Publicitat
Publicitat

Les pensions baixes, també afectades

"No hi ha dret, jo vaig molt justa"

La reforma del copagament farmacèutic s'havia plantejat com la correcció d'una injustícia: que tota la població activa -inclosos els aturats- pagués pels medicaments, mentre que tots els jubilats -fins i tot els que cobren pensions altes- els tenien gratuïts. El canvi anunciat dimecres, però, no afectarà només els pensionistes amb rendes més altes, sinó també moltes persones grans que tenen problemes per arribar a final de mes.

Maria Riu, de 88 anys, és un exemple d'aquesta situació. Ahir, en assabentar-se de la notícia parlant amb la voluntària d'Amics de la Gent Gran que li fa companyia un dia a la setmana, es va haver de mossegar la llengua: "Ara n'anava a dir una de grossa!" Una estona més tard, un cop informada dels detalls, mostrava la seva indignació: "No hi ha dret, jo vaig molt justa de diners, no me'n sobren pas".

Una economia molt ajustada

Entre ella i la voluntària d'Amics de la Gent Gran expliquen que rep una pensió de 700 euros al mes i que uns 620 són per al lloguer del pis. "I després tinc altres coses per pagar!", exclama. Fa poc va demanar un ajut econòmic als serveis socials que li va ser denegat. El que sí que ha aconseguit, explica, és que li portin menjar a casa. "Això sí, només de dilluns a divendres, el cap de setmana es veu que no he de menjar", lamenta, i afegeix que ha d'anar guardant menjar dia a dia per tenir-ne per al dissabte i el diumenge.

La Maria és vídua i viu tota sola, i la seva economia domèstica és tan ajustada que qualsevol despesa, per petita que sigui, és un maldecap. Ara la seva gran preocupació és que s'ha de fer unes ulleres noves: "Em demanen 260 euros!" Per pagar-les, necessitarà l'ajuda de la seva néta.

El consum dels malalts crònics

Els més afectats pels canvis en el copagament dels medicaments seran els malalts crònics, que són els que fan un consum de fàrmacs més gran, i que són majoritàriament jubilats. La Maria n'és un cas paradigmàtic, ja que pren "12 o 13 pastilles al dia". Li costa recordar quantes són exactament i per a què serveix cadascuna, però se'n surt força bé: "Dues o tres per al cor, una per a la circulació, una altra per al reuma..."

Explica que en compra molta quantitat cada vegada que va a la farmàcia, acompanyada per la voluntària d'Amics de la Gent Gran, o que hi fa anar la cuidadora que té dos dies a la setmana. Quan entri en vigor la modificació i vulgui enviar-hi la cuidadora, haurà de pensar a donar-li els diners. "Són les que em toquen, així que hauré de pagar", diu amb resignació.

El que més li interessa és saber quan arribarà aquest moment, i quan li diuen que encara falten dos mesos, respira una mica més tranquil·la: encara té temps per decidir com s'ho farà. "Per més que hi hagi un màxim de 8 euros mensuals els hauré de treure d'algun lloc", puntualitza. Per a les rendes superiors als 22.000 euros anuals, el màxim serà de 18 euros al mes.

També cobrant 300 euros

La Maria es consola pensant que, tot i que per a ella serà difícil, "hi ha gent que cobra menys". Per exemple, Eulàlia Biarnet, de 72 anys, que rep una pensió contributiva (SOVI) de 300 euros. En el seu cas, la pensió de 900 euros del seu marit és el que li permet arribar a final de mes. Tot i així, moltes vegades no en tenen prou. "M'han d'ajudar les meves filles", reconeix amb vergonya. "No trobo bé que s'hagi de pagar pels medicaments, però també penso que s'han de mirar els abusos -afegeix-. Molts jubilats agafen medicaments per a tota la família, i això tampoc està bé".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT