Crònica 19/04/2011

Maruja Torres: "No tinc Twitter perquè tinc la LLengua massa ràpida"

Referèndum "No vaig votar perquè no vaig voler, tot i que vull el millor per a la terra on visc, i no porto banderes" Descriptiva "El Líban és com un club mafiós i només deixen entrar els que els interessa" Realista "Avui al món hi ha facilitat per matar"

Begoña García
4 min
Maruja Torres presenta la seva primera novel·la negra .

Viu amb una maleta mig feta i a mig camí entre aquí i allà, però se sent barcelonina cent per cent. Una nena del Raval convertida en una senyora de l'Eixample, segons diu a la seva web. L'agafem al vol, enmig de la promoció del seu últim llibre, i amb una agenda atapeïda. Presenta Fàcil de matar , una novel·la protagonitzada per la Diana Dial, alter ego de l'autora. Els escenaris són el Líban i Egipte, països que, com a periodista, coneix molt bé. Em preparo per parlar amb ella dels conflictes al món àrab, però Maruja Torres és una interlocutora molt ràpida i de seguida pren la paraula. "No em preguntaràs pel referèndum independentista", m'interpel·la d'entrada.

Per què no?

Jo no tinc ganes d'entrar en aquestes discussions, però si ho necessites, hi entrarem. Però jo ni me n'he assabentat, perquè visc al planeta dels libis. I a més no m'importa, perquè crec que en aquest moment el problema que tenim a Catalunya amb els hospitals i amb la retallada de coses és molt més important.

Va votar?

No, no vaig votar perquè no vaig voler, tot i que vull el millor per a la terra on visc, i no porto banderes. Jo crec que el millor és no quedar-se només en el que és català, que passa tant per la llengua com per ser màrtir. El que és català hauria de ser una avançada, perquè Catalunya és un país avançat i que no sempre passa per Madrid. S'ha de potenciar la indústria i s'ha de potenciar el comerç...

Pensa que la situació de Catalunya dins d'Espanya és sostenible?

Comparada amb la dels palestins a Gaza, la trobo molt sostenible... Fins i tot comparada amb els irlandesos, que tenen una autonomia molt menys forta que la nostra i amb molts menys privilegis. I Escòcia, on no són somiatruites. Aquí, qui està frustrat és qui esperava que l'autonomia fos el camí cap a la independència. Jo sóc federalista, pensava que s'aniria cap al federalisme constitucionalment, perquè és el millor. Si als Estats Units els funciona i funciona a Suïssa, perquè no ens ha de funcionar a nosaltres? Però aquí ens trobem amb les diferències que hi ha d'una regió a una altra, i per posar d'acord això necessitem polítics de molta més categoria que els que tenim ara.

Mai havia fet novel·la policíaca. Per què ara ha volgut indagar en aquest gènere?

Em venia molt de gust perquè és com fer periodisme de nou. Vaig fer un plantejament rigorós de novel·la negra, molt trepidant, perquè els meus mestres són els clàssics cinematogràfics. Tenia un cas que començava amb un atemptat polític, i vaig pensar a ambientar-ho al Líban, un lloc on la gent resulta molt fàcil de matar.

D'aquí el títol...

Sí, avui dia al món en general hi ha molta facilitat per matar, a Colòmbia, als països de l'Est, a l'Extrem Orient, al Pròxim Orient... Però al Líban encara més, perquè hi ha més concentració d'assassins per metre quadrat. Allò és molt petit! I tots defensen la seva bandera, el seu tros de territori, tots pensen que els altres són els dolents, estan armats fins a les dents i creen una inestabilitat política acollonant.

Ara, però, amb l'agitació que hi ha al món, sembla que s'hi viu un moment de tranquil·litat.

Al Líban ja veus que no hi ha hagut revolta perquè allà no existeix la lluita de classes. Llibertat? Creuen que ja en tenen, perquè hi ha la part cristiana i la musulmana i cadascú fa la seva. Són molt cosmopolites, al turista i l'estranger els tracten molt bé, i pensen que això és la llibertat, tenen un Parlament on hi ha representats tots els partits, que són partits però són sectes. Però el Líban és com un club mafiós on només deixen entrar els que els interessa, encara que sigui com a enemics.

Què en pensa del paper que han jugat les xarxes socials en les revoltes del món àrab?

A les revoltes àrabs, que afortunadament han començat i no crec que parin, crec que les xarxes socials, que nosaltres tractem amb tanta frivolitat i amb què juguem, han estat molt importants, perquè són un portal de llibertat, una finestra. El que va començar a Tunis i va continuar a Tahrir (el Caire), a Tunísia va ser fantàstic perquè va anar ràpid i són més espavilats, perquè els tunisians han tingut una educació molt francesa, i en canvi a Egipte, que sempre ha sigut un país embadocat, des dels faraons, la majoria de la gent si no té calés per sortir l'única finestra que té és Facebook i Twitter. Respecto moltíssim això.

Creu que és possible la consecució de la democràcia que demanen ?

Hi ha un exèrcit molt fort i uns Germans Musulmans molt forts, i ells demanen eleccions, però no en volen ara mateix. Volen canvis i perquè hi hagi eleccions primer hi ha d'haver canvis, perquè s'han de formar partits polítics, si no estaran en mans de l'exèrcit i dels Germans Musulmans, i guanyaran els Germans Musulmans.

Té un blog, una pàgina web, Facebook... Per què encara no és a Twitter?

Perquè tinc la llengua massa ràpida i acabaria a la presó! David Bisbal, González Pons i molta altra gent ja m'haurien demandat!

stats