanyol de la construcció i obra pública és un dels més diversificats) i els Estats Units. Però la dependència d'Occident minva, perquè cada vegada surten més enginyers locals.
Energies renovables
De l'escassa sensibilitat a ser els primers inversors
Els mercats en desenvolupament primer van ser reticents a acceptar negociar el control del seu nivell d'emissions davant del canvi climàtic. A partir del 2008 van acostar posicions, però amb una certa recança, perquè el seu ritme de creixement és molt elevat. Les coses han canviat a poc a poc i la seva sensibilitat mediambiental s'ha incrementat al ritme que les tecnologies energètiques s'han globalitzat.
Un informe de les Nacions Unides assenyala que els països en desenvolupament van ser els que més van invertir en energies netes. El pressupost que van destinar el 2010 a aquesta partida es va incrementar un 32% respecte a l'exercici anterior. De fet, els mercats emergents en el seu conjunt ja tenen instal·lada més de la meitat de la potència d'energia renovable al món.
Despesa militar
Els països emergents amenacen la supremacia dels Estats Units
Els Estats Units són, de lluny, els que més gasten en despesa militar del planeta. Però segons l'Institut Internacional d'Estocolm per la Recerca de la Pau (SIPRI), els països emergents segueixen els passos del gegant nord-americà i inverteixen, cada cop més, en aquest aspecte. L'Institut cita la Xina, el Brasil, l'Índia, Rússia, Sud-àfrica i Turquia com a països amb un fort, i ràpid, desplegament de l'aspecte militar per mantenir el seu poder regional.
En el cas de la Xina, que ara mateix és el segon país en depesa militar del món, el Pentàgon va emetre fa poc un informe en què alertava que el 2020 el règim de Pequín tindria un exèrcit prou potent per fer-li ombra a l'hora de garantir l'estabilitat en l'àrea Àsia-Pacífic. Avenços recents en la construcció de caces i portaavions en són només un exemple.
Població
De l'explosió demogràfica al repte de l'envelliment
Els BRIC sumen el 40% de la població mundial, però des de la revolució industrial el poder econòmic no es mesura pel nombre d'habitants. Segons un estudi de PwC, els països emergents afronten reptes oposats en aquest camp. La Xina i Rússia patiran els efectes de l'envelliment de la població els pròxims anys i això podria alterar les seves bones perspectives de creixement econòmic. A l'altra banda, l'Índia, Indonèsia, el Brasil, Turquia i Mèxic mantindran una població jove que, segons els analistes, incrementa les possibilitats d'èxit de les seves economies.
