Publicitat
Publicitat

LES FINANCES DE LA GENERALITAT

Mas-Colell estudia una mesura que posa en peu de guerra els sindicats

La paga de Nadal dels funcionaris també perilla

Els funcionaris, com els alts càrrecs, es poden quedar sense paga de Nadal. És la nova retallada que estudia el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, i que ha enervat els sindicats.

Ja ho va advertir el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, el 14 de juliol: "Els treballadors públics hauran de fer el mateix per una mica menys". Ahir, aquesta afirmació va començar a traduir-se de manera pràctica. Segons va explicar en una entrevista a TV3 i més tard van confirmar fonts del seu departament, Mas-Colell es planteja retallar la paga extra de Nadal als funcionaris. "Tenim un sistema públic sobredimensionat i val més que tots els treballadors públics fem un esforç individual, ja que el 2012 serà difícil", va justificar el conseller.

La mesura arriba l'endemà que el president de la Generalitat, Artur Mas, anunciés inesperadament que els 350 alts càrrecs del Govern es quedarien sense paga extra de Nadal, iniciativa que estalviarà 1,8 milions d'euros. "No hi ha coses sagrades, i en el procés d'ajustament de la Generalitat hi ha coses importants que es poden veure afectades", va raonar Mas-Colell. Un exemple és el de Ferrocarrils de la Generalitat, que va renunciar ahir al concurs públic de 3.000 lots de Nadal valorats en 140.000 euros.

En principi, la mesura -que fonts de Governació diuen que no està encara sobre la taula- afectaria només els funcionaris amb plaça, no tota la nòmina de treballadors públics de la Generalitat. En tot cas, des del departament d'Economia insisteixen que tot plegat està en fase d'estudi i que qualsevol decisió que es prengui estarà "consensuada" amb tots els agents implicats.

Aquesta voluntat d'entesa la va verbalitzar el mateix conseller al Parlament: "No podem descartar res, però qualsevol iniciativa que hi pugui haver sempre serà dialogada amb els agents socials". Mas-Colell va argumentar, això sí, que el Govern prioritza el manteniment dels llocs de treball i que, per tant, és raonable que es demani "una certa flexibilitat" als treballadors públics. L'objectiu que persegueix el conseller és que l'administració catalana redueixi les despeses "en totes les seves dimensions" al nivell del 2007. La ministra d'Economia, Elena Salgado, va ser taxativa: "El govern espanyol no té cap intenció de reduir el salari dels treballadors públics". Malgrat tot, les autonomies tenen marge de maniobra per augmentar o reduir els sous dels funcionaris.

Procés de privatització

Aquesta voluntat de reduir despeses implica modificar els augments salarials que hi ha hagut des d'aquella data i buscar recursos on sigui. Una via que va apuntar Mas-Colell és la de la privatització d'empreses públiques mitjançant concessions que es podrien aplicar a Tabasa i al consorci d'aigües Ter-Llobregat. Sobre la possibilita d'apujar impostos, el conseller va defensar la creació d'un impost per a grans fortunes i es va mostrar prudent sobre què farà el Govern amb l'impost del patrimoni. "Dependrà del que passi després del 20-N", va indicar el conseller, que també es va negar taxativament a apujar l'IRPF.

L'Ajuntament pren nota

Més enllà de les mesures de la Generalitat per anar alleugerint la motxilla del dèficit, la veritat és que l'exemple de l'eliminació de la paga de Nadal als alts càrrecs ha drenat cap a altres institucions. Una és l'Ajuntament de Barcelona, i afectaria regidors i alts càrrecs. La iniciativa va sorgir d'Alberto Fernández Díaz (PP) i ara s'està negociant amb CiU quina fórmula se seguirà. L'alcalde Xavier Trias, però, va recordar que el sou dels regidors i dels alts càrrecs ja s'ha rebaixat en un 23% en els últims dos anys.

El consens amb els agents socials que busca Mas-Colell sembla, per ara, quimèric. Només la insinuació de la mesura ja va posar en peu de guerra els sindicats dels treballadors públics, que lamenten ser "el blanc fàcil" de les retallades perquè no disposen d'un conveni col·lectiu. "És lamentable que el Govern no sàpiga defensar els treballadors públics. Des del 2007 hem perdut més del 10% del poder adquisitiu i ja ens van rebaixar el sou un 5% l'any passat", recordava el responsable de la funció pública d'UGT a la Generalitat, Xavier Casas. Davant aquest "atac continuat", CCOO va insistir que el sou de molts treballadors públics se situa entre 1.000 i 1.800 euros bruts mensuals.

Els sindicats també van advertir que la mesura no ajudarà a reactivar l'economia perquè afectarà el consum i van carregar contra la "frivolitat" amb què actua el conseller d'Economia. "Primer escampa la rumorologia, no ho planteja en una taula de negociació", lamentava Casas. CCOO també subratllava que el conseller demostra "menyspreu per la negociació amb els treballadors i per la legalitat vigent, ja que les pagues extres formen part de les lleis de pressupostos". Mas-Colell demanarà dilluns a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, comparèixer a la cambra per explicar per què és "impossible" presentar els pressupostos abans del 10 d'octubre, com va aprovar l'oposició en bloc. No es lliurarà, en la seva intervenció, d'explicar la retallada de Nadal.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT