LA JUSTÍCIA A L'ERA DE LES RETALLADES
Crònica 11/07/2011

Miguel Ángel Gimeno: "Sense personal, els jutjats no funcionaran"

Més català "L'ús de la nostra llengua a la justícia ha de funcionar exactament com al carrer. Cada ciutadà ha d'escollir la que vol. La llengua forma part de la dignitat de les persones. Els jutges l'han de respectar i facilitar-ne l'ús"

Laia Espín
4 min
El President del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, al seu despatx, ubicat a l'històric Palau de Justícia, a Barcelona.

És president del TSJC des de fa sis mesos. Quins objectius s'ha marcat per al seu mandat?

Millorar la percepció que té la societat catalana de l'administració de Justícia. Vull que els ciutadans es facin la justícia una cosa seva. A més, hem de fer-la transparent a l'exterior i a l'interior. Als ciutadans se'ls ha de tractar com a tals i amb dignitat. Si no, per molt que sigui ràpida i la sentència molt consolidada, no és justícia.

L'ús del català ha estat un dels primers problemes que se li han plantejat com a president. Com es pot solucionar la manca d'ús de la llengua pròpia del país als jutjats?

La sensibilitat en aquest aspecte s'està millorant i la seva utilització ha de funcionar exactament com al carrer. Cadascú ha d'escollir la llengua que vol. La llengua també forma part de la dignitat de la persona. Per això la majoria de jutges -sempre hi ha alguna excepció- el coneixen, però molta gent encara no entén que és un dret que té. Els magistrats el que han de fer es respectar-lo i facilitar-ne l'ús. En l'àmbit de l'oralitat es pot anar al 100%. Un altra cosa són els documents escrits. Un dels problemes és que la llengua de raonament jurídic dels jutges no és el català. Per aquest motiu, hi ha poques sentències i la majoria són una traducció. En canvi, en l'àmbit del procés es poden utilitzar documents en català perquè estan protocolaritzats.

Els processos judicials són inintel·ligibles per al ciutadà. La nova oficina judicial pot ajudar?

Una millor organització per fer una justícia més moderna pot ajudar. El problema és que comuniquem molt malament, però estem millorant. Pel que fa a l'oficina, s'ha d'implantar amb tecnologia, amb una distribució i organització adequada i moderna. Es necessitaran jutges i personal per als serveis comuns. La concepció tradicional de jutjat ha de desaparèixer i si no hi ha una inversió en l'àmbit tecnològic, difícilment funcionarà.

La proposta de modificació de la llei d'enjudiciament criminal vol que la fase d'instrucció l'assumeixi el ministeri fiscal. Què li sembla?

És un debat que ni la societat espanyola té clar. No tenim tradició de tenir un fiscal que investiga. És canviar una llei, però sobretot la mentalitat del ciutadà i dels que hi treballem directament. A més, hi ha el problema de la confiança i desconfiança, perquè es pensa que si el Ministeri Fiscal té una estructura jeràrquica, el problema serà què s'investigarà o es deixarà d'investigar en funció de les persones que manin en un moment determinat. No dic que sigui així, però aquesta és la sospita. Als jutges ens permetria agilitzar la feina i aprofundir en un sistema democràtic de garanties. Tindríem una institució per investigar i el poder judicial que garanteix el dret dels ciutadans. Aquest seria un pas revolucionari.

Un dels mals de la justícia és la manca de personal. En aquest aspecte, el departament de Justícia ha fet retallades que han comportat problemes a diversos jutjats. Ja s'han solucionat?

No . La situació de restricció és la mateixa. No hi ha previstos nous jutjats per al pròxim any i als que funcionen no se substitueixen les baixes. A la pràctica, el departament està amortitzant personal. Amb l'oficina judicial haurà de fer un full de ruta concret i amb aquesta guia posar personal. Haurà de reordenar i definir els llocs de treball negociant amb els sindicats. Tampoc, però, és acceptable que una administració que gestiona el personal no tingui totes les competències. És una vella reivindicació política que han fet els governs anteriors i també el d'ara.

Aquesta falta de personal pot portar a tancar algun jutjat?

La sala de govern del TSJC va determinar que hi havia un mínim de persones per funcionar i per sota no es pot. L'anàlisi es va fer jutjat per jutjat. Sota els mínims marcats ja no és important que el tanquis o no el tanquis, ja que no funcionarà. El resultat és el mateix i ho volem evitar.

Té la sensació que els polítics només es recorden de la justícia quan hi ha grans casos?

Sí. Només s'interessen per alguns aspectes de la justícia. Volen la resolució, però si aquesta organització no funciona és difícil que surti. Això només és un aspecte de la justícia. La ciutadania ens demana un pas endavant i anar més enllà.

Com li pot explicar al ciutadà que el cas Hisenda hagi tardat 10 anys a arribar a judici i que després d'un any no hi hagi sentència?

La diligència dels jutges no ha estat la que demana el ciutadà, i aquí el que s'ha de fer és disculpar-se. Però no estem parlant d'un cas qualsevol, sinó d'una habitació plena de fulls. La sentència es dictarà en els pròxims mesos. Per aconseguir-ho, s'ha alliberat al tribunal i s'han posat reforços.

És més eficaç ara la justícia amb els casos de corrupció i frau?

Ens hauríem de plantejar, i no vull fer judicis morals, que el grau de compliment de la legalitat dels nostres conciutadans no és el més alt. Si els ciutadans no compleixen les lleis, no hi ha justícia que pugui fer complir el que el ciutadà no vol fer. La situació és més greu quan es tracta de ciutadans rellevants i que tenen responsabilitats de caràcter públic. La justícia té un gran repte i, per dir-ho d'alguna manera, ens l'estem jugant. Si com a jutges podem transmetre al ciutadà que la justícia serà implacable en tots aquests supòsits, ens guanyarem la seva confiança.

Com voldria que fos la justícia del segle XXI?

No pot ser quantitativa; no pot passar per més jutges i funcionaris. Només ha d'arribar al que és estrictament judicial. A més, els jutges han de tenir en compte que som una societat de molts valors. I hem de començar a pensar en quin serà el dret del futur. Hem d'estudiar els fenòmens socials. Si no ho fem, serà una justícia burocratitzada i dubto molt que sigui una bona justícia.

stats