Publicitat
Publicitat

Najat El Hachmi: "No sóc fruit de cap política pensada d'integració"

Feina Najat El Hachmi (Nador, 1979) va guanyar fa tres anys el Llull per 'L'últim patriarca', un èxit de vendes traduït a deu idiomes. A l'abril va publicar 'La caçadora de cossos' (Columna) i ha traduït 'Cuentos libertinos del Magreb', de Nora Aceval

Quedem en un cafè que li agrada molt perquè li venia de gust menjar un pastís que hi fan: no és un desig qualsevol, és el desig d'una dona embarassada. Fa silencis llargs mentre pensa bé les respostes, però s'embala quan les deixa anar, carregades d'ironia. Se la veu més còmode fent d'escriptora que d'entrevistada, però brilla interpretant tots dos papers.

Encara mantens la feina que tenies abans de premi?

No, ara escric. La feina la vaig deixar l'endemà del premi. A l'Ajuntament de Granollers van ser molt comprensius. Em vaig veure molt saturada amb tot el que em va venir a sobre. La intenció no era deixar la feina de seguida… però la intenció no era guanyar el premi, tampoc!

I no et va fer vertigen deixar una feina segura a canvi d'escriure?

Segura? Depèn com t'ho miris. Crec que és més segur escriure, perquè al final fer el que necessites fer, i arriscar-te a intentar-ho, et salva la vida. Si no tens la possibilitat de provar-ho mai i et quedes sempre amb el dubte t'acaba passant factura d'alguna manera.

Has escrit des de sempre, oi?

Sí. I llegia molt. I abans de llegir, estava molt exposada a un tipus de literatura oral. He viscut envoltada de dones que a través del relat oral han aconseguit donar una forma a les seves vides i això les ha fet, no més agradables, però més suportables. Ho he vist molt en moltes dones.

Quin és el regal més gran que t'ha portat L'últim patriarca ?

M'han convidat a molts llocs, països on encara no havien publicat el llibre! M'he fet un tip d'anar als Estats Units, on el llibre és una de les lectures obligatòries en alguna universitat. Allà per ser lectura obligatòria d'una universitat no t'has de morir com aquí! Segons com, és millor: vol dir que estàs viu.

A l'abril vas publicar La caçadora de cossos . Devia ser difícil escriure'l amb la pressió de l'èxit del llibre anterior.

Hi havia molta pressió. I també moltes interferències. Estava escrivint un llibre sobre sexe i anava a clubs de lectura i em deien: "A L'últim patriarca hi surt molt sexe!" I pensava: "Hòstia!"

Però no en vas fer cas!

No. La necessitat d'escriure allò que has d'escriure s'imposa per damunt de totes les coses. Es bo que sigui així, però de vegades et cagues en tot, perquè potser voldries fer-ho d'una manera diferent i no pots. La necessitat creativa s'imposa, aquesta cosa que et surt de no saps on i que t'arrossega i que no controles. En el meu cas, això m'ha salvat d'escriure L'últim patriarca 2.

A L'últim patriarca el sexe era important. A La caçadora de cossos tot gira el voltant del sexe. Es un tema molt important per a tu, com a mínim en els teus dos últims llibres.

És que és un tema molt important! Crec que el problema és no donar importància al sexe, per això es pot banalitzar tan fàcilment i per això es pot convertir en una cosa que es pot consumir i viure d'una manera superficial. Però és un àmbit on hi ha molt de material: hi conflueixen tots els elements que determinen una persona, des de la cosa més física fins a la ideologia, les experiències personals, l'educació, les pors, els fantasmes, els desitjos... El que trobo poc normal és que no s'exploti més el sexe com a tema d'una manera seriosa.

I a casa teva quan van llegir el llibre què van dir?

No comment. [Riu]

Tens la sensació que ets la nostra autora exòtica oficial, la nostra autora marroquinocatalana? Hi has pensat?

No només hi he pensat: ho he patit moltes vegades! Suposo que és una cosa amb la qual has d'aprendre a viure. De la mateixa manera que per la mateixa raó per a una part de la societat no seràs mai una autèntica autora catalana, n'hi haurà d'altres que em veuran exòtica eternament.

Sembla que ara no et preocupa gens. T'ha preocupat en algun moment?

Home, sí. Quan t'esforces per escriure un llibre i t'has trencat les banyes per triar cada paraula, quan la novel·la no l'escrius per atzar sinó que hi ha una feina d'anys que no és visible… i que de cop i volta el que més cridi l'atenció sigui si has nascut en un lloc o en una altre toca bastant la moral. I l'altra cosa és quan et volen utilitzar políticament, com a exemple de no sé què. I més quan t'adones que la teva opinió sobre els temes pels quals t'han triat com a abanderada no interessa.

Políticament, tu representes un model d'integració d'èxit.

Jo no sóc fruit de cap política pensada d'integració de la immigració, sóc fruit d'una sèrie de persones que em vaig anar trobant des que vaig arribar aquí, mestres sobretot, que van fer la feina per vocació, no seguint cap política d'integració. Mai no agrairé prou a aquestes persones que hi hagin estat. El fet de no trobar-te amb una acollida com la que em vaig trobar jo pot fer que la teva relació amb el país i amb el context sigui molt diferent. Conec persones molt properes que van arribar aquí com jo i que tenen una relació molt diferent amb aquest país.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT