Per què l'esquerra no és una alternativa a Israel?
CORRESPONSAL A JERUSALEMEl Partit Laborista, aquella esquerra d'orientació socialista i laica, amb aires europeus, i sobre la qual es va fundar l'Estat d'Israel el 1948, està totalment desdibuixat. Els laboristes s'han allunyant de les seves arrels i, avui dia, ni tan sols estan considerats un partit d'esquerres. Altres formacions progressistes, com Meretz y Hadaix, tenen escassa representació al Parlament. Moviments com Peace Now i Breaking the Silence no influeixen en la societat. I l'Esquerra Nacional, una agrupació de recent creació que reclama el sionisme de Ben Gurion, no sembla que hagi de ser una força alternativa i mobilitzadora.
Però a Israel ser d'esquerres té un matís fonamental que no tenen altres esquerres del món. Ser d'esquerres vol dir estar a favor dels drets dels palestins, d'un estat palestí, d'empènyer cap a la pau. Ser d'esquerres, als ulls dels dretans, és ser "antipatriota" i "propalestí", un perill per a la seguretat de l'Estat. La mateixa policia i les forces armades, diu l'escriptor David Grossman, ferm defensor de la pau, creuen que els d'esquerres són menys lleials a Israel i per això actuen amb més contundència contra ells. "Hi ha una por bàsica que gira al voltant de la mateixa existència. I aquest fet marca, i molt, l'agenda política a Israel, la relació amb els àrabs. Abans de treballar una idea a nivell socioeconòmic, s'imposa el conflicte, el sionisme. I el govern manipula amb facilitat tot això", afirma la sociòloga Batia Siebzehner de l'Institut Truman de la Universitat Hebrea i activista del moviment per la pau Peace Now. Acadèmics, escriptors i activistes socials nodreixen, bàsicament, aquesta esquerra, tant sionista com no sionista, que, segons Siebzehner, mai s'ha esforçat prou per oferir un nou llenguatge als araboisraelians, que representen el 20% de la població.
"Oblideu Barcelona"
Els joves, en general, es mostren apàtics. Un cop acabat l'institut, i abans d'entrar a la universitat, han de passar per l'exèrcit, tres anys ells i dos anys elles. "Se'ls educa en la passivitat. El sionisme s'ha encarregat que el jove tingui una identitat nacionalista, religiosa o tradicionalista, aliena a la concepció d'esquerres. Fa falta un missatge alternatiu que trenqui amb el discurs de dreta que està tan arrelat a l'ADN israelià", afirma Meir Margalit, regidor de l'Ajuntament de Jerusalem per Meretz. Els escassos joves objectors de consciència són vistos com a traïdors per la majoria de la població.
Molts joves viatgen a Barcelona perquè la consideren una ciutat moderna, cool , envejable. Davant d'aquesta moda i de la poca mobilització de la joventut a Israel, un periodista israelià va escriure "Oblideu Barcelona", és a dir, oblideu la diversió, oblideu ser cool i centreu-vos en els problemes reals. Després hi ha la qüestió religiosa, tan important a Israel, sobretot a Jerusalem, i que, segons la sociòloga, ha influït en les ziga-zagues que ha fet l'esquerra. A més d'un moviment obrer i uns sindicats sense força. Els obrers, molts estrangers, no tenen consciència de classe.
L'esquerra, va escriure el periodista Carlo Strenger al diari Haaretz , ha desaparegut perquè va fallar a l'hora de donar una imatge real del conflicte amb els palestins. La seva ideologia fundacional es basava en una simple predicció: si nosaltres oferim als palestins un estat als territoris que vam ocupar el 1967, "hi haurà pau ara". El fracàs de Camp David i la Segona Intifadada, segons Strenger, van contribuir a la seva desfeta. Altres analistes apunten que l'esquerra sionista no va tenir un posicionament clar davant el concepte de nacionalitat. De quina manera, es preguntaven, integrem als àrabs en una idea universalista, d'esquerres i d'igualtat de drets però dins del sionisme? Una pregunta que, ara com ara, encara no ha tingut una resposta contundent.
