Publicitat
Publicitat

Un coronel de Sant Boi es va posar a les ordres del cap militar de València

Militars colpistes van intentar seguir Milans

A diferència del que va passar a València per ordres de Milans, a Barcelona els militars no van sortir al carrer. I l'extrema dreta, potent a la Transició, no tenia qui la liderés i estava desorientada.

Els carros de combat (M-47) i els transports cuirassats (els TOA) de l'Agrupació Blindada del Regiment de Cavalleria Numància, amb seu a Sant Boi de Llobregat, no van sortir mai al carrer per prendre la ciutat de Barcelona. Per a alguns dels seus comandaments -com ha explicat en un llibre pòstum Gabriel Cardona, recentment traspassat i un dels fundadors de la Unió Militar Democràtica- no per falta de ganes. La guarnició va estar aquarterada i en alerta des de finals de la tarda, es van municionar i omplir els dipòsits dels vehicles però no va passar d'aquí.

El coronel José Valdés Cavanna, un ultradretà que aquella nit es va posar a les ordres directes del tinent general Jaime Milans del Bosch, cap de la regió militar de València, no va ser secundat pel seu subordinat, el tinent coronel Francisco Mediavilla Jáudenes, que li va recordar que només li devien obediència al capità general de Catalunya. La conversa, segons testimonis presencials, va ser tensa, però Valdés Cavanna no es va atrevir a sortir al carrer.

A la caserna del Bruc, a la Diagonal i a altres establiments militars també hi havia nervis, però ningú va fer un pas definitiu. L'endemà, el soroll de sabres semblava calmat.

Els militars van estar en calma a Catalunya. Una altra cosa és el que van fer alguns polítics, com Joan Raventós, Antoni Siurana o Enrique Múgica en el seu dinar a Lleida amb el colpista Armada, a qui haurien ofert governar l'executiu de coalició que va intentar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT