"No hi ha negoci que aguanti l'actual sequera de crèdit"
"Tant si has de fer inversions com si no, les empreses necessitem liquiditat perquè, per començar, s'han de pagar els sous". Ho explica Antonio Antúnez, gerent de Depósito y Logística Antir, una companyia situada en un polígon de Montornès del Vallès. Antúnez assegura que no hi ha cap negoci que pugui aguantar l'actual sequera de crèdit.
Antúnez explica que la seva companyia, que va iniciar ell mateix com a autònom el 1983, ha anat fent els deures, invertint en noves tecnologies i diversificant el producte. El 2006 va arribar a tenir 31 persones fixes en plantilla -ara en són 19-, però un any més tard va arribar la crisi, i amb la caiguda de la facturació, les entitats financeres amb què havia treballat des del naixement de l'empresa van tancar l'aixeta del crèdit. Antúnez es queixa del temps perdut a la recerca de finançament bancari. Les gestions a les oficines de caixes i bancs per aconseguir liquiditat a través d'una línia de l'ICO tampoc van servir de res. L'empresa va optar aleshores per contractar els serveis de gestors especialitzats en finançament, però ni així va arribar el crèdit. Ara Antúnez s'ha dirigit directament a l'ICO a l'espera que després de presentar la inacabable documentació exigida, en un temps prudencial el finançament sigui aprovat i arribi a les arques de l'empresa.
Antúnez veu la situació com un peix que es mossega la cua. Amb la crisi, la facturació de la majoria d'empreses se n'ha ressentit molt. I també la situació de la seva tresoreria. A tot això s'hi ha de sumar que el risc d'impagament ha fet que les entitats financeres tanquin la porta a moltes de les operacions que els proposen les empreses. El resultat immediat d'aquesta situació és l'arribada dels impagaments. Depósito y Logística Antir estima que els seus clients li deuen més de 140.000 euros. El gerent de la companyia diu que, en molts casos, aquests deutes són d'empreses que estan en la mateixa situació que ells, i que fan mans i mànigues per pagar. A més, l'empresa va haver de reduir plantilla, per tant, també ha d'assumir els costos de les indemnitzacions dels acomiadaments (uns 100.000 euros). A tot això s'hi ha d'afegir l'increment de les despeses financeres relacionades amb avançaments de pagarés confirming (un servei financer que permet que el banc avanci el pagament de factures amb anterioritat al seu venciment), ja que molts clients paguen a 90, 120 o 150 dies.
L'Estat també rep. Si hi ha algú a qui s'ha de pagar religiosament és Hisenda i la Seguretat Social. Antúnez assenyala que fins fa un any no existia la possibilitat de retardar el pagament de quotes i que les sancions per impagament arribaven al 20%. Amb certs límits, ara sí que hi ha aquesta possibilitat.
Tot i les dificultats, Depósito y Logística Antir continua endavant. Han tancat el 2010 millorant la facturació, i encara més, en els primers mesos del 2011 el seu negoci ha pujat un 25% respecte les xifres de l'any passat. Tot i això, els problemes de liquiditat persisteixen i l'esperança de l'empresa és l'ICO.
