Publicitat
Publicitat

Mossos i policies locals denunciaran les agressions verbals dels pacients a les consultes mèdiques

Multes de 300 euros per insultar el metge

Els pacients que insultin o amenacin un metge a la consulta hauran de pagar una multa. L'objectiu és fer aflorar la xifra negra d'agressions verbals que pateixen els facultatius i que sovint no es denuncien.

A ningú se li escapa que presentar una demanda als jutjats suposa entrar en un procés llarg i lent. Per això molts metges prefereixen estalviar-se aquest tràmit i no denunciar les amenaces o coaccions que sovint reben a la consulta. Però la situació pot canviar d'aquí unes setmanes, ja que el personal sanitari tindrà una via més àgil per fer públics els seus casos particulars.

La idea és que si un usuari comença a cridar o insultar un metge o infermer en plena sala d'espera o en un passadís, els Mossos o la Policia Local puguin presentar-se al centre sanitari i denunciar l'agressor per la via administrativa a partir de la llei coneguda com a 1/92 de protecció de la seguretat ciutadana. "Si hi ha alteració de l'ordre públic, aldarulls o s'impedeix el funcionament normal del servei, la policia podrà aixecar acta i denunciar-ho de la mateixa manera que actuem al carrer", explica l'inspector dels Mossos Jordi Domènech, que des de fa un any és l'interlocutor amb el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Els serveis jurídics de la conselleria d'Interior revisen els serrells del conveni que els facultatius i la Direcció General de la Policia tenen previst firmar en les pròximes setmanes. Un cop tancat, els policies rebran una instrucció interna i podran començar a aplicar-ho.

Efecte dissuasori

Si els agents arriben a la consulta i són testimonis de les agressions verbals no caldrà ni que el metge ho denunciï. Podran actuar d'ofici i la multa rondarà els 300 euros, segons Josep Arimany, coordinador de la Unitat Integral de la Violència Contra el Metge del Col·legi. "Per analogia, serà com una sanció de trànsit i confiem que tingui un efecte dissuasori per als agressors", remarca.

Les denúncies administratives només serviran en els casos en què s'alteri l'ordre públic en un espai comú amb la resta de pacients. Si les amenaces, vexacions o coaccions són dins del despatx del metge i en privat el cas seguirà per la via penal com fins ara, igual que amb les agressions físiques. Arimany assegura que malgrat les retallades i el nerviosisme general no han notat un increment de casos greus.

El Consell de Col·legis Oficials de Metges va firmar fa un any un acord amb la Fiscalia Superior de Catalunya per afavorir que les agressions físiques a un funcionari del món sanitari siguin considerades davant d'un jutge com un delicte d'atemptat a l'autoritat. Amb tot, el 93% de les 53 denúncies registrades pel Col·legi l'any passat van ser casos lleus, bàsicament faltes. El projecte de recerca Violència vers el professional de la salut , dirigit pel metge Genís Cervantes, va comptabilitzar l'any 2010 800 casos d'agressions, dels quals només un 4,3% van acabar en denúncia judicial.

Més atacs verbals

Cervantes des del 2006 recull i analitza els incidents violents contra els professionals de la sanitat de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP). Al llarg d'aquest temps ha recollit 4.500 casos: el 64% dels quals han estat contra infermers, el 21% contra metges, l'11% contra personal administratiu i la resta contra treballadors de serveis auxiliars. L'expert explica que en un 70% dels casos l'agressor és el mateix pacient que no aconsegueix el que havia anat a buscar o que està descontent amb alguns dels problemes actuals de l'assistència sanitària, com les esperes o la falta d'informació. Cervantes destaca que d'aquestes agressions un 57,7% són verbals i un 27,7% són físiques. "Després hi ha una tendència creixent que són les agressions simbòliques, més subtils, com per exemple notes, amenaces gestuals o, fins i tot, missatges al mòbil", i subratlla que ja suposen un 12,4% del total de casos. Finalment, un 2% són agressions contra propietats o materials del centre. Cervantes subratlla, d'altra banda, que aquestes xifres "només són la punta de l'iceberg", ja que sospiten que, "com que hi ha moltes agressions només verbals, hi ha professionals que no les denuncien".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT