Publicitat
Publicitat

DEBAT EN L'INDEPENDENTISME

Oriol Junqueras:

"No cal descartar una candidatura De CiU, Esquerra i ICV a Madrid"

Entesa "És bo que a Brussel·les puguem assajar el projecte de país que passa per CiU, ERC i ICV" Ideologia "Hi ha altres factors més enllà de les idees" Català a la UE "No ens podem ensenyar al món amagant una part essencial"

ERC encara el segon procés de successió interna en tres anys. Per si fos poc, també ha de revisar l'estratègia, que, si bé és indiscutible que ha contribuït a fer créixer la base social sobiranista, també és cert que ha portat a una debacle electoral. L'eurodiputat Oriol Junqueras serà una peça clau en aquest debat. En aquesta entrevista, aporta elements per a la reflexió interna d'ERC.

El nou delegat del Govern a Brussel·les, Juan Prat, diu que no cal fer del català un cavall de batalla.

És molt difícil ensenyar-te al món amagant-te una de les característiques principals. És una contradicció important. No és estrany que Prat digui això, tenint en compte la trajectòria personal i política. A Catalunya hi ha moltes persones capacitades per a aquesta feina, amb una experiència molt àmplia i amb un nivell d'implicació amb el país i la seva realitat nacional, cultural, lingüística i econòmica molt important. Això encara fa més difícil entendre aquesta elecció. Juan Prat, amb Aznar, va pressionar Alemanya i França perquè s'incorporessin a la guerra de l'Iraq. Algú que es va enfrontar explícitament a alemanys i francesos no sembla la persona més adequada per representar Catalunya en un àmbit en el qual la centralitat política correspon a alemanys i francesos. No és un encert polític .

Vostè, Tremosa i Romeva treballen colze a colze a Brussel·les. Perquè és impossible fer-ho a Madrid?

En la defensa dels interessos nacionals de Catalunya és normal, positiu i fantàstic treballar amb els altres diputats catalans que comparteixen perspectiva nacional i grans objectius en l'àmbit econòmic i social. Hi ha un projecte de país a construir que passa per CiU, ERC ICV i que és bo que el poguem assajar. Europa és un lloc òptim per assajar aquest projecte. Si el país algún dia ha d'arribar a la independència, caldrà construir consens.

Però per què no es tradueix en altres àmbits institucionals?

A vegades hi ha inèrcies que ho dificulten i perfils que no ho posen fàcil. El perfil de Duran no és el mateix que el de Tremosa a Brussel·les.

Caldria plantejar una entesa de CiU, ERC i ICV a Madrid?

És possible que en algun moment es pugui fer efectiva si hi ha voluntat i la societat catalana ho reclama. Hi haurà àmbits en què aquest tipus de col·laboració es pot produir. Les majories es construeixen a Brussel·les en funció de la temàtica. A la llarga el normal és que es construeixin majories en funció de grans temàtiques. Determinades majories no serveixen per sempre. Amb ICV i CiU hi ha moltes coses a parlar.

També de llista conjunta a Madrid?

És una possibilitat oberta que no cal descartar. Potser arribarà un moment que serà convenient i factible. A les europees vaig proposar fins a dues vegades una candidatura conjunta dels partits de perfil més nacional i autodeterminista (CiU, ERC i ICV). No seré jo qui ho descarti en altres àmbits institucionals.

A què atribueix la patacada del 28-N?

Hi ha hagut cert desequilibri de les expectatives que tenien els votants i el resultat de l'acció d'ERC. O l'electorat esperava massa d'ERC o ERC ha deixat intuir que faria molt i no ha estat capaç de fer-ho. La gran majoria de votants d'ERC voldrien avançar de manera decidida en el procés d'alliberament nacional i en transformacions econòmiques i socials. Hem guanyat espai sociològic, base intel·lectual i comunicativa independentista. ERC hi ha contribuït, i com a protagonista. Però institucionalment seguim sense ser independents. I molta gent que té com a expectativa la llibertat, en veure que no hi som, se sent decebuda.

Ridao creu que el problema no és l'estratègia, sinó com s'ha aplicat.

L'estratègia dels últims anys té aspectes molt positius. Però en el futur caldrà anar-la readaptant al servei de l'objectiu. Cap estratègia és eterna. Cap partit ha mantingut la mateixa estratègia sempre.

Desapareix l'eix ideològic o social?

Per construir la majoria per la independència a ERC hi ha de cabre molta gent. La formació ha de ser capaç d'avantposar l'objectiu comú als interessos concrets de cadascun dels participants en la majoria. Més enllà de les idees hi ha factors importants, com els sentiments, les emocions... Hem de construir majories en funció de l'objectiu concret. Ideològicament no representem el mateix que CiU. Però hi ha àmbits sentimentals, econòmics, emocionals, que sí que podem compartir i construir junts. Em sembla molt bé la integració de RCat en algunes candidatures. Molts són amics nostres de tota la vida. I si aspirem a la majoria per transformar el país, el mínim és l'entesa amb els pròxims.

Està disposat a liderar ERC?

És una qüestió prematura. Molt important i entenc que interessi, però és prematur.

Tothom dóna per fet que serà en la pròxima direcció.

No ho sé. No és el moment de parlar d'aquestes coses, sinó de treballar per les municipals i al Parlament europeu. Arribarà el moment que ho poguem valorar entre tots, dirigents i militants.

Ridao s'hi ha mostrat predisposat.

Em sembla molt bé que tothom mostri les seves predisposicions. Des del meu punt de vista, i pel que fa a mi, em sembla prematur.

Ha parlat amb Carretero i Laporta?

Intento parlar amb tot independentista que tingui voluntat de construir majories al servei del país. ERC ha de parlar amb tothom amb qui pugui compartir grans objectius, ja sigui alliberar el país o construir una societat més justa, coses entrelligades. Podem recórrer trams diferents de camí amb companyies diferents. ERC s'ha d'esforçar a parlar amb tots ells i construir majories, com fem al Parlament europeu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT