Publicitat
Publicitat

No cal fer cap canvi en l'ensenyament

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, s'ha pronunciat d'una manera clara en relació amb la resolució del TSJC, que dóna dos mesos a la Generalitat per "adaptar el sistema d'ensenyament a la nova situació creada per la declaració de la Sentència 31/2010 del TC". Ara per ara no cal fer canvis perquè la normativa catalana està dins de la legalitat constitucional. El posicionament és correcte i oportú.

És oportú, perquè no es tracta, per ara, de "desobeir" el TSJC. Es tracta, sobretot, de subratllar que malgrat les consideracions del TC en els "raonaments" de la seva sentència contra l'Estatut: 1) no reconeix el dret dels pares a triar la llengua de l'ensenyament, 2) accepta com a plenament constitucional que el català sigui la llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament i 3) accepta com a plenament constitucional que els alumnes no siguin separats en grups, aules o centres per raó de llengua.

El límit que posa a tot això és que el castellà no s'exclogui de l'ensenyament -cosa que ara no es fa- i que també pugui ser, si és el cas, vehicular i d'aprenentatge amb la finalitat que en acabar l'ensenyament obligatori quedi garantit el coneixement oral i escrit de les dues llengües oficials, cosa que el sistema actual garanteix. En conseqüència, ara per ara, la nova situació creada per la sentència de l'any passat no exigeix cap adaptació.

I és correcte perquè no és possible interpretar la normativa lingüística catalana només amb una sentència del TC. Hi ha altres sentències del mateix Tribunal -una vintena llarga- que han reconegut la validesa de la nostra legislació lingüística i, pel que fa a l'ensenyament, almenys quatre consideren constitucional el sistema català d'immersió. Són les sentències 83/1986, del 26 de juny, 195/1989 del 27 de novembre, la 19/1990, del 12 de febrer i 337/1994, del 23 de desembre. I és evident que el que cal aplicar és la doctrina íntegra del TC en el seu conjunt i que una sola sentència no altera la doctrina prèvia.

Així doncs, d'acord amb la sentència del TC del juny del 2010, els canvis en el nostre sistema d'ensenyament caldria fer-los en el moment que es constatés que un percentatge significatiu de l'alumnat, en acabar l'ensenyament obligatori, no coneix prou bé el castellà. El que passa és que si el TC pretén garantir que en el futur el coneixement del castellà no disminueixi, el TSJC sembla voler que el coneixement del català disminueixi ara mateix. I això no és cosa d'un tribunal, sinó del Parlament.

I és que si calgués fer modificacions, fer-les correspondria al Parlament, que no només hauria de canviar les lleis, sinó també votar els crèdits suficients. Avui ni una cosa ni l'altra són possibles. A parer meu, doncs, el TSJC s'excedeix de les seves atribucions. Ni raona el seu posicionament, ni el fonamenta en dret, ni es pronuncia sobre quina norma o normes reglamentàries són contràries a la llei ni sobre quina norma legal ho és a la Constitució. La conclusió sembla clara: no cal fer canvis.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT