Crònica 11/09/2011

Mònica Terribas: "Si la privada fa debilitar la pública el país fa mal negoci"

Va presentar sis anys La nit al dia i es va convertir en referent informatiu. En fa tres que va acceptar l'encàrrec de dirigir TV3 com a servei al país. No li agrada parlar de sacrifici personal perquè l'atreuen els reptes complexos, però la càmera i ella s'enyoren molt, totes dues. La seva carrera ha estat esglaó a esglaó: redactora, productora, guionista, coordinadora, sotsdirectora o directora de programes de Puyal, de Miquel Calçada, d'Àngel Casas... Fa cara de cansada i atabalada uns segons abans d'engegar la gravadora, però així que deixes anar la primera pregunta troba l'energia que estava estalviant i et mira fixament fins que nota que l'has entès. Diries que el que més li agrada és convèncer, per això ha après a explicar-se sense donar-se temps ni per respirar.

Carles Capdevila
5 min
Mònica terribAs: "Si la privada fa debilitar la pública el país fa mal negoci"

Abordar la revolució multicanal i no perdre el lideratge en cadascun d'ells amb retallades és el miracle dels pans i els peixos?

El nostre objectiu és donar el màxim rendiment als 40 € que els ciutadans de Catalunya inverteixen a l'any en la televisió i la ràdio públiques, que són molts menys que fa un any i mig, perquè n'eren 50. I fer-ho inequívocament amb servei públic de qualitat.

Com es fa?

Més eficiència, més implicació del personal, que ha fet una retallada voluntària del sou, un 5%. Afrontem la crisi sense deixar escapar el lideratge ni rebaixar qualitat i exigència.

De què està orgullosa?

De la fidelitat de l'audiència. L'acumulat de tots els canals està aconseguint al voltant del 19-20% de share . Que una cinquena part de l'audiència triï un canal nostre malgrat que hi hagi 80 o 90 canals al seu comandament té mèrit, i molt més quan fas continguts amb criteris responsables i constructius i no t'aprofites de les misèries humanes dels altres per fer addictes a la teva oferta. Un estudi recent de la Pompeu Fabra detecta que una de les coses que valora l'espectador de TV3 és la capacitat de fer paròdia de la nostra realitat, la capacitat de riure'ns de nosaltres mateixos.

La preocupa el futur de TV3?

Tenim un Parlament de Catalunya que avala i defensa el model i espero que sigui per molts anys, perquè hi perdríem en cohesió social i no crec que ningú cometi l'error de debilitar el servei públic. Però em fa patir que els grups privats, en un afany de no perdre els beneficis que ja fan, pressionin políticament.

Hi ha espai per a una privada en català com 8TV?

Espero que sí, perquè la meva il·lusió és tenir un país normal, però seria un error pensar que l'espai d'una privada en català ha de ser a base de debilitar la pública. Si el creixement d'una televisió privada en català es fa pressionant perquè la pública tingui menys recursos, crec que com a país estarem fent molt mal negoci. No crec que la competència d'una televisió privada en català sigui TV3; són les televisions privades en castellà.

Es veu amb cor de salvar la inversió pública i els ingressos?

Apel·lo a la responsabilitat social de la gent que ens mira, que també són empresaris i posen anuncis. Que donin suport a TV3, una televisió de valors i de principis que no creua línies. Sense el suport del món social civil estarem en mans de televisions que tenen com a objectiu únic fer beneficis.Trobo a faltar reconeixement del rendiment econòmic que genera la nostra activitat sobre el sector, i el debat d'imaginar com seria el país sense TV3.

Té un paral·lelisme amb el risc de perdre la immersió.

És important que la societat reflexioni sobre els innegociables. Innegociable és uns mitjans de comunicació en català potents que contrarestin aquells continguts que no són constructius per a la nostra societat; innegociable és un sistema educatiu que ens ha portat a la cohesió social a poder integrar més d'un milió de persones sense conflicte social, innegociables són els pilars que aguanten una Catalunya que sempre ha cregut en les persones.

Tres eleccions en un any deuen ser motius d'estrès en un mitjà públic.

És l'època més intensa que he viscut. Tens la redacció d'informatius vivint la revolució als països àrabs, la crisi econòmica internacional... i abocada a les eleccions, que hipotequen una part important dels recursos.

I el seu telèfon sona més?

El telèfon sona sempre! No només truquen els polítics, però és veritat que la vida política és cada vegada més centrada en els cicles electorals, i això socialment no és bo perquè els partits volen condicionar la informació i determinar minuts i segons, etcètera... Va en contra de tota la lògica del criteri periodístic, i encara menys en una societat neguitosa que demana més transparència i més unió de tots.

TV3 no pot fer periodisme quan hi ha eleccions?

Decidir quin insert entra i quin no amb el cronòmetre és més feina d'un matemàtic que d'un periodista. A això ens dediquem durant 15 dies, però hi afegim peces de contingut informatiu, fem periodisme.

Està satisfeta de com han tractat el tema dels indignats? Han rebut crítiques de les dues bandes...

Hem de ser capaços de reflectir allò que és un moviment espontani, però no hem de deixar de donar lectura responsable de la realitat. Som periodistes i cometem errors i tot és millorable, però globalment n'estic contenta.

El govern de la Corporació és provisional. Fins quan?

Suposo que després del 20-N es debatrà la reforma de la llei que retalla el consell de govern de 12 a 5 membres i fusiona la figura de president i director general.

El canvi beneficiarà la Corporació?

El consell de govern ens ha ajudat sempre, però una estructura d'aquestes característiques obliga a explicar tot el que fas i això és saludable per al control, però desgasta en la gestió i a vegades la fa menys eficient.

Morirà, la tele?

No. Continua sent un aglutinador de converses i vivències col·lectives, i una demostració és la força que tenen en aquests moments els èxits del Barça com a mobilitzadors de valors constructius.

És molt guardiolista...

Hem tingut la sort de ser contemporanis de gent molt interessant com el Pep, una persona de veritat que defensa el treball d'equip. En un moment de crisi veiem els partits barallant-se entre ells incapaços d'assolir consensos sistemàtics, o els grups mediàtics: t'he de matar per viure jo, si no t'elimino no creixeré... i el Barça està donant una lliçó social de la qual hauríem de prendre nota tots.

Creu que ho decidirà vostè, deixar de ser directora?

Crec que no. Voldria poder-ho decidir jo, però crec que no serà així.

Però aquest dia el veu lluny?

Ho veig imprevisible, perquè t'adones que els moviments a vegades responen a estratègies de molt curta volada. Per tant, poden passar coses que em poden afectar. El que vull és que el pròxim consell de govern confiï en la feina que fem, i si no hi confia que ens ho diguin clarament i plegarem, perquè no es pot treballar sense confiança, i afortunadament no m'ha passat fins ara.

Quan ho deixi o l'hi facin deixar, tornarà a La nit al dia ?

Dubto que m'ho oferissin. Si m'ho oferissin evidentment que ho acceptaria, perquè per mi treballar en aquesta casa és treballar en llibertat, amb professionals fora de sèrie. El que faré segur és tornar a la universitat.

La seva primera vegada a TV3 va ser de concursant al Vostè Jutja , oi?

Sí, el dia de Sant Jordi del 1987. Vaig perdre el cas per 7 a 3, perquè em va tocar defensar uns fills que s'oposaven que el seu pare vidu es casés amb una noia més jove.

Allà mateix la va fitxar Puyal?

No, al cap d'un temps, quan era a la Cadena 13, a informatius, una nit em va trucar i em pensava que eren uns amics que em feien broma.

I sempre més a TV3. Em resumeix les etapes?

La més enriquidora, des del punt de vista periodístic, La nit al dia . La més intensa, Un tomb per la vida . La més divertida, la del Persones humanes .

Com sobreviu l'estrès d'una feina com la seva?

L'important és arribar a casa i saber somriure, i sap molt greu que el teu fill de 8 anys et vegi tensa i t'hagi de donar una lliçó i recordar que "només és feina".

Què li treu la son?

Les incerteses. Que vols garantir la feina de molta gent i protegir la qualitat de TV3, i millorar-la, i a vegades tot plegat t'acaba menjant l'ànima, i no queda gaire espai. Però dit així sona molt dramàtic.

stats