BALANÇ DEL GOVERN TECNÒCRATA
Crònica 08/04/2012

Monti juga amb foc sense cremar-se

El projecte de Monti per facilitar l'acomiadament a Itàlia ha indignat bona part de la població, prou castigada per l'augment de taxes. Amb tot, la majoria encara li fan confiança com a cap de govern.

Sandra Buxaderas
3 min
EL PROFESSOR QUE DESAFIA L'IMMOBILISME Monti creu que Itàlia viu un moment d'or per fer reformes estructurals. Els italians s'han afartat dels problemes endèmics i agraeixen que algú comenci a posar ordre. Però la reforma laboral s'ha convertit en el primer escull del primer ministre. La supressió d'un article que impedeix acomiadar un empleat si no abusa de l'empresa li ha fet perdre suports.

ROMAAquest cop, Mario Monti s'havia passat de la ratlla. El cap de l'executiu italià n'havia fet un gra massa en voler imposar per decret la introducció al país de l'acomiadament lliure. El diari The Wall Street Journal l'havia comparat fins i tot amb la britànica Margaret Thatcher. El primer ministre ha hagut de fer un pas enrere, però tot i que ara són els empresaris els que protesten, preveu aprovar sense més entrebancs una reforma laboral fins ara considerada una quimera.

Ritme trepidant de canvis

Els italians l'havien rebut amb els braços oberts al novembre, convençuts que era la millor alternativa a l'immobilisme econòmic i el desprestigi polític de l'executiu anterior de Silvio Berlusconi, que havia precipitat Itàlia a la crisi del deute públic. Van acceptar, per tant, les tisorades i l'augment dels impostos i de l'edat de jubilació. Ara, però, començaven a esverar-se. Hi ha una percepció estesa que el país necessita reformes en profunditat per tornar a ser atractiu per a les empreses estrangeres i per a la seva pròpia joventut, que des de fa anys fa maletes per trobar feina fora del país.

El problema és que Monti ha volgut desmuntar d'una manotada la que és per molts la gran conquesta social del país, l'article 18 de l'Estatut dels Treballadors, que impedeix a les empreses poder acomiadar un empleat si no és per greus motius econòmics o disciplinaris.

La feina, tema sensible

El cap de l'executiu havia començat al març amb una valoració positiva del 60% de la població, tot i estar duent a terme una reforma històrica, la liberalització de sectors com el taxi, les benzineres i les professions liberals. Però quan va anunciar la reforma laboral, va baixar en picat i es va situar per sota del 45%.

I és que dues terceres parts dels italians, subratlla el sociòleg Renato Mannheimer al diari Il Corriere , estan en contra de la reforma i creuen que el govern "tira massa pel dret". Només ara que el govern ha matisat el contingut i el sistema d'aprovació de la norma els italians s'han calmat i el suport ha tornat al voltant del 55%.

El prestigi de l'excomissari

És un aprovat que podria semblar justet però que no ho és tant si es té en compte que Monti està endegant reformes que cap altre govern s'havia atrevit a presentar, i amb tot és encara ara el líder polític més ben valorat. Malgrat les pors que genera la reforma laboral, ni el govern de dretes de Berlusconi ni el progressista de Prodi havien aconseguit mai un aprovat tan alt cap a l'acció de govern. El 60% dels italians aproven personalment Monti i el veurien amb bons ulls com a successor de Giorgio Napolitano a la presidència de la República.

Itàlia vol que es quedi

El 60% dels italians veurien bé, fins i tot, endarrerir les eleccions del 2013 perquè l'excomissari i el seu equip continuïn pilotant el país "fins que es resolgui la crisi". És més, set italians de cada deu voldrien que el govern Monti "no es limiti només als temes econòmics sinó també a totes les qüestions importants del país, com la reforma electoral, la justícia o les normes televisives", explica el sociòleg Ilvo Diamanti.

Els partits suspenen

Una de les claus d'aquest nivell de suport la va oferir el mateix Monti fa poc en el seu viatge a l'Àsia per trobar inversions per a Itàlia: "El govern té un alt nivell de suport i els partits no". Tots els líders dels principals partits italians suspenen ara mateix en les enquestes. "Monti agrada perquè és transparent, honest, seriós. És tècnic però també polític, sap calmar els ànims i mediar entre dreta i esquerra", explica a l'ARA el periodista polític de La Repubblica Alberto d'Argenio.

Evitar la pressa excessiva

Monti, per tant, té mans lliures per continuar reformant el país, sempre que no franquegi el límit que els italians consideren intolerable, com ha estat el cas del projecte per facilitar l'acomiadament que s'ha discutit aquests dies. Haurà de vigilar, també, que la pressa a aprovar reformes no sigui tan extrema que acabi convertint algunes lleis en un autèntic bunyol, com li ha passat amb l'impost de béns immobles. Els mateixos professionals que havien d'aplicar-lo no l'entenien i el govern ha hagut d'aportar aclariments addicionals a la llei.

Un moment d'or

Monti dóna per bo el ritme de feina tot i les relliscades perquè és conscient que viu un moment d'or que cal aprofitar. Els italians s'han afartat dels problemes estructurals d'Itàlia i agraeixen que algú comenci a posar ordre. Per ara el govern ha aprovat reformes històriques. A més dels canvis en les pensions o la liberalització de professions, ha posat fi a un privilegi de l'Església catòlica, que no pagava en cap cas la taxa de béns immobles, ha eliminat traves burocràtiques per a la creació d'empreses i ha incentivat, finalment, els emprenedors joves.

stats