Publicitat
Publicitat

CRISI ENERGÈTICA EFECTES DEL PLA D'ESTALVI

El consum energètic espanyol depèn en un 56% del cru El govern anuncia mesures que ja estaven en marxa Espanya pagarà 25.000 milions per importar petroli L'alça del preu pot frenar les economies de la UE i els EUA

Moltes mesures, poc estalvi

L'estalvi de llum dels edificis públics és l'últim anunci del govern per fer front a l'elevada dependència energètica exterior. Rubalcaba va presentar ahir com a nova una mesura que ja està en marxa.

El vicepresident espanyol i ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, va alimentar ahir el degoteig de mesures que formen part del pla d'estalvi energètic de l'executiu amb un nou anunci. El consell de ministres de divendres aprovarà un conjunt de mesures per estalviar energia als edificis públics.

"Escandalitza que a les nou del vespre hi hagi organismes oficials amb tos els llums encesos", va dir Rubalcaba. No obstant, aquesta idea no és nova, ja que el govern va anunciar a mitjans del 2009 que privatitzaria la gestió energètica dels seus edificis per evitar el malbaratament energètic. El pla va iniciar-se amb la concessió de la gestió energètica de la seu central del ministeri d'Indústria, que es van adjudicar l'any passat Gas Natural Fenosa i ACS.

La mesura anunciada ahir se suma a la reducció de la velocitat màxima a les autopistes i autovies dels 120 kilòmetres per hora als 110, a la retallada del preu de Rodalies i mitja distància, i als canvis en la il·luminació de la xarxa viària. El govern no ha concretat l'estalvi total que suposaran les mesures que s'han anat anunciant de manera calculada.

Tampoc sembla que la resta de països de la Unió Europea (UE) segueixin l'exemple espanyol. Precisament ahir Holanda va començar a aplicar l'increment del límit màxim de velocitat fins als 130 km/h. El govern britànic pretén fer el mateix i elevar la velocitat permesa de les 70 milles per hora (112 km/h) actuals a les 80 milles per hora (128 km/h).

El catedràtic de recursos energètics i geologia del petroli de la Universitat de Barcelona, Mariano Marzo, va explicar a TV3 que la rebaixa de la velocitat màxima a Espanya "ajudarà" a estalviar carburant, però l'expert va esforçar-se a reflectir la dimensió del problema energètic actual.

Alternatives
Tanmateix, Marzo va destacar que l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), organisme assessor de les economies de l'OCDE, proposa mesures més eficaces com la restricció de l'ús del vehicle privat amb fórmules com la classificació de vehicles segons el seu número de matrícula (a la ciutat brasilera de São Paulo, per exemple, les matrícules que acaben en senar circulen uns dies de la setmana i les que acaben en parell, la resta).

L'impuls efectiu de l'ús del transport públic i la reducció de la velocitat màxima de circulació de vehicles fins als 90 km/h són les altres grans propostes de l'AIE.

La factura que pagarà el govern espanyol per a la importació de petroli aquest any ascendirà a 25.000 milions d'euros, una xifra que equival a l'1,7% del PIB. Si el preu del barril de petroli Brent (el de referència a Europa) segueix amb la seva tendència alcista a causa de les tensions a Líbia i pel temor a un contagi a altres països productors de cru, la factura podria encarir-se. El preu del barril va tancar ahir a 115,42 dòlars, un 3,23% més que el dia anterior.

El 2008, quan el Brent va marcar el seu rècord històric als 147 dòlars, Espanya va gastar 30.000 milions d'euros en la importació de petroli, una xifra que equival al pressupost anual de la Generalitat. L'escàs estalvi que fa preveure el pla de xoc de José Luis Rodríguez Zapatero contrasta amb el problema de fons: l'elevada dependència energètica d'Espanya.

Segons les dades del ministeri d'Indústria, el consum energètic espanyol depèn en un 56,6% del petroli, en contrast amb el pes del 33,1% en el consum mundial. Rússia, l'Iran i l'Aràbia Saudita són els principals proveïdors de cru d'Espanya. Aquests tres mercats concentren el 38,77% del subministrament petrolífer d'Espanya. En el cas del gas, el 34,8% del l'abastament procedeix d'Algèria.

Marzo va recordar que les previsions de l'AIE apunten un preu de 240 dòlars per barril de Brent en vint anys, sense tenir en compte possibles tensions en l'oferta produïdes per revoltes populars en algun país productor. Aquest increment implica que el preu de la benzina passaria dels 1,28 euros per litre actuals als 2,5 euros. Marzo destaca que "existeix una correlació directa entre el grau d'endeutament extern d'un país i la participació del petroli en el seu mix energètic". De fet, els cinc països europeus més depenents del cru són Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya i Itàlia.

Recuperació econòmica
La Comissió Europea (CE) va elevar ahir en una dècima la previsió de creixement del PIB de l'Eurozona i la UE durant el 2011, fins a l'1,6% i l'1,8% respectivament. No obstant, la CE va advertir del risc de l'alça del preu del petroli. L'escalada de les últimes setmanes ja ha portat l'executiu comunitari a elevar les previsions d'inflació per a l'Eurozona des de l'1,8% al 2,2%. "Si els preus del petroli pugen al voltant d'un 10% més del previst, això tindria un impacte negatiu sobre el creixement econòmic d'un 0,1% aquest any", va dir el comissari d'Afers Econòmics, Olli Rehn, que va remarcar que no hi ha perill de recessió.

Pel que fa l'economia espanyola, la CE ha elevat del 0,7% al 0,8% la previsió de creixement (el govern preveia un 1,3%). El pronòstic inflacionari també s'ha corregit a l'alça, de l'1,5% al 2,4%.

El president de la Reserva Federal dels EUA, Ben Bernanke, va alertar que l'increment de preus del cru podria suposar "una amenaça" per a la recuperació econòmica i que la Reserva Federal "respondrà com és necessari" arribat el cas, en al·lusió a un eventual augment de tipus que també preveu el BCE.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT