Mestres i metges es tanquen contra les retallades

Barcelona.Els treballadors del sector públic fa algunes setmanes que estan en peu de guerra, però ahir van fer un pas més: la tancada.

El personal de l'Hospital Josep Trueta de Girona va radicalitzar la seva protesta i ahir va començar una tancada indefinida al vestíbul del centre. El motiu ha estat la decisió de la gerència d'eliminar l'encavalcament de torns d'infermeria, cosa que es tradueix al final de l'any en vuit dies de vacances. I al carrer, també a Girona, més de 1.500 metges, infermeres i personal sanitari protestaven contra les retallades. La manifestació arriba després que Salut hagi ajornat per després de les eleccions l'aplicació de les mesures més polèmiques. Això, però, no ha acabat de convèncer els professionals, ja que alguns hospitals ja fa dies que han començat a tancar llits i quiròfans.

Els mestres, tancats set hores

Els sindicats de mestres de l'escola pública també es van atrinxerar ahir a les dependències del departament d'Ensenyament, però la seva tancada va acabar a les nou de la nit. Van decidir prendre aquesta mesura després de la reunió que havien mantingut amb representants de la conselleria al matí i que, després de tres hores, va acabar sense acord. Ensenyament manté l'eliminació de la sisena hora, que només conservaran alguns centres necessitats, i l'augment d'una hora setmanal en la feina dels mestres, unes mesures que s'aprovaran aviat com a acord de govern. La tancada espontània dels dotze representants sindicals que havien estat a la reunió va acabar després de set hores, quan la mateixa consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va entrar a parlar amb ells i els va convèncer que abandonessin la protesta amb el compromís que es tornarien a reunir dimecres vinent. Els sindicats són conscients, però, que la nova trobada no servirà per fer marxa enrere en cap de les mesures importants, però confien que els permetrà obtenir "informació més detallada sobre com i amb quin calendari es faran els trasllats de professors" entre diversos centres. "Són qüestions tècniques molt importants perquè redueixen la incertesa" sobre el manteniment íntegre de la plantilla docent, va assenyalar la secretària general d'ensenyament de CCOO, Montse Ros.

Les propostes de Rigau suposen reubicar uns 5.500 mestres, entre els que s'alliberen de la sisena hora (que només es mantindrà en uns 200 centres d'entorns desafavorits) i els que es guanyen amb l'augment de jornada laboral, per traslladar-los a altres centres de primària amb més necessitats i a centres de secundària pels nous itineraris que cal instaurar en quart d'ESO a partir del curs vinent. Però els sindicats reclamaven que "tots els mestres alliberats de la sisena hora es quedin al mateix centre on estan per fer classes de reforç", segons la portaveu de l'USTEC-STS, Rosa Cañadell. Pels sindicats, la reorganització horària de la consellera "perjudicarà les condicions laborals dels mestres i, per tant, empitjorarà la qualitat de l'ensenyament públic", afirma Cañadell. "Cal contractar més mestres" per afrontar l'augment de 15.000 alumnes nous del proper curs, insistia.

"El punt de discrepància més imoprtant -admetia Riga- és el fet que nosaltres volem mantenir la plantilla global i els sindicats demanen mantenir la de cada centre. Això és una manera indirecta de dir que cal incrementar la plantilla i tots sabem que les línies de pressupost dels últims anys no permeten cap ampliació", resumia la consellera. Rigau va lamentar "que els sindicats no hagin sigut capaços de tenir present" la situació "crítica" de l'economia catalana i es va mostrar convençuda que "la immensa majoria de mestres de l'escola pública entenen aquestes propostes". La consellera assegurava haver "negociat de bona fe les mesures presentades i fins i tot haver fet modificacions", en al·lusió a l'ajornament d'un any en la proposta sobre les condicions perquè els substituts puguin cobrar al juliol o haver tornat als 55 anys com a edat mínima per una reducció de jornada. Amb aquests canvis, Rigau va donar per tancada la negociació. Per això, malgrat haver desistit de la tancada improvisada, van advertir que seguien decidits a convocar manifestacions. Per començar, se sumaran a la mobilització de tota la funció pública del proper 14 de maig, però estudiaran convocar també "protestes sectorials".

Acomiadaments a la sanitat

El fantasma d'acomiadaments en el sector sanitari va tornar a planar ahir en l'ambient després que el director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Padrosa, admetés en una entrevista a Catalunya Ràdio que no es descartava que hi haguesssin "ajustaments de personal". Es miraran de reduir, va dir, "les estructures directives abans que les assistencials".

Els sindicats fa temps que alerten que la tisorada també afectarà el capítol de personal. No és de rebut que el departament de Salut hagi promogut una taula de negociació entre la patronal i els sindicats que dimecres es va reunir per primer cop a la seu del departament de Treball, que fa d'àrbitre. L'objectiu és minimitzar els efectes de la retallada sobre el personal. Perquè n'hi haurà. Ja no es renoven contractes eventuals ni es cobreixen suplències. Per això, els metges tampoc podran fer tants dies de vacances a l'estiu. Però hi ha altres centres en els quals caldrà reduir personal fix. L'Hospital Plató ja ha anunciat un expedient de regulació.

De la reunió de dimecres no en va sortir l'aigua clara. "Minimitzar el què? El que volem és que posin sobre la taula les mesures i l'afectació real", va dir Antoni Gallego, secretari general de Metges de Catalunya. Per ara, de consens, gens.