Mor l'exgovernador Luis Ángel Rojo
Va impulsar la modernització del sector bancari durant la dècada dels 80 i els 90. També va contribuir a transformar l'economia per arribar als criteris de convergència amb Europa i la moneda única.
Barcelona.Va accedir al càrrec el 1992 , després que el seu antecessor, Mariano Rubio, renunciés a renovar el seu mandat pel cas Ibercorp. Però ràpidament ja es va veure l'experiència acumulada de Luis Ángel Rojo al Banc d'Espanya, quan el 1994 va entrar en vigor la norma que garantia l'autonomia de l'organisme regulador espanyol.
Rojo va morir ahir als 77 anys, i ostentava des del 2005 un dels seus últims càrrecs com a conseller independent del Banco Santander. Va iniciar la seva singladura al Banc d'Espanya el 1971, quan va ser nomenat director general d'estudis. El 1988 ja va passar a ser subgovernador, un càrrec que va exercir fins que va accedir a la presidència.
Nascut el 1934 a Madrid, va dedicar 20 anys a dirigir la càtedra de teoria econòmica. L'exgovernador ha estat considerat sempre una peça bàsica en la modernització del sistema bancari espanyol i és un dels promotors de la transformació de l'economia, amb l'objectiu de complir a poc a poc amb les exigències de la convergència europea cap a la moneda única.
Era membre de la Real Academia Española des del 2003 i va impulsar la necessitat de reduir el pes del sector públic en l'economia, a través de privatitzacions i de la liberalització de sectors intervinguts.
L'exgovernador va ser membre del consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) i va elaborar una circular per prevenir la morositat, un dels aspectes més valorats encara actualment. També va assistir a dues onades de fusions entre bancs. Primer van ser les protagonitzades pel Banc de Bilbao i el Biscaia, i el Central i l'Hispano. Anys més tard, va ser el torn de la integració del Banco Santander amb el Central Hispano i el BBV i l'Argentaria.
