Mikhaïl Prókhorov, l'enigmàtic rival de Putin
Cinc candidats han superat els filtres per concórrer a les presidencials russes. Als homes dels partits parlamentaris s'hi suma Mikhaïl Prókhorov, un magnat que desperta més preguntes que respostes.
BARCELONAL'últim oligarca que va decidir plantar cara a Vladímir Putin en l'esfera política va acabar en una presó de Sibèria. Mikhaïl Khodorkovski fa set anys que està empresonat i encara ha de complir-ne set més, sempre que la capritxosa justícia russa no ampliï per tercera vegada la seva condemna.
Quan el també oligarca Mikhaïl Prókhorov -el tercer home més ric de Rússia, propietari de l'equip de bàsquet New Jersey Nets i amb interessos en el sector metal·lúrgic- va anunciar fa un mes que es presentava a les eleccions presidencials, molts analistes van buscar analogies amb el pres polític més famós de Rússia. La majoria van concloure que les diferències són substancials.
Khodorkovski va saltar-se el pacte no escrit de l'aleshores president Putin amb els oligarques, els empresaris que van aprofitar el buit legal que va deixar la caiguda de l'URSS i van apropiar-se de les empreses estatals privatitzades sota el mandat de Borís Ieltsin. La norma de Putin deia: deixeu en pau la meva política i jo deixaré en pau la vostra riquesa. El febrer del 2003, en una trobada televisada amb Putin, Khodorkovski va acusar el president de corrupció governamental. Ja feia temps que l'oligarca havia temptat la sort finançant partits de l'oposició. Quan va saltar a la jugular de Putin davant els ulls de tot Rússia, Khodorkovski va acabar d'escriure el seu epitafi.
El salt de Prókhorov a la política és molt diferent i les seves crítiques contra Putin molt més suaus. El juny del 2011 va arribar al capdavant del partit Causa Justa, una formació liberal vista majoritàriament com un projecte del Kremlin. Al cap de pocs mesos, el mateix partit va acabar fent fora Prókhorov, que va acusar la formació de ser un "titella dirigit pel Kremlin".
Credibilitat a examen
En presentar la seva candidatura, l'oligarca va començar a rebre la mateixa acusació. El fet que l'anunci arribés pocs dies després d'una multitudinària manifestació a Moscou contra Putin "fa pensar que el poder ha decidit posar-lo al capdavant d'un nou partit per neutralitzar l'energia de la protesta", diu l'exconsultor del Kremlin Stanislav Belkovski a la web Gazeta.ru.
Molts dels analistes reforcen aquesta visió recordant que Prókhorov ha dit en diverses ocasions que acceptaria ser el primer ministre de Putin. Declaracions com aquesta fan entrar l'opinió pública en un estat de confusió tenint en compte que van poder veure Prókhorov a les manifestacions moscovites en contra de l'etern president.
La candidata liberal als comicis presidencials del 2004, Irina Khakamada, ja va sintetitzar aleshores en una entrevista a The Guardian les possibles raons d'aquesta aparença ambivalent. "A Rússia no hi ha democràcia, només un espai virtual democràtic, una xarxa Matrix que copia la realitat", va dir aprofitant la coneguda pel·lícula per establir una metàfora. "Si hi ha una oposició democràtica real, el Kremlin automàticament en crea una còpia que és lleial al poder", concloïa la política. Khakamada deia que el seu principal problema quan va decidir presentar-se com a alternativa a Putin va ser que la gent creia que formava part de Matrix.
Esquerdes dins el Kremlin
Altres analistes no creuen que Prókhorov formi part de la xarxa i més aviat el defineixen com una conseqüència d'esquerdes a l'interior del poder, alimentades per les protestes que han començat a sortir al carrer. El mateix Prókhorov deia en una entrevista a The New York Times que el Kremlin no és monolític. "Hi ha una lluita entre l'ala liberal i la conservadora. L'última vol l'estabilitat a qualsevol preu, encara que comporti repressió", deia el presidenciable. "La liberal va creixent i he rebut trucades seves de suport a la meva candidatura", concloïa.
Prókhorov ha estat l'únic candidat independent a qui la Comissió Electoral Central ha acceptat els dos milions de firmes necessàries per esdevenir presidenciable. Entre els que han quedat fora hi ha Grigori Iavlinski, el veterà líder del partit liberal Iábloko. Va ser precisament aquesta formació política una de les que va rebre finançament de Khodorkovski, poc abans que Putin l'enviés al seu gulag particular.
