Publicitat
Publicitat

VIOLÈNCIA I NARCOTRÀFIC

Claudio Lomnitz "Mèxic ha pagat car ser el camí de la droga que es consumeix als EUA"

Canvis "Cal tractar el narcotràfic com un problema de salut pública, no com un crim" Eleccions "Qui guanyi tindrà poc marge, perquè el mal ja està fet"

Quan falten poc més de cinc mesos per a les eleccions presidencials a Mèxic, Claudio Lomnitz es mostra caut sobre un possible canvi de govern al país. Les enquestes vaticinen que l'antic partit oficialista, el Partit Revolucionari Institucional (PRI), tornarà a governar després de 12 anys de gestió de la dreta marcada per la guerra contra el narcotràfic. Lomnitz és professor d'antropologia de la Universitat de Colúmbia i durant tres dècades ha analitzat la societat mexicana.

Com es presenten per ara les eleccions presidencials a Mèxic?

Sens dubte, tant el PRI com el partit d'Esquerres, el PRD, prendran la violència com a tema de campanya, però em queda poc clar què faran si arriben el poder. Tinc l'esperança que canviïn les polítiques sobre la guerra contra el narcotràfic, però tindran poques possibilitats de maniobra perquè el mal ja està fet.

Quina seria la recepta per superar la violència?

És necessària una política internacional molt més agressiva. Cal que la droga passi a ser el que hauria d'haver estat sempre: un problema de salut pública. El nou aparell polític s'hauria de centrar en aquest punt i deixar de criminalitzar el nacrotràfic. Hi ha arguments molt importants que recolzen aquesta tesi, i sempre han estat exitosos.

Fins a quin punt arriba la responsabilitat nord-americana?

Mèxic ha pagat un preu molt alt per ser el camí de la droga que es consumeix els Estats Units. I cal que Washington assumeixi ara la seva responsabilitat en la guerra a Mèxic. Per aquest motiu parlo de la necessitat d'internacionalitzar el conflicte. Fins ara hem vist que declarar la guerra a la droga no funciona.

El canvi hauria de ser, doncs, dins dels Estats Units?

Efectivament, és escandalosa i salta a la vista la desigualtat amb els pobles de Mèxic. Per exemple, Ciudad Juárez, una de les ciutat més insegures del món amb unes taxes d'homicidi que superen les de Bagdad, té a l'altre costat del riu la ciutat d'El Paso, que és com la segona o tercera ciutat més segura dels Estats Units. Per tant, la droga ha d'estar passant de Ciudad Juárez a El Paso d'alguna manera. Com pot ser que tots els morts siguin només a un dels costats?

Fins a quin punt ha afectat el mur fronterer de 20.000 quilòmetres?

Hem passat d'una frontera porosa a una d'impermeable, i això comporta que el sentit típic de qualsevol frontera, el trànsit, muti. Si fins ara les mules eren gent de poble, ara la jerarquia és molt més gran i armada. I el mètode no és posar més forces armades. Segons un estudi del 2008 de Fernando Escalante, l'investigador mexicà que recopila més dades de víctimes, la criminalitat es va doblar el 2007 després de declarar-se la guerra al narcotràfic. Fins llavors Mèxic tenia unes dades d'assassinats similars a les dels Estats Units.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT