Miquel Vilardell: "No és bo crear por, ha de quedar clar que es mantindrà el sistema públic"

Miquel Vilardell és una de les veus que tenen més ascendent a la sanitat catalana. És el president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i encapçala el consell assessor del Govern, una responsabilitat que no li va impedir criticar les retallades. Vilardell va radiografiar ahir amb l'ARA la situació del sistema sanitari, el mateix dia que el conseller de Salut, Boi Ruiz, presentava el pressupost per al 2012.

Han viscut un any complicat.

El més preocupant és que ha nascut un sentiment de desesperança, de temença respecte al futur. I això s'ha de trencar. Ara s'ha fet el pla de Salut 2011-15. Si aquest full de ruta es discuteix amb els professionals abans de posar-lo en marxa, crearem una expectativa i una esperança. L'esperança i la confiança són importants per tirar endavant. La tasca dels treballadors del sector sanitari és vocacional i, si no hagués sigut així, hauríem tingut problemes. Volen fer bé la feina, tot i que les condicions no siguin òptimes.

El pressupost torna a reduir-se.

Nosaltres volem tenir els recursos necessaris per mantenir la qualitat assistencial. Protestem quan pensem que no podrem fer la feina ben feta. Però que quedi clar que el professional encara manté la il·lusió. Ser crític no és dolent si va acompanyat de solucions. Des del Col·legi de Metges sempre demanem diàleg. Hem reunit 300 professionals [al Fòrum de la Professió Mèdica] per presentar propostes al Govern que permetin fer sostenible el sistema.

Com es pot gastar més bé?

Els professionals prenem decisions clíniques davant d'un problema de salut. I les decisions que prenem tenen costos. Quins elements intervenen en la sostenibilitat del model? Primer factor: el ciutadà, que ha de saber com ha de fer ús del sistema sanitari. Aquí les tecnologies de la informació són cabdals. Segon: als metges se'ls ha de demanar coneixements, expertesa i treball interdisciplinar. Tercer: cal disminuir la variabilitat en la pràctica mèdica, i això s'ha de fer amb l'ús de guies de pràctica clínica en què no hi hagi biaixos ni interessos. I aquestes guies les han de fer comitès d'experts independents amb l'aixopluc d'agències de qualitat i d'avaluació, com el NICE del Regne Unit. Quart factor: el polític, que ha de dissenyar el pressupost, la cartera de serveis del sistema públic i les polítiques de personal.

De quina manera han d'arribar més recursos al sector sanitari?

Si volem mantenir un sistema sanitari públic o apugem impostos, directes i indirectes, o posem taxes o fem una distribució pressupostària diferent. Si no fem això haurà d'entrar-hi el factor privat. Però qualsevol decisió s'ha d'explicar molt bé. Ha de quedar clar que no es trencarà mai la universalitat ni l'equitat.

Volen un pacte d'estat a l'estil de pacte de Toledo per a les pensions.

Sí, perquè si no ho fem així, polititzarem la qüestió. Però també s'ha de tenir els professionals motivats. Calen polítiques de personal amb incentius per objectius. Hem de participar en la presa de decisions. Demanem autonomia en la gestió clínica, que no s'ha de confondre amb els models de gestió administrativa.

Aquest any es fragmentarà l'Institut Català de la Salut (ICS).

¿Descentralització de l'ICS? D'acord. Però hem de dir clarament que es mantindrà el sistema públic i que l'únic que es vol fer és descentralitzar la gestió. Cal garantir que cada hospital administrarà els seus recursos, amb un control extern.

I li sembla que serà així?

Ha de ser així. No podrà ser d'altra manera. I no es pot anar més enllà.

¿Entregar el poder de gestió a l'Hospital Vall d'Hebron i donar-los entitat jurídica pròpia no és el mateix que passa a l'Hospital Clínic? Després s'ha de permetre la independència dels centres però amb control públic perquè s'hi manegen recursos públics. El conseller sempre ha de recalcar això per evitar la por i els fantasmes. No és bo crear por en aquests moments. Ha de quedar clar que es mantindrà el sistema públic de salut i que es buscaran models de gestió més eficients.

L'euro per fàrmac receptat s'ha d'aplicar en funció de la renda?

Ho continuo mantenint. El que no té recursos ha de tenir dret a tota la cartera de serveis de la sanitat. I quan s'introdueixen taxes s'ha de procurar que s'apliqui a tot l'Estat.

S'han d'introduir copagaments?

Amb les barreres d'ús de la sanitat cal anar amb compte. Es poden aplicar impostos indirectes. Els factors que provoquen més incidència de malalties poden ser gravats amb impostos destinats directament a la salut. Es pot revisar el copagament farmacèutic i aplicar-lo en funció de la renda, i controlar el mal ús que es pugui fer del sistema sanitari.