BARCELONA"Aquests últims anys ho hem passat malament". Un José Montilla valent i sense pèls a la llengua va fer el discurs més autocrític de la seva carrera política amb la intenció d'endur-se a la tomba tots els errors i deixar net el despatx perquè el nou primer secretari pugui dedicar-se a reconstruir el partit sense el llast del passat. "Hem tocat fons", va admetre un Montilla que va parlar a cor obert en la defensa del seu informe de gestió. Després de perdre les autonòmiques, les municipals i les generals, i d'haver-se quedat fora de les principals institucions, la crisi és inevitable, però segons Montilla, si el congrés s'hagués fet abans, just després de les catalanes d'ara fa un any, s'haurien perdut igualment el 22-M i el 20-N, perquè el problema és de fons. "Tindríem una nova direcció amb dues derrotes a l'esquena", va insistir. Un cop Montilla s'ha empassat aquestes dues derrotes, la nova direcció té dos anys sense urnes a la vista per refer-se.
Tot i aquest discurs catàrtic, no va poder evitar un important vot de càstig. Montilla va rebre el suport a la seva tasca com a primer secretari del 64,5% dels delegats, però un 22% van votar contra el seu informe. El 13% es van abstenir. Com que la votació va ser finalment secreta, tal com havien demanat els crítics i l'executiva va acceptar a última hora, va ser possible que afloressin amb més llibertat les posicions crítiques i el comiat de Montilla va acabar amb un cert regust amarg.
En el seu discurs, el primer secretari sortint no va situar només les causes de la crisi del partit en la crisi econòmica -cosa que hagués estat una excusa-, ni tan sols en els errors del govern tripartit -que va reconèixer-, sinó principalment en la "pèrdua de credibilitat" del projecte socialista i la "desconnexió" amb la societat, que va quedar demostrada amb les municipals. També va situar com a causa la incapacitat de donar respostes convincents a la crisi. Tot i considerar que potser la factura que està pagant el PSC és "excessiva i injusta", va advertir que seria "inútil" ignorar-la.
Montilla va admetre que hauria d'haver detectat la crisi abans, però els resultats espectaculars de les generals del 2004 i del 2008 ho van impedir. Ara s'ha vist que era un vot "utilitari i temporal", producte del vot útil anti-PP. Fins i tot va reconèixer que el PSC va accedir al Govern per primera vegada el 2003 "amb uns resultats no prou bons", cosa que va perjudicar la governabilitat. També es va lamentar de les discrepàncies constants amb els socis.
Partit subordinat al Govern
Però tampoc va ser un problema només del govern d'Entesa, sinó que Montilla també va entrar a parlar del partit, assegurant que no ha funcionat perquè ha deixat de ser atractiu fins i tot per als militants. "Ho hem subordinat tot a l'acció de govern, ofegant altres iniciatives -va insistir-, i hem obligat el partit a limitar-se a acompanyar el govern". El resultat ha estat un PSC "poc obert i poc permeable que, concentrat en l'acció de govern, s'ha anat tacant i empetitint".
L'autocrítica no significa que Montilla engegués a rodar tota la tasca feta pel tripartit, que en cap moment va titllar d'error, sinó al contrari. L'expresident va advertir que no està disposat a acceptar que "tots els mals de Catalunya vénen del govern de progrés". Afirmar-ho és "una infàmia" i va lamentar que alguns d'aquests socis hagin "renegat" del tripartit -en una al·lusió a ERC- perquè és un acte "indigne i covard". Entre els èxits del tripartit, va situar l'Estatut, el nou finançament -que va qualificar com "el millor pacte fiscal de la història de Catalunya"- i el traspàs de Rodalies.
A la llista de coses que han perjudicat el PSC hi va posar les desavinences amb el govern del PSOE, perquè han "minat" la credibilitat del PSC a Catalunya i han "reduït el crèdit dels socialistes espanyols a casa nostra". És la primera vegada que Montilla reconeix que els vincles amb el PSOE han perjudicat els interessos del socialisme català, tot i que en cap moment va parlar de la invisibilitat del PSC a les Corts.
Després d'aquest diagnòstic, va oferir una pluja de propostes per remuntar la situació, feina que va deixar per als nous dirigents. Montilla va insistir que el PSC "no està vençut" i que si es renova se'n por sortir. A més de canviar de direcció, va defensar impulsar un federalisme integrador, tot i que va lamentar "la poca complicitat" a Madrid.
