Publicitat
Publicitat

ELECCIONS MUNICIPALS 2011

Una vintena de municipis tenen el mateix alcalde des de les primeres eleccions democràtiques

Mitja vida fent d'alcaldes

Fa literalment mitja vida que estan entregats a la gestió del seu municipi. Són ben bé allò que se'n diu alcaldes de tota la vida. En algun cas fa, literalment, mitja vida que són al capdavant dels seus ajuntaments. Es tracta dels únics alcaldes democràtics que els seus convilatans han tingut des que es van convocar les primeres eleccions municipals després de la Transició política al país, el 1979.

Són una vintena de regidors que fa 32 anys que són en el càrrec -tants com anys tenen els ajuntaments democràtics-, i que fan certa la dita que als pobles pesen més les persones que encapçalen els projectes polítics que no pas les sigles dels partits en si. La majoria són alcaldes de CiU, cosa que demostra l'hegemonia de CiU fora de l'àmbit metropolità de Barcelona. En alguns casos, 32 anys després una part important d'aquests alcaldes encara se senten amb força per seguir plantant cara al capdavant dels seus ajuntaments. En altres, però, ja sigui per edat, per la necessitat de relleu generacional o, directament, per esgotament -l'època en què vivim tampoc és que sigui especialment engrescadora-, han optat per dir prou i tancar un llarg cicle.

Alcaldes, amb qui sigui
La majoria dels batlles que s'han mantingut en el càrrec des del 1979 són de municipis petits, amb pocs electors, on tothom es coneix, on tot se sap i on el factor personal hi té un pes específic potent. Tant és així que en alguns casos s'han mantingut a l'alcaldia al marge de les sigles amb què hagin concorregut als comicis. És el cas, per exemple, de Marcel·lí Guillaumet, alcalde de la Sentiu de Sió (la Noguera), que va accedir a l'alcaldia per primer cop presentant-se sota les sigles de CC-UCD. Més tard es va afiliar a la UDC i va revalidar el càrrec amb CiU, i encara s'hi va mantenir quan va fer el salt a la federació (la convivència de CDC i UDC es fa complicada, quan no impossible, en alguns municipis) per presentar-se amb ERC.

Ell mateix explicava a l'ARA que el primer cop que es va presentar a les eleccions no pensava pas passar-s'hi mitja vida. Però, excepte un període de dos anys en què va retirar-se per estar més per la família (el va substituir Salvador Montpeat, tinent d'alcalde també des del primer dia), sense saber ni com, tal dia farà 32 anys que és en el càrrec. En aquest temps ha compaginat la feina de pagès amb l'alcaldia.

Però, ara sí, es retira amb 64 anys, tot i que encara li queda la sensació que del projecte que tenia per al poble, "encara queden coses per fer". "Però ara ho hauran de fer altres", hi afegeix per si de cas. Hi va entrar amb 32 a nys i en sortirà exactament amb el doble. Recorda que quan s'hi van posar el país passava dificultats econòmiques importants. I ara que se'n va, la situació encara és convulsa. I diu que no només econòmicament, sinó també en el terreny polític i institucional. "Llavors (1979) de difícil ho era molt, tot plegat. Tot estava per fer. Havíem de fer arribar aigua potable al poble. Però teníem molta il·lusió, pels canvis polítics i l'horitzó que s'obria", recorda.

Ara les coses són diferents: al poble ja fa temps que hi arriba l'aigua potable, però la política ja no té el mateix sentit que a la Transició: "És evident que hi ha un canvi de cicle polític. La política no és tan noble com ho era llavors. I la gent no s'hi implica tant".

Disposats a tornar-hi
E n un sentit similar es pronunciava a l'ARA el veterà alcalde de Seva (Osona), Josep Palmarola: "Abans hi havia molt voluntarisme de la gent. Ara tothom està molt més apàtic". Palmarola ha fet una evolució política just a la inversa de la que va fer Guillaumet. Es va presentar el 1979 per ERC, va revalidar el càrrec més tard amb un grup independent i va acabar fent el salt a CiU, sigles amb les quals ara ja sí que ha decidit que es vol tornar a presentar, tot i que havia arribat a anunciar que plegava. Diu que la seva màxima ha estat sempre "no parlar mai de política a l'Ajuntament", una afirmació que segur que li discutirien els seus rivals a l'oposició. Palmarola lamentava que 32 anys després, al marge d'ell a l'alcaldia, hi ha una altra cosa que no ha canviat i segueix allà mateix: el finançament local, la creu dels ajuntaments. "Cada cop tenim més obligacions amb els convilatans, i el finançament és el mateix", deplora. A més, els alcaldes de pobles petits saben especialment què és conèixer de primera mà els problemes i necessitats de la gent. S'hi troben cada dia. Amb la perspectiva de tres dècades, té clar que el país viu un dels moments políticament i econòmica "més convulsos" també per a la política local, la més "maltractada".

Apel·lant a la responsabilitat
Entre els municipis amb el mateix alcalde des de la Transició ressalta el cas de Vilanova del Camí (l'Anoia), amb més de 12.500 habitants. L'alcalde, el socialista Joan Vich, que es dedica al càrrec amb exclusivitat, assegura a l'ARA que encara li queda "energia" per tornar-hi. Ni que sigui per "responsabilitat" o perquè plegar ara, en un moment de dificultats, seria, diu, un "acte de covardia".

Si conciliar feina i família és complicat, quan l'ocupació és a l'alcaldia, la cosa encara es complica més. "En els pobles petits ets alcalde sempre i a tota hora", argumenta. Coincideix que el moment actual és un dels més difícils de la democràcia: "Trontolla tot, des de l'economia fins al model d'Estat". En el seu cas té clar que aquest serà "l'últim mandat".

Amb més de tres dècades de governació local a l'esquena, serà difícil que s'acostumin a deixar de ser alcaldes quan pleguin. Ningú en sabrà més que ells.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT