Publicitat
Publicitat

FESTES AGREDOLCES

El poble intenta refer-se del 'corralito' de la secció de crèdit i es pregunta si pot continuar confiant en la cooperativa

El Nadal més ensopit que ha viscut l'Aldea

El dia que la secció de crèdit de la cooperativa agrícola de l'Aldea va bloquejar els estalvis de mig poble Paco Torres i la seva dona es van quedar amb els 50 euros que tenien a la butxaca. Res més. Ahir van poder retirar els primers diners dels seus comptes. Ha estat un mes de neguit, el Nadal més estrany que recorden des de fa molt temps. "Tots aquests dies he patit per si podria comprar els regals de les meves dues nétes", explica Torres, un jubilat de 71 anys que havia fet de pagès, a més d'haver estat l'encarregat del magatzem de la cooperativa durant més d'una dècada. Les seves filles -ara totes dues viuen a Amposta- els van enviar un sobre amb diners per resoldre les urgències de les últimes setmanes i poder pagar factures. Pel menjar no han hagut de patir: el matrimoni cultiva un hort i cuida animals. I han trobat l'escalfor dels veïns, sempre disposats a ajudar.

Paco Torres encara recorda com la dona li va demanar que anés a buscar diners la jornada abans que l'Aldea s'esglaiés pel corralito . "Els primers moments van ser d'angoixa, perquè no sabíem si havíem perdut els estalvis", apunta aquest jubilat, un dels 1.190 veïns afectats per la falta de liquiditat de la secció de crèdit. La solució que s'albira -amb el pagament esglaonat dels comptes retinguts- ha calmat els veïns i els ha tret la por del cos. El poble, però, continua moix, una sensació d'ensopiment que es percep als cafès i als comerços en les dates prèvies de Nadal. La cooperativa sempre ha marcat els bioritmes de l'Aldea. Amb la sacsejada patida, ha guanyat terreny la desconfiança. La Generalitat ha argumentat que s'ha arribat a aquest atzucac per una gestió deficient de l'activitat productiva de la cooperativa i una mala planificació de les inversions. Molts veïns es pregunten ara si han de mantenir els estalvis a la caixa amb la qual sempre havien mantingut tractes.

Ramon Carles, president de l'associació d'afectats creada aquest desembre, transmet un missatge de tranquil·litat. "A casa pensem que hem de mantenir-hi els diners, perquè serà el millor per al poble", expressa Carles al costat dels tarongers de la finca, situada a pocs metres del domicili de Paco Torres. La seva família ha patit de ple el bloqueig de la secció de crèdit: hi han quedat enganxats la mare, el sogre, la filla, germans i cunyats. "Per sort, la meva mare, que té 82 anys, havia tret diners al novembre, però ho tenia tot allà, des de dipòsits a termini fins a la pensió", detalla aquest aqüicultor -cultiva musclos i ostres del Delta-, una feina que combina amb el treball al camp. "El que ha passat aquest final d'any ha estat molt gros, ha fet plorar pagesos valents i ha provocat que tots sentíssim una impotència enorme", afegeix Carles. El seu sogre, Antonio Bertomeu, que té 90 anys i és un dels primers socis de la cooperativa, sintetiza el regust de les últimes dates. "La gent està esbravada perquè mai ningú s'hauria imaginat que podria passar una cosa així", recull aquest pagès, amb l'escuradents a la mà i la memòria intacta.

Botigues més buides

La sotragada no ha aconseguit aturar les interminables partides de cartes al bar La Societat -hi ha rutines que són inalterables-, però ha obligat Càritas a entregar aliments, de manera discreta, a una vintena de famílies que han quedat temporalment sense recursos. Cada setmana ja repartien 300 lots amb aliments a llars amb recursos limitats, una remesa que aquest desembre han hagut d'ampliar. Mossèn Alfonso Monfort, que ha estat titular de la parròquia de l'Aldea durant 47 anys i ara està jubilat, només recorda un Nadal tan dolent: va ser el de la pedregada del 1967, que va arrasar el camp. "Ha estat un cop fort, però s'ha assumit amb molta serenitat", detalla Monfort, que viu a la parròquia del municipi.

En els últims dies, un degoteig de veïns han passat per la secció de crèdit per informar-se de com podien accedir a part dels seus estalvis. Com Josep Blanch, de 69 anys, que ahir va tornar a disposar dels diners de la pensió. "La família ens ha hagut d'ajudar", admet Blanch. Les filles del matrimoni, que viuen a Barcelona i al Japó, els han fet arribar diners, un suport que ha fet l'efecte d'un vàlium. "M'he proposat no enemistar-me amb ningú per temes materials, però serà difícil que mantingui la confiança en la cooperativa", apunta l'agricultor, que posa l'accent en la capacitat que ha tingut la gent de l'Aldea per evitar les escenes de tensió. Per al matrimoni que formen Ramon Peris (80 anys) i Justina Domènech (78 anys), també amb un dipòsit d'estalvi retingut a la secció de crèdit, aquest ha estat un mes d'incertesa. "Sort que cobràvem la pensió en un altre lloc", explica Domènech, pacient amb els tràmits que li permetran tocar els estalvis la setmana que ve.

Les cues que ahir es van veure davant de l'oficina de La Caixa -una estampa que il·lustra la sortida al malson de l'Aldea- contrasta amb la buidor de les botigues, malgrat que es tracta de dates proclives al consum. "Ha estat la campanya de Nadal més fluixa dels últims anys", reflexiona Belén Fabra, dependenta del centre òptic l'Esguard. Mentrestant, a l'espai de venda de la cooperativa, els empleats s'esforcen a pensar en un 2012 menys tortuós.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT