Atrapats per un pis: "No el puc comprar perquè no puc vendre el que tinc"

BARCELONALa història d'Anna Pena és un pèl rocambolesca: ella i el seu marit van al darrere d'un pis d'uns amics que, coses de la vida, han pensat en ells com a 'hereus' perquè s'han separat i marxen a viure fora de Barcelona. Això ha passat fa pocs mesos i els han ofert el pis que sempre haurien volgut tenir. Fins ara, l'Anna s'havia anat espavilant amb la seva parella pagant lloguer a Barcelona i, quan ha aparegut aquesta oportunitat de compra sense intermediaris, han tornat a activar una possibilitat que ja havien descartat... El 2006 el seu marit va heretar el pis de la seva àvia a Castelló de la Plana, cèntric, 100 metres quadrats. Van començar demanant-ne 180.000. "Ara ja hem baixat a 120.000", explica l'Anna.

El mateix procés ha seguit la negociació amb el pis que volen comprar però que no poden fins que no tinguin un cert coixí econòmic gràcies a la venda del pis de Castelló. "El pis és una ganga: enorme, amb terrassa, totalment reformat i a un preu que pràcticament és la meitat del que els propietaris havien pagat en plena bombolla immobiliària", apunta. En números absoluts, segons l'Anna, els seus amics van pagar 300.000 euros i hi van invertir uns 40.000 euros més en reformes. "L'altre dia ens van trucar per rebaixar l'última oferta que ens van fer de 250.000 a 200.000 euros", afegeix.

El problema principal continua sent que el pis de Castelló és l'única esperança de l'Anna i el seu marit per quadrar el cercle: cap dels dos té estalvis i quan van als bancs a demanar una hipoteca del 100% del que els costa el pis ni els deixen asseure a negociar possibilitats. "La nostra situació és ben bé la del peix que es mossega la cua", assegura.

La situació paradoxal a la qual s'enfronten les quatre persones implicades en aquesta història va resumir-la, segons explica l'Anna, la subdirectora d'una oficina bancària a la qual van demanar consell, i que els va dir, directament: "Esteu regalant el pis de Castelló". Com els passava a ells, les persones que s'interessaven pel pis no tenien possibilitats de fer una hipoteca. L'actitud que tenien amb ells els bancs a Barcelona es repetia a Castelló amb altres parelles.

Cadascú a casa seva

L'altra parella implicada, la que ofereix el pis de Barcelona i que no para d'abaixar el preu per una qüestió de trencament de la relació, posa la cirereta a aquest pastís del despropòsit immobiliari. Mentre no venen el pis, tot i haver pactat fa mesos la separació, han de continuar vivint sota el mateix sostre. El final del procés, la conjunció astral de què parla l'Anna ja fent broma, es pot resoldre perfectament amb tres parelles amb molt mal de cap i un pis no desitjat.