Publicitat
Publicitat

UN DÈFICIT HISTÒRIC DE L'EDUCACIÓ CATALANA

Catalunya retalla ajuts als centres educatius i es manté a la cua d'Europa en el foment de la lectura

Ni un euro per a la biblioteca de l'escola

La llei d'educació ho diu ben clar: "Tots els centres educatius han de disposar d'una biblioteca". Catalunya està lluny de complir la llei. Pares i mestres demanen suport.

Les biblioteques escolars són biblioteques de segona. Catalunya pot presumir dels millors mestres, de tenir una tradició educativa i una riquesa pedagògica exemplars, però -tret de destacades excepcions- no pot lluir d'una xarxa modèlica de biblioteques escolars. El país està a anys llum de Finlàndia, Dinamarca, França i, fins i tot, Portugal o Xile. Els resultats de les proves de comprensió lectora dels alumnes catalans no són pas tan bons perquè l'administració es pugui permetre gaires alegries. Trenta anys després de recuperar les competències en ensenyament, la Generalitat encara no disposa d'un pla estable que organitzi les biblioteques escolars, que les coordini entre elles, que les doti d'un servei de suport que garanteixi el seu funcionament i que fixi uns estàndards. No hi ha res d'això i, a més, el pressupost d'ajuts per a aquests equipaments, en comptes de créixer, s'empetiteix.

A Tiana (Maresme), aquests dies hi ha una sensació de déjà-vu . Durant els anys 80 i 90 al poble es van fer diverses mobilitzacions per reclamar una biblioteca pública. La pintada "Biblioteca ja!" va presidir força temps una paret situada ben a prop de la casa on va viure la il·lustradora noucentista Lola Anglada. La reivindicació no es va assolir fins al 1998. "Sembla mentida que quinze anys després encara demanem el mateix", es queixa un veí. La nova escola pública recull llibres de segona mà entre els pares per a la biblioteca del centre. "La Generalitat no ens dóna ni un duro", explica la directora, Gemma Pérez. De moment, comparteixen edifici amb la vella escola Lola Anglada, però quan els alumnes es traslladin a l'edifici nou, les prestatgeries quedaran buides.

La biblioteca escolar és la Ventafocs de les biblioteques. Assignatura pendent del sistema educatiu. "Per què hi ha biblioteques de primera i biblioteques de segona?". La pregunta se la fa Imma Mussarra, bibliotecària. Va treballar deu anys a l'institut El Sui de Cardedeu fins que l'associació de pares i mares, arran de la crisi, va decidir suprimir la plaça. "És la més oblidada, la que no compta. I, en canvi, és on hi ha els futurs lectors; la biblioteca escolar hauria de ser la més mimada".

Temps de retallades
L'únic programa de suport a les biblioteques escolars és el Puntedu. El va impulsar el 2005 el tripartit i en el seu dia va suposar una certa revolució. El pla selecciona alguns centres i els dóna 2.000 euros i material informàtic per crear la biblioteca o millorar la que ja hi ha. Però els ajuts del principi de mica en mica s'han anat retallant. En els tres primers anys van rebre subvenció 785 col·legis i instituts. Del 2008 ençà, només n'han rebut 172. És més, l'any 2009 la Generalitat va retallar la mitja jornada que pagava a les escoles perquè un dels mestres pogués dedicar-s'hi a fons. El Puntedu, segons expliquen diversos directors d'institut, va funcionar molt bé els primers anys, però s'ha quedat estancat per falta de fons. Totes les veus consultades coincideixen a destacar la feina excel·lent de la responsable tècnica del pla, Cecília Lladó. La conselleria d'Ensenyament li ha prohibit explícitament parlar amb aquest diari.

Per no saber, la conselleria d'Ensenyament no sap quines escoles no tenen biblioteca. No hi ha cap cens. Un estudi d'àmbit estatal de l'any 2005 deia que un 2% dels centres educatius no tenen biblioteca.

Ni tan sols s'han fixat uns estàndards. Una escola pot tenir un espai amb llibres però que no compleixi els mínims exigibles. Ningú no ha definit encara què és una biblioteca escolar: les dimensions, el volum del fons, les hores que ha d'estar oberta, el perfil del bibliotecari... Fins i tot les biblioteques de les presons tenen directrius pròpies. El 2009 la Generalitat va crear una comissió específica per fixar uns estàndards, però encara no se'n coneixen les conclusions.

Ensenyar i ajudar a aprendre
L'única guia són les recomanacions de la federació internacional de biblioteques (IFLA, per les sigles en anglès). L'entitat fixa el fons mínim d'una biblioteca escolar en 2.500 llibres. Un 40% han de ser de ficció i un 60% de no-ficció. Hi ha escoles que principalment tenen contes als prestatges. Si és així, el fons queda coix. Teresa Mañà, professora especialista en biblioteques escolars de la Universitat de Barcelona, remarca la doble funció de la biblioteca escolar: "El gran repte és que el professor l'incorpori a la seva metodologia i la faci servir com un centre de recursos per a l'aprenentatge. La biblioteca ha d'ajudar a ensenyar i ajudar a aprendre". La tercera funció que haurien de complir és la de fomentar el gust per la lectura. França i els Estats Units han augmentat el llindar mínim fins als 3.000 llibres. Si no, no pot ser considerada biblioteca escolar.

El Puntedu ha tapat forats, però el que cal, segons apunten tots els experts consultats, és un pla específic. "Estem molt endarrerits", lamenta Glòria Durban, especialista en biblioteques escolars. Catalunya no disposa d'un pla institucional de lectura com tenen els països més avançats que determini els objectius a assolir. Portugal o Xile han fixat reptes concrets i els estan assolint. La directora de la Biblioteca de Catalunya, Dolors Lamarca, creu que "falta programació"; cal definir quin vincle han de tenir les biblioteques municipals amb les escolars. A Finlàndia o Dinamarca hi ha grans biblioteques escolars que tot el municipi pot utilitzar, i viceversa, grans biblioteques de barri que són com un apèndix de l'escola. A Catalunya, les biblioteques escolars no estan integrades al sistema de biblioteques públiques.

Biblioteca sense bibliotecari
L'altre debat és el perfil professional. "Jo no estic preparada per fer classes -observa Imma Mussarra, la bibliotecària de carrera de Cardedeu-. Per què un mestre sí que pot fer de bibliotecari?". A primària, el responsable de l'espai acostuma a ser un mestre. En canvi, a secundària la IFLA recomana que sigui un especialista.

Diu l'article 88.1 de la llei d'educació: "Tots els centres educatius han de disposar d'una biblioteca escolar, com a espai d'accés a la informació i font de recursos informatius en qualsevol suport a l'abast dels alumnes, del professorat i de la comunitat educativa". El 88.3 precisa: "El Govern ha de fixar mecanismes de col·laboració de les biblioteques escolars amb el sistema de lectura pública".

Amb aquest relat, podria semblar que la situació és dramàtica. Però en realitat, com sovint passa en aquest país, la capcitat emprenedora individual i el teixit associatiu ho acaben suplint tot. Les associacions de pares i la dedicació desinteressada de molts mestres han jugat un paper clau. Bona part de les escoles i instituts tenen biblioteques ben dignes gràcies a les seves aportacions. L'administració ha deixat les biblioteques escolars arraconades. Però els mestres i les famílies no.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT