Publicitat
Publicitat

EL CAS GÜRTEL

El jutge Climent recrimina cada dia els gestos de desaprovació de l'expresident

"Miri, senyor Camps, ja no sé com explicar-l'hi"

A mig camí entre l'amonestació i la desesperació, el jutge Juan Climent va tornar a retreure ahir el comportament de Francisco Camps al banc dels acusats. "Senyor Camps, per favor, no faci gestos. Ja no sé com explicar-l'hi". I és que, malgrat que en aquestes gairebé quatre setmanes del conegut judici pel cas dels vestits no han estat poques les vegades que se li ha advertit aquest aspecte, l'expresident va tornar a fer evident amb comentaris en veu baixa i gestos aïrats la seva disconformitat amb la declaració prestada per un perit d'Hisenda que va explicar que la Generalitat Valenciana afavoria l'adjudicació de contractes a les empreses de Gürtel.

El d'ahir, però, no va ser més que un dels molts tocs d'atenció que ha rebut Camps durant la fase testimonial del judici. La relació entre el jutge i l'expresident s'assembla a la d'un professor amb l'alumne entremaliat de la classe. "Estigui en silenci o l'hauré de fer fora de la sala", "No faci gestos" o "Deixi el mòbil" són algunes actituds que li ha retret a Camps. Fins i tot, com també passa al col·legi, el jutge ha hagut de canviar-lo de lloc per poder controlar millor el seu comportament.

Segurament Climent no esperava que un expresident de la Generalitat Valenciana i actual diputat autonòmic i, paradoxalment, membre del Consell Jurídic Consultiu, el fes esforçar-se tant per mantenir l'ordre a la sala, ni tampoc pensava que Camps, per la seva posició, estigués per la labor de ser notícia per una eventual expulsió de la sala. La seva sort, la de Camps, ha estat justament ser qui és, ja que, en cas contrari, algun dels 12 advertiments del jutge hauria acabat amb l'acusat fora de la sala. "Senyor Camps, vol deixar el mòbil, per favor? No em faci interrompre una altra vegada", li va advertir aquest dilluns mentre declaraven dos agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF).

Treballar per Lerma

Que la relació entre el jutge Climent i el mateix Camps és tensa no és un secret. A aquest extrem va mirar de portar-la des del primer dia l'acusat quan, en la seva declaració, va recordar fins a dues vegades que el magistrat va treballar a la Generalitat Valenciana durant el mandat del socialista Joan Lerma. Formava part de l'estratègia definida amb l'advocat Javier Boix per intentar desacreditar un procés que Camps va qualificar com a "polític". Ara, sense dret a paraula, Camps segueix fidel a la seva estratègia i retreu amb gestos i mirades al públic les decisions que pren el jutge i que considera contràries als interessos de la seva defensa. Climent, sempre amb un ull damunt de Camps, li enlletgeix sistemàticament aquesta conducta, però serveix de poc.

Completen l'estratègia de descrèdit orquestrada per Camps la vintena d'incondicionals que l'acompanyen a la sala. A primera fila seuen la seva dona, la seva germana i els seus fills, quan hi han anat, i les restants les ocupen una claca disposada a aplaudir o esbroncar -metafòricament- les declaracions que apropen Camps a una possible absolució o condemna, respectivament. Ells també han estat amonestats per Climent, que ha amenaçat de desallotjar la sala en diverses ocasions si no cessaven els rumors. I és que al judici res és improvisat, sinó que el públic respon als estímuls de Camps. Si ell protesta, tots xiuxiuegen; si l'expresident diu que els agents de l'UDEF són "de la Stasi, marxistes", el públic el creu a ulls clucs. L'expresident retorna tot aquest suport amb petons a l'aire, gestos còmplices i notes que passa a un públic conformat per un reduït grup d'adeptes que -aquests sí- sempre seran al davant, al darrere o al costat de Francisco Camps.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT