RODATGE CINEMATOGRÀFIC
Crònica 01/06/2011

Ni la pluja atura Ventura Pons i el seu 'Any de Gràcia'

Josep Lambies
2 min
Ni la pluja atura Ventura Pons i el seu 'Any de Gràcia'

Barcelona"Pel maig, cada dia un raig", diuen. Però ai si algú li surt amb frases fetes a Ventura Pons, que encara deu estar traient aigua dels mocassins. Ahir, a primera hora de la tarda, el director de pel·lícules com Anita no perd el tren i Amor idiota estava plantat al cor del barri de Gràcia, amb una bateria de llums, difusors i un parell de para-sols que van anar de perles per combatre la pluja. El seguici d'actors, tècnics i assistents s'esgarrifava de pensar que la cosa podia allargar-se fins a altes hores de la matinada.

Quan estava enllestint Mil cretins , Pons va prometre que es prendria un descans professional. "Havia passat un any difícil en molts sentits, i vaig decidir que era hora de relaxar-me una mica", recorda el cineasta. De seguida va veure que això de reposar no feia per a un nervi com ell, així que va espolsar el guió d' Any de Gràcia -que feia anys que esperava en un calaix- i es va arremangar per engegar els preparatius. Ahir va patir les conseqüències de ser un cul inquiet, nedant amb la càmera sota el braç per la plaça Rovira. Entre pla i pla, feia unes quantes braçades per atendre la premsa, que estava convocada a quarts de sis de la tarda, i procurar que el càsting no se li escapés de les mans.

La Sardà sota un paraigua

L'equip d'Els Films de la Rambla ha habilitat una botiga de queviures de la vorera Llobregat de la plaça per col·locar-hi un parell de monitors i un munt de pizzes Tarradellas -ja se sap que en un rodatge la gent s'engreixa-. En una cantonada, Amparo Moreno feia els mots encreuats d' El País mentre esperava que li toqués paper. "M'han dit que podia marxar un parell d'horetes a casa -explicava l'actriu a un tècnic de so-. Però si he de tornar a les nou, ja em quedo aquí entretinguda amb qualsevol passatemps". Sembla que a Rosa Maria Sardà -la protagonista de la pel·lícula, una vella que fa la guitza a l'estudiant amb qui comparteix pis- no li agrada tant la tempesta. Només es va deixar veure un instant, amb ulleres fosques i un paraigua funerari, i va desaparèixer sense deixar rastre.

La veritat és que a tothom li venia més de gust fer un te i un Scrabble que estar al peu del canó. Però Santi Millán i Oriol Pla van preferir posar-s'hi bé. Són dos esperits joves, i al cap i a la fi ahir rodaven en un interior. L'escena no era gaire difícil: Pla seia davant d'un MacBook, intentant fer un videoxat amb el seu germà. "La connexió espanyola és una puta merda", cridava Pla, passant text al costat del director. "Sí, noi -feia broma Millán-. L'altre dia em vaig baixar una porno i quin desastre!" L'humor no atura la pluja, però pot fer que un tarda com la d'ahir passi sense que ningú prengui mal.

stats