Publicitat
Publicitat

POLÍTIQUES DE GÈNERE

Montserrat Gatell: "Creix el masclisme entre els joves"

Reclamacions "Volem que el seguiment en la protecció sigui eficaç des del punt de vista legal i judicial" Canvis preocupants "Hem notat un increment del masclisme entre els joves, és una situació que s'està agreujant"

Des del gener, la nova presidenta de l'Institut Català de les Dones, Montserrat Gatell (Sabadell, 1971), té el repte de fer disminuir el nombre de mortes per violència de gènere. Combatre els estereotips entre els joves és una de les eines per aconseguir-ho.

Aquest 2011 ja hi ha hagut tres dones mortes per violència masclista. Per què no s'aconsegueix avançar en aquesta lluita?

Malauradament no depèn de nosaltres. No sé si dir que fallen els instruments o la concepció i l'estructura moral de la societat. Per això les mesures de prevenció són molt importants, tot i que són sempre a llarg termini. Cal un canvi en l'imaginari col·lectiu i en les diferències entre el poder masculí i la submissió femenina.

Es planteja introduir alguna novetat en la batalla contra aquesta xacra?

En el programa contra violència de gènere que estem elaborant hi ha un canvi de paradigma: no observar la dona com l'única víctima de la violència masclista, sinó a ella i el seu entorn. La novetat serà un programa específic d'atenció a fills i filles de la violència domèstica. Això es fonamenta en la idea que siguin vistos com a víctimes directes de la violència de gènere. Hem de canviar les maneres d'intervenir des de tots els punts de vista.

La majoria de les víctimes mortals havien denunciat prèviament el seu agressor. Sembla que denunciar no serveixi de res.

Per això estem treballant amb Justícia i Interior, amb els qual estem fent molta feina en la preparació del seu nou pla contra la violència. Ara posarem en marxa un sistema per ordenar el protocol que segueixen els Mossos. Això permetrà dur a terme el seguiment de les dones que estiguin dins d'aquest programa. Nosaltres no podem fer la feina de la policia ni de la fiscalia. Tenim un sistema judicial molt garantista que permet que durant molt de temps hi hagi agressors esperant un judici.

Per tant, demaneu un enduriment de les penes?

El que volem és que se'n faci una revisió. Volem que el seguiment en la protecció sigui eficaç des del punt de vista legal i judicial. Tot el que hi ha fins ara no ha evitat aquestes tres morts, però vull pensar que n'ha evitat d'altres. No crec que les agressions a dones hagin augmentat, simplement ara hi ha més eines i maduresa social per fer-ne una denúncia pública.

Creu que amb totes aquestes mesures s'aconseguirà disminuir el número de mortes?

És una lluita molt complicada, però no per això ens hem d'aturar. No sé si en quatre anys això estarà fet, implantat i amb resultats, però s'ha de fer aquesta aposta. La lluita contra la violència de gènere requereix voluntat ferma de tothom. L'objectiu és la disminució de les víctimes.

Però una de les primeres coses que va fer el Govern va ser suprimir la Direcció del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. Sembla que aquest tema deixa de ser prioritari.

Això és una interpretació. Aquell programa s'ha substituït per un pla d'actuació en casos de violència que atemptin sobretot contra infants, dones i gent gran.

Hi ha algunes veus que barregen la violència de gènere amb la immigració. Què en pensa?

No tenim arguments ni per afirmar-ho ni per negar-ho. Els immigrants porten una càrrega específica respecte a la seva relació amb les dones, no tenen la mateixa situació les dones musulmanes, per exemple, que les d'aquí. Si no ho diem clarament tampoc podrem lluitar-hi. ¿Si hi ha països on és normal pegar a una dona? I tant que sí. ¿Aquestes persones emigren al nostre país? Sí. Aquesta realitat la tenim a casa. Observar la diferència està molt bé sempre que no atempti contra la llibertat dels drets de cada persona.

Heu notat un increment del masclisme entre els joves?

Sí, s'està agreujant. Hi ha qui diu que això ha augmentat per culpa de les relacions més estereotipades que tenen els nois i noies immigrants, sobretot sud-americans. Hi ha qui diu que hi ha una part de responsabilitat dels mitjans de comunicació, sobretot de la televisió, en què hi ha moltes sèries que reforcen els estereotips.

La conciliació segueix sent una assignatura pendent al nostre país. Què fareu perquè ho deixi de ser?

Hem fallat en parlar de la conciliació com si fos un tema de les dones. S'ha de parlar de la conciliació de les persones, incloure els homes en el debat, perquè volem un canvi d'estructures mentals. Sobretot hem de parlar de conciliació en l'àmbit de l'empresa.

Però a molts empresaris no els interessa.

La comissària de Justícia de la UE, Viviane Reding, ja ha amenaçat de començar a posar multes. Hi ha països, com Noruega, que tenen uns índexs de paritat a les empreses molt alts, cosa que han aconseguit posant sancions. A Europa es diu que s'ha d'intentar convèncer els empresaris amb exemples d'índexs més alts de productivitat. Jo no veuria malament posar sancions perquè, si no, no ens en sortirem.

Moltes dones encara renuncien a la seva carrera per cuidar els fills. Poden recuperar-la?

El més important és que no deixin la feina. Cal trobar estratègies perquè les dones puguin seguir compaginant la vida laboral i personal, maneres de convèncer l'empresa que això no pot ser de cap manera, trobar mesures per treballar des de casa... Un cop aquestes dones estan fora del circuit, què en fem? És una pèrdua de valor afegit importantíssim per a un país, són dones molt brillants, preparades, i ens les deixem perdre. Això passa a tot arreu però el nivell espanyol és molt alt. Les dones hem de creure'ns que no hem de renunciar a tot i hem d'evitar el fals discurs de "tot el que he fet fins ara ja ha estat bé". És important no deixar el camí.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT