Publicitat
Publicitat

Miquel Pros: "Pel que fa a la salut, vivim un autèntic terrorisme mèdic"

Vocació La sorprenent recuperació del seu pare, desnonat pels metges, va marcar el seu camí professional. Més de 40 anys després, Miquel Pros (Barcelona, 1950) és un dels metges més reputats en el seu camp. I, com que ho sap, parla sense embuts

El despatx és ampli i acollidor. El blanc impecable de la seva roba contrasta amb la morenor de la seva pell. Al damunt de la taula, gran i desordenada, un exemplar del seu llibre Cómo cura la avena (Integral), que ja va per la novena edició.

Què li va passar al seu pare?

Tenia una arteriosclerosi general i amb només 50 anys havia fet dues angines de pit, un infart, despreniment de retina… No es podia incorporar del llit. I va venir a casa un parent que era vegetarià i li va dir: "Si no fas el que faig jo, vas llest". El meu pare devia estar molt desesperat perquè li va fer cas: un dia va llençar tots els medicaments. Vam pensar que havia perdut el seny. Però es va recuperar. Els metges ens van dir que li quedaven mesos… i va viure fins als 90 anys.

I això el va marcar.

Anava per químic, però vaig quedar tan impressionat que vaig estudiar la carrera de medicina i em vaig interessar en la natural.

Què és la salut, doctor?

El silenci del cos. El silenci dels òrgans. Quan tot funciona bé, com en un cotxe nou.

I ara, com estem de salut?

Estem fatal. I com més metges, pitjor nivell de salut. Ens podem sentir molt orgullosos dels avenços tecnològics que hi ha hagut en cirurgia, a les urgències o la traumatologia. Ara, en la medicina del dia a dia, el dolor, l'insomni, les migranyes, el mal de panxa… Això no ho cura ningú! Ens fem un fart de consumir productes químics però seguim més o menys igual… amb l'agreujant que arregles una cosa i n'espatlles dues.

Però si cada vegada vivim més.

Sí, però a costa de medicar-nos molt i de tenir una qualitat de vida molt baixa. La gent gran ja no és independent, necessita ajuda per a tot. El que estem fent és omplir residències. Si això és un bon nivell de salut… Tots hauríem d'aspirar a viure amb qualitat de vida i poder morir durant una migdiada. Però ara la gent mor després d'un llarg patiment.

Digui'm tres coses que fem malament.

Primer, l'alimentació. És bàsica. No tenim consciència de la importància del menjar.

La segona.

La higiene mal entesa: ens dutxem tres cops al dia i no cal. I en canvi no tenim en compte un mínim de normes higièniques: hem aconseguit que els nens es rentin les dents, però ningú s'ocupa, per exemple, del nas. Hi ha més de 40 patologies diferents que es podrien evitar rentant-se bé el nas.

La tercera.

L'estrès: ens genera una sèrie d'alteracions que no notem però que a la llarga s'acaben manifestant en forma de malalties. I n'afegiria una quarta: l'excés de medicació química. Tots aquests elements debiliten el nostre sistema immunològic.

Ha estat responsable de curacions sorprenents?

Sí i això m'omple de goig. Sovint els metges convencionals diuen que la medicina natural no cura, però que tampoc fa mal. Això és fals: quan està ben aplicada, amb criteri mèdic, és d'una contundència brutal.

Posi'm algun exemple.

Podria desafiar qualsevol neuròleg: segur que no té els arxius que tinc jo de curacions radicals de migranyes, per exemple. Jo he resolt moltes situacions aparentment incurables amb la medicina natural.

És un dels grans defensors de la civada com a aliment terapèutic: n'hi ha per a tant?

Després de 35 anys receptant-la només en puc dir lloances. És un aliment intel·ligent: repara aquell aspecte del cos que està malalt (estrenyiment, gastritis, acidesa, hèrnia de hiatus), fa baixar el colesterol i els triglicèrids, l'àcid úric, és antinflamatòria… No acabaríem mai!

Li deixo anar tres frases comunes: els nens sempre tenen mocs.

Sí, però han de tenir els suficients per defensar-los de les patologies hivernals. El moc és una defensa que té el cos per atrapar virus, bacteris i, sobretot, pol·lució. Però quan hi ha més mocs del compte, es cronifiquen i passen a ser un enemic.

Tinc mal de cap, em prendré un analgèsic.

Així és com actua la medicina convencional. Amb això l'única cosa que fem és atenuar el símptoma. Hem d'anar una mica més enllà i saber quin és el seu origen. I això nosaltres ho fem molt bé.

El nen té febre, li donaré un antitèrmic.

La febre és un element indispensable: quan una persona fa febre mata milions de virus. Hem convertit els antitèrmics en una cosa tan popular com un vas d'aigua. Algun dia haurem de veure si totes les noves malalties d'ara tenen alguna cosa a veure amb aquestes supressions sistemàtiques de la febre que fan els pares, amb el beneplàcit del metge.

Pel que fa a la nostra salut, vivim instal·lats en la por?

Vivim un autèntic terrorisme mèdic. Els metges de seguida s'afanyen a explicar-te què passarà si no els fas cas. Tot plegat forma part del moment en què vivim: tenim por de la febre, del dolor… I de vegades són necessaris. Hem de deixar que el cos s'expressi.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT