Publicitat
Publicitat

La campanya arrenca centrada en la batalla de Barcelona, amb una enquesta del CIS favorable a Trias, a qui dóna una majoria justa, i Hereu, que revifa i espera el miracle

No tot està dat i beneït

Trias ja avança per l'Avinguda de la Victòria, sense rival, totes les enquestes li són favorables, ja pensa en els 100 primers dies de govern i alguns càrrecs de confiança de l'Ajuntament pugen a la cinquena planta de l'edifici Novíssim, on hi ha el grup municipal de CiU, a acomiadar-se. Com diria Flotats, textual. Quatre regidors de distància en l'enquesta del CIS d'ahir (16-12), cinc d'avantatge en una de la federació nacionalista feta pública també ahir (17-12) i fins a set de diferència en una del PSC (18-11) feta en les mateixes dates. Mitjans d'abril. Aquestes són les últimes dades per a l'anàlisi, però n'hi ha d'altres molt més fiables: els currículums que arriben, la gent que es deixa fotografiar amb el cavall guanyador i que addueix "problemes d'agenda" per no assistir a actes del possible perdedor, i fins i tot el repartiment de la cobertura de campanya, que ahir va començar oficialment amb les Arenes i el Centre de Cultura Contemporània com a escenaris dels primers grans mítings de CiU i PSC.

Però alguna cosa li diu a l'alcaldable de CiU que no tot pot ser tan idíl·lic, que el funeral socialista pot ser una trampa i que pot afluixar fins al 22-M. Falta poc i, superats els 12 anys que va prometre que dedicaria a conquerir l'Ajuntament de Barcelona, ara no es tracta de fer cap ximpleria. I mesurar les paraules: CiU va perdre moltes eleccions per pintar una Barcelona massa negra a uns barcelonins que són exigents però orgullosos de la seva ciutat.

Trias pot guanyar aquestes eleccions, pocs ho dubten, però no tindrà majoria absoluta de 21 regidors ni la seva victòria serà, probablement, suficient per provocar una onada metropolitana que, de retruc, faci conquerir a CiU la Diputació de Barcelona. Per això la clau d'aquests 15 dies de campanya és que tant ell com Hereu han de saber interpretar la realitat que hi ha entre el miratge i el miracle. El miratge són els nou districtes que Trias va conquerir el 28-N en un resultat irrepetible, i més en unes eleccions municipals, i el miracle és la remuntada que esperen els socialistes contra un desgast que en aquest mandat s'ha vist acompanyat de greus polèmiques (consulta de la Diagonal, cas de l'Hotel del Palau, cas Ciutat Vella), però també d'autèntica mala sort i crisis indirectes (Pèndol, prostitució a la Boqueria, el monument als gais, les llobes del zoo).

Sempre el vot fronterer

Xavier Trias sap que no és el mateix un 16-12, que un 17-12 o un 18-11, i ahir ja va demanar més als seus assegurant en un esmorzar amb periodistes que aspira a més de setze regidors i que no dubtarà a apel·lar als abstencionistes, als independentistes i als que creuen que s'han-fet-coses-bones-però-cal-un-canvi. Menys de setze regidors, tot i veure's abocat al govern en minoria com a primera opció, seria perillós per escenificar aquest govern col·legiat i coresponsable en les decisions que repeteix en cada míting, format per una estructura de gestió maragalliana i amb el suport d'un soci estable que podria ser l'ERC de Portabella i Laporta.

A l'altre bàndol hi ha el PSC, que no vol ni recordar -perquè són irrecuperables- aquells temps mítics en què controlava nou de deu districtes (1999), però sí que apel·la entre els seus quadres dirigents a l'esperit del 1995. Aquell any CiU se la va jugar amb Miquel Roca i alguna enquesta va inquietar la màquina socialista. "Ho he deixat tot per Barcelona", deia Roca al vídeo electoral. Res: 16 a 13 a favor de Maragall. I això que sis mesos enrere les enquestes donaven 8 punts d'avantatge a CiU.

"O l'avantatge mai no va existir o Roca l'ha dilapidat", deia Carles Cols a El Periódico l'endemà de les eleccions. De cop no es podia tombar el potent PSC de la capital, una federació que fa només dos mesos va guanyar tota sola les primàries internes contra Montserrat Tura i que ara ha fet reviure un moribund Hereu. També l'alcalde ho està donant tot ara en un caixa o faixa espectacular. I no dubtarà a menjar tot el terreny fronterer a ICV-EUiA o somniar que Esquerra tregui vots a CiU. O fer el que sigui.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT