Publicitat
Publicitat

ELECCIONS PRESIDENCIALS L'1 DE JULIOL

La conservadora Josefina Vázquez Mota, la primera dona candidata

Mèxic arrenca la precampanya sota l'ombra del retorn del PRI

Diumenge es tanca la presentació de candidatures per a les eleccions mexicanes del juliol. Els partits principals ja fan campanya, i la dreta, al govern, confia en una dona per remuntar les enquestes.

Mèxic es juga l'1 de juliol tornar a l'etapa hegemònica del Partit Revolucionari Institucional (PRI), que va governar el país durant 71 anys. El grup conservador al govern, el Partit d'Acció Nacional (PAN), vol fer front a l'embranzida priista -de moment els sondejos li donen un 41% dels vots- amb la primera dona candidata a la presidència del país. Josefina Vázquez Mota vol recuperar el prestigi perdut del PAN després del fracàs de la guerra contra el narcotràfic i ja comença a guanyar popularitat. Tot i així, el candidat de les esquerres, Manuel López Obrador (PRD), segueix de prop els moviments dels dos partits que fins ara han tocat el govern. Ataca la corrupció històrica del PRI i l'aliança nord-americana del PAN. Les enquestes li donen un 18% d'intenció de vot.

L'alumna avantatjada
Josefina Vázquez Mota, del PAN, la primera dona candidata

Llicenciada en economia, Josefina Vázquez Mota té 51 anys i en fa 32 que està afiliada al PAN. La seva carrera va començar amb el primer president panista, Vicente Fox, amb qui va ocupar diversos càrrecs. De fet, ja aleshores va començar a trencar esquemes i va ser la primera dona a ocupar la secretaria de Desenvolupament Social i la secretaria d'Educació Pública. Vázquez Mota vol jugar amb aquest factor -el fet de ser una dona que s'ha obert camí en una societat clàssicament masclista com la mexicana- per imposar-se als altres dos candidats.

El candidat mediàtic
El priista i populista Peña Nieto arrasa en totes les enquestes

Part del discurs de celebració de Vázquez Mota de diumenge, quan va ser escollida candidata pel seu partit, va estar dedicat al candidat del PRI, que lidera les enquestes. Considera que "és l'adversari de Mèxic", perquè "representa l'autoritarisme i la pràctica antidemocràtica, la corrupció com a sistema i la impunitat com a condemna". Peña Nieto, candidat per aclamació, ha anat construint aquests últims anys en els mitjans, sobretot en l'omnipotent Televisa, la imatge de polític regenerador, de sang nova.

Però aquesta imatge de polític atractiu i intocable ha anat caient pel seu propi pes. Primer va ser a la Fira del Llibre de Guadalajara d'enguany, on li van preguntar sobre les tres lectures més influents de la seva vida. El priista no va saber dir el títol de cap llibre, tot i que estava en el segon esdeveniment literari més important del món. En una altra entrevista es va equivocar en la xifra del salari mínim -va dir que eren 900 pesos i en realitat són 1.740-, i desconeixia també el preu del quilo de tortillas , l'ingredient bàsic de la dieta mexicana. Tot i això, aquests escàndols no l'han afectat gaire: continua encapçalant les enquestes.

El moment de l'esquerra
El líder del PRD, López Obrador, vol convertir-se en l'alternativa

Andrés Manuel López Obrador es presenta per segona vegada com a candidat del Partit de la Revolució Democràtica (el PRD), l'esquerra mexicana. La seva proposta és una potent reforma fiscal que augmenti els impostos a les rendes altes per obtenir un creixement econòmic del 6%. L'objectiu: crear 4 milions de llocs de treball en dos mesos.

López Obrador, però, encara no ha volgut posicionar-se sobre la guerra contra el narcotràfic que va declarar fa sis anys Felipe Calderón. El candidat ha dit tímidament que continuarà la confrontació amb els grups delictius, però ha remarcat que és un problema derivat de l'estancament econòmic.

Obrador haurà de convèncer una esquerra crítica que no li perdona diversos episodis. Com no haver denunciat els disturbis de San Salvador de Atenco fa sis anys -entre la policia federal, camperols i grups zapatistes-, haver donat el condol a Corea del Nord per la mort de Kim Jong-il o basar la seva doctrina política en la "república de l'amor", en què pregona que la transformació de Mèxic passa per "l'amor al proïsme i a la pàtria".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT