El retorn de Muqtada al-Sadr a l'Iraq rellança la lluita insurgent
The New York Times / BagdadMuqtada al-Sadr, el popular clergue erigit en l'enemic més perdurable dels Estats Units a l'Iraq, va tornar dimecres al seu país després de més de tres anys d'exili voluntari a l'Iran, un retorn seu i del moviment que ha creat que està fent un important canvi de xip per passar de la batalla al carrer a tocar poder. "Llarga vida al líder!", cridaven els seus partidaris quan Al-Sadr anava de l'aeroport de la ciutat santa de Najaf a casa seva. Els seus seguidors van rebre el retorn com una altra demostració de força del moviment que és en el seu punt àlgid des de la invasió nord-americana de l'Iraq el 2003. "Estem demostrant a tothom que som una part important de l'Iraq i del seu panorama polític", va dir Jawad Kadhum, un diputat del moviment d'Al-Sadr.
Només per posar un peu a l'Iraq, Al-Sadr ha complicat encara més la vida política bizantina d'aquest país. És un personatge peculiar a l'Iraq que competeix en importància amb el primer ministre Nuri al-Maliki.
Enemic dels EUA
El retorn d'Al-Sadr és un nou repte per als Estats Units. En primer lloc per la por a la influència del seu moviment i, en segon lloc, per la ferma oposició a les polítiques nord-americanes en aquest país. Almenys simbòlicament, la seva arribada és un pal de paller per al ressorgiment d'un moviment la desaparició del qual s'ha previst amb tanta freqüència com la pluja d'hivern a l'Iraq. Tot reivindicant l'herència del seu pare, l'aiatol·là Mohammad Sadiq al-Sadr, assassinat el 1999, aquest grup de resistència es va convertir en un dels enemics més implacables de l'ocupació, lluitant contra els EUA en dues ocasions el 2004.
Quatre anys més tard, el moviment va entrar en crisi: amb Al-Sadr a l'exili i les seves milícies considerades com a responsables d'algunes de les pitjors matances sectàries de la guerra, l'exèrcit iraquià, amb l'ajuda determinant dels EUA, va vèncer el grup a Bagdad i a Bàssora, la segona ciutat més gran de l'Iraq. El moviment -dividit- semblava tocat de mort.
Però a les eleccions locals del 2009 va aconseguir uns resultats impensables, com un presagi del que va passar a les eleccions legislatives de l'any passat. Els 40 escons que va guanyar -en segon lloc darrere del bloc d'Al-Maliki entre la majoria xiïta- el van convertir en decisiu i el grup va passar de ser una milícia a un partit polític dominant. La decisió sorpresa d'Al-Sadr aquest agost de donar suport a Al-Maliki, el seu enemic tradicional, per a un segon mandat com a primer ministre va decantar l'elecció d'Al-Maliki. I els seguidors d'Al-Sadr van exigir la torna en forma de llocs claus del nou govern.
