Publicitat
Publicitat

SEGURETAT CIUTADANA

Les escoles demanen cada cop més ajuda als Mossos malgrat que els delictes van a la baixa

Mòbil i portàtil a la motxilla per evitar el primer atracament

L'Isaac, de 12 anys, estudia a l'escola Amor de Déu de Sant Adrià del Besòs. Fa un mes, un jove aliè al col·legi li va demanar que li donés els diners que portava a sobre quan marxava cap a casa: "No ho vaig fer i li vaig donar una empenta". La seva mare està preocupada i no el deixa baixar al carrer sol. L'Isaac fa cas de les xerrades que fan els Mossos quan vénen a l'escola: "Ens diuen que no portem mòbil i que intentem marxar si ens amenacen".

Els pares pateixen pels seus fills quan surten de l'escola perquè tenen por que altres nens els facin mal o els robin mòbils, portàtils o la roba que porten. Diuen els Mossos que "la delinqüència de menors va a la baixa i que aquest tipus de delictes no són habituals". La unitat central de menors ha endegat, des del 2008, un pla de seguretat per prevenir la delinqüència infantil. Entre el 2001 i el 2010 s'ha reduït en 700 el nombre de delictes i faltes de menors, segons va dir el fiscal de Menors de Barcelona, Juanjo Márquez.

Aquesta setmana els Mossos d'Esquadra han detingut onze menors per robatoris amb violència i intimidació al voltant de centres educatius del districte de Nou Barris. En total se'ls imputen set robatoris amb violència i intimidació i una falta d'amenaces comesos contra altres menors a la sortida de l'escola. Amb tot, els Mossos no creuen que hi hagi un "monopoli" ni "molta activitat".

El portàtil a la motxilla

A Catalunya hi ha 4.805 escoles i instituts que treballen directament amb els Mossos per fer tasques de prevenció: "Abans l'activitat policial estava orientada en una altra línia, els Mossos l'hem canviada, som propers", explica David Casanovas Andradas, cap de la unitat de menors. Casanovas assenyala que estan en permanent contacte amb el departament d'Ensenyament i amb la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA): "Els delictes han baixat i, en canvi, les demandes dels centres educatius que reclamen el nostre assessorament han pujat". Es refereix a les xerrades i les reunions periòdiques que mantenen amb els pares, tutors i escolars per aconsellar-los sobre com comportar-se quan tenen un problema com per exemple els robatoris a la sortida de l'escola: "No hi ha una activitat concentrada en un lloc concret, sinó que és dispersa: roben a parcs, escoles, zones lúdiques, discoteques". En el projecte de seguretat dels Mossos estan implicats 1.600 agents que volten pels instituts aconsellant als joves que portin el portàtil a la motxilla i que en cas d'amenaces intentin fugir: "Intentem crear confiança entre pares i fills perquè si tenen algun problema s'atreveixin a explicar-lo i el denunciïn", diu Rafael Carmona Fernández, sergent de la unitat central de proximitat i atenció al ciutadà dels Mossos.

El Ferran, veí de Barcelona, té 24 anys i quan en tenia només deu li van robar l'entrepà a l'escola: "Sempre hi ha hagut robatoris, el que passa és que abans no hi havia mòbils", adverteix Carmona. Per això a les xerrades, els agents, que acostumen a ser els mateixos perquè es familiaritzin amb els nens, els recomanen que no portin els mòbils a sobre.

Sense res de valor

"Al col·le no ens deixen portar els mòbils i els portàtils els hem de guardar a la motxilla". Ho diu la Mònica, una nena de 12 anys, alumna de la mateixa escola que l'Isaac. Cada dia quan surt de classe a les cinc se'n va cap a casa acompanyada de l'Anna, l'Aina i l'Enric. Viuen a cinc minuts de l'escola i vigilen entre tots si veuen conductes sospitoses: "Anem tranquils, no portem res de valor, ni diners, i de vegades vénen els pares", explica l'Anna.

La mare de la Mònica intenta recollir-la a l'escola, la seva feina d'infermera li permet arribar a les cinc de la tarda al col·legi on estudia la seva filla: "És clar que ens preocupen aquestes coses, els aparells electrònics, la innocència dels més petits... i ens agrada molt que els Mossos hi estiguin a sobre". Els Mossos, el departament d'Ensenyament, els tutors i fins i tot els ajuntaments. A Gavà, per exemple, els escolars tenen cartells de visualització del camí que han de seguir per anar a l'escola. Camins amb voreres amples per evitar els accidents de trànsit.

El fiscal de Menors explica que l'any 2009 es van registrar 3.989 delictes i faltes mentre que el 2010, 3.280: "Tenim unes xifres a la baixa, la llei està sent un èxit i es basa en la prevenció". Juanjo Márquez aposta per intervenir en els casos en què l'infractor cometi un delicte per primera vegada: "El podem arribar a perdonar si no és un delicte greu i fins i tot es poden fer treballs de conciliació entre la víctima i l'agressor". Tant pares com educadors consideren que aquests protocols d'actuació amb la Fiscalia i els Mossos "són molt útils i estan funcionant molt bé", tal com destaca el president de l'Associació de Directors d'Escola AXIA, Jaume Prat. També el president de la Federació de Mares i Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari (Fapaes), Pere Farriol, explica que els centres educatius tenen fins i tot "un número de telèfon d'intervenció immediata" en cas d'incident i que quan passen coses d'aquestes "s'actua molt de pressa".

Casos puntuals

Tot i això, Farriol remarca que aquest tipus de successos són "casos molt puntuals" i que no hi ha "cap alarma social" entre la comunitat educativa i les famílies. "Cal distingir entre les bretolades i la delinqüència, perquè és cert que en alguns casos et pots trobar grups organitzats que van a robar i fer mal, però la majoria de vegades són només brètols que amenacen o prenen el mòbil més per fer un mal moral que no pas físic", explica.

Farriol vincula, de fet, els casos de grups organitzats amb "bandes juvenils de nois que vénen d'altres països i reprodueixen aquí aquelles bandes". En aquest cas, els pares reclamen a l'administració "un pla urbanístic" que eviti la guetització dels col·lectius immigrants a certes zones per poder tallar d'arrel aquestes dinàmiques. En canvi, en el cas de les bretolades, Farriol considera que, més enllà dels plans de seguretat, "cal un treball de prevenció per part de tota la comunitat educativa, amb implicació de les famílies i diàleg fluid amb els centres per transmetre uns valors a aquests nois perquè no reprodueixin conductes agressives".

El pediatra especialista en neurologia i psiquiatria infantil Paulino Castells identifica, de fet, aquestes bretolades de què parla Farriol com a "casos de bullying o assetjament escolar", tant si es tracta d'alumnes del mateix centre com si passen fora de l'escola. Castells diu que "la base d'aquests fenòmens està en la dissolució de les famílies i la falta d'autoritat dels pares" i proposa "treballar per recuperar l'autoritat de mestres i pares, sense arribar a l'autoritarisme d'èpoques passades". L'expert alerta que aquesta tendència social a les famílies actuals pot acabar "fent aparèixer a casa nostra el fenomen de les bandes juvenils que, ara per ara, encara està molt lligat a bandes llatines. Per això recomana especialment a les escoles que estiguin atentes i actuïn de pressa per "separar els grups de joves conflictius i controlar-los més de prop".

La llei d'educació de Catalunya va reforçar especialment el paper dels directors d'escola, dotant-los de la consideració "d'autoritat pública". Una autoritat, però, que, igual que els drets i deures dels alumnes que estipula la mateixa llei -com el d'una "convivència respectuosa i pacífica"-, es circumscriu a l'interior del centre escolar. Fora de l'escola, els incidents són qüestions d'ordre públic.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT