Publicitat
Publicitat

Les víctimes de Srebrenica reviuen l'horror d'un genocidi que va provocar 8.500 morts

"No puc comparar Mladic ni amb un animal"

L'arrest de Ratko Mladic arriba tard pels familiars i supervivents de la pitjor massacre que hi ha hagut en sòl europeu des de la Segona Guerra Mundial. Srebrenica va reviure ahir el genocidi del 1995.

"L'11 de juliol del 1995 van entrar les tropes sèrbies a Srebrenica. Hi havia Ratko Mladic (cap de les forces serbobosnianes), era a uns deu metres de mi. Duia màniga curta o s'havia arromangat la camisa, tot orgullós. Deia que no ens passaria res dolent, que intercanviarien els homes pels seus presoners i que a les dones i als nens ens transportarien (a zona controlada per l'exèrcit bosnià). Durant uns deu minuts, les forces sèrbies van repartir als nens pa, aigua i xocolata, les càmeres els gravaven, però un cop apagades, ja no van repartir res. Mladic es va girar cap als soldats, el vaig sentir perfectament: «Germans serbis, aquí teniu una ocasió única, aprofiteu-la, no en tornareu a tenir una de semblant». Després va regnar el caos: rapte de noies, matança de nens, crits. Creia que era la fi del món. Una dona va donar a llum al meu costat sense cap ajuda. Se li va apropar un cetnik , va dir que era nen, li va cridar « balija », un insult contra els musulmans. I el va esclafar amb la bota". Kada Hotic encara tremola quan explica l'horror que va viure fa setze anys, quan la petita ciutat de Srebrenica, declarada enclavament de seguretat de l'ONU per als civils, va caure en mans de les forces serbobosnianes i grups paramilitars de Sèrbia.

Unes 30.000 persones van buscar refugi a l'entrada de la fàbrica de Potocari, a uns tres quilòmetres de Srebrenica, on hi havia instal·lat el batalló holandès de la Força de Protecció de l'ONU (Forpronu). "Em pensava que ens salvarien", explica Kada. Però els Cascos Blaus els van tancar les portes i van entregar els civils a Mladic en un pacte segellat amb un brindis i immortalitzat en una fotografia, prèvia humiliació d'uns quants soldats holandesos, a qui els militars serbobosnians van fer desfilar despullats.

El cap del batalló holandès, el coronel Thom Karremans, va assegurar posteriorment que havia demanat la intervenció de l'OTAN diverses vegades i que quan va arribar va ser "massa tard i massa petita".

Entre l'11 i el 14 de juliol del 1995, les forces serbobosnianes i els paramilitars serbis van assassinar unes 8.500 persones, gairebé tots homes i nens d'entre 14 i 80 anys, gairebé tots musulmans. Anaven desarmats i la majoria van ser capturats als boscos que envolten Srebrenica, per on van intentar fugir. "A Mladic no puc ni comparar-lo amb un animal perquè fer-ho seria insultar els animals", afirma Hajra Catic, presidenta de l'Associació Dones de Srebrenica. Hajra va perdre el marit i un fill en la matança, com Kada, membre del grup Mares dels Enclavaments de Srebrenica i Zepa. Kada enterrarà aquest any el seu fill davant la fàbrica on les forces de Mladic van separar homes de dones i nens, van violar i van executar. En aquests terrenys descansen ara les restes de gairebé 4.000 assassinats en un memorial inaugurat el 2002. Cada 11 de juliol s'hi enterren les despulles de més desapareguts trobats en les desenes de fosses comunes on els homes de Mladic van amagar-los.

L'arrest de Mladic no tornarà els assassinats a les seves famílies, però "en part ens sentim alleujades", assegura Catic.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT