Publicitat
Publicitat

LA NOVA UNIVERSITAT

La reforma de la selectivitat ha multiplicat en un any els universitaris que vénen de la FP

Mestres i infermers Per la via ràpida

Tres anys, tres models diferents per accedir a la universitat. Centenars d'estudiants van protestar ahir per la "improvisació" del govern espanyol i van reclamar que recuperi la selectivitat clàssica.

El que normalment es considera la porta del darrere per accedir a la universitat es va convertir el curs passat en la via principal de moltes carreres. En alguns casos, amb estora vermella i tot. Alumnes de formació professional (FP) van copar el 80% de les places de carreres com educació infantil, educació primària o infermeria. En ple debat sobre la qualitat de l'escola i la formació del professorat, i sobre la falta de metges i infermers, el canvi de les condicions d'accés a la universitat va girar com un mitjó la composició de l'alumnat d'algunes carreres. Uns sis mil estudiants de batxillerat -la via natural d'accés als estudis universitaris- no van poder accedir a la carrera que volien.

Un miler llarg d'alumnes es van manifestar ahir a Barcelona, Tarragona i Lleida per reclamar al ministeri d'Educació que faci marxa enrere i recuperi el model antic d'accés a la universitat; dues vies independents per a batxillerat i FP. Fins al 2009, els alumnes de formació professional entraven sense prova, gràcies a una reserva de places que variava entre el 7% i el 30% en funció dels estudis. Els de batxillerat, en canvi, feien la clàssica selectivitat, una prova que pretén que l'assignació de places sigui més equitativa.

Dignificar la FP
Un dels objectius de la nova selectivitat, que va entrar en vigor el curs passat, era revalorar la FP. El que es va fer va ser unificar la via d'accés. Els estudiants de batxillerat van haver de fer una doble prova -una part comuna i una d'optativa-. En canvi, els provinents dels cicles formatius de grau superior podien entrar sense prova i sense quota. Resultat: carreres com educació infantil han passat de tenir un 27% d'alumnes de FP a un 89% (vegeu gràfic). L'anterior ministra d'Educació, Mercedes Cabrera, va eliminar les quotes amb l'argument que els dos cursos de FP donen a l'alumne prou maduresa per accedir a la carrera escollida. El decret va ser molt criticat per les universitats catalanes, ja que es considerava que establia un sistema "injust" per als alumnes de batxillerat.

Vist l'error, al desembre el ministre Ángel Gabilondo va aprovar una ordre ministerial que fa que els estudiants de batxillerat i FP hagin de competir per les mateixes places universitàries, tot i tenir sistemes d'obtenció de nota mitjana diferents. Els estudiants de batxillerat s'hauran d'examinar d'una selectivitat total i els de FP d'una selectivitat parcial optativa d'assignatures de batxillerat que ni tan sols han estudiat. La prova és optativa, però en les carreres amb molta demanda és, en la pràctica, obligatòria si es vol aspirar a sumar els 14 punts màxims i obtenir així una qualificació que pugui passar la nota de tall.

Tres sistemes, tres anys
En tres anys els alumnes de FP hauran patit tres sistemes d'accés a la universitat diferents. Les noves condicions per a les proves del juny s'han fet públiques a mig curs.El secretari general del sindicat d'estudiants Ajec, Andreu Espínola, trobava ahir que tot plegat és una "irresponsabilitat" del govern espanyol. "No han calculat els tempos ni els danys col·laterals de la mesura", afirmava a peu de plaça Catalunya, mentre centenars d'estudiants entonaven càntics en defensa d'un sistema més just davant el Palau de la Generalitat. La coordinadora de les proves d'accés a la universitat (PAAU) a Catalunya, Pilar Gómez, admet que la revisió del sistema d'accés pot fer més complex l'encaix de tot l'alumnat. "Avaluar el mèrit d'uns estudiants no hauria d'implicar devaluar el dels altres", afirma. Tot i que les protestes d'ahir eren unitàries, sobretot es van manifestar alumnes de FP, que són els que veuran molt encarit el seu accés a la universitat després de la barra lliure de l'any passat. En declaracions a Catalunya Ràdio, el director general de Formació Professional del ministeri d'Educació, Miguel Soler, no va poder assegurar ahir que el model es mantingui el curs que ve.

Més abandonament
Encara està per veure l'efecte acadèmic que pugui tenir el nou perfil d'alumnat de la promoció del 2010. Maria del Pilar Antón, cap d'estudis d'infermeria de la Universitat de Barcelona, adverteix que hi pot haver "més abandonament". Jaume Moncasi, coordinador per a les relacions amb l'ensenyament secundari de la Universitat Autònoma de Barcelona, admet que la preparació dels alumnes de Batxillerat i de FP és "diferent", per bé que diferencia entre els que han accedit a la FP via batxillerat i els que no. "Els que han fet batxillerat, de fet, estan més preparats i són més madurs [tenen de mitjana dos anys més]". Dimarts que ve el consell executiu donarà llum verda a la integració dels tres subsistemes de formació professional (inicial, continuada i ocupacional). A Barcelona, el nombre d'estudiants de FP ha crescut un 18%.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT