Publicitat
Publicitat

CATALUNYA SOTA ZERO

Molts sensesostre defugen els allotjaments que els ofereixen els serveis socials per fer front al fred

"No vull anar a l'alberg, casa meva són els meus cartrons"

"Tinc dues mantes i l'última nit només en vaig necessitar una. Si fa més fred, em taparé amb la segona i no hi haurà més problema", raonava ahir a la tarda el Miquel, defugint qualsevol alarma per fred i sense ni plantejar-se acceptar la proposta dels equips d'emergències socials de l'Ajuntament de Barcelona de passar la nit en un equipament municipal. Les temperatures gèlides i la imminència de la neu no el preocupaven gens. S'agafava al vi per fer passar el fred. Té 48 anys i en fa més de 22 que trampeja pel carrer, ha viscut situacions força més adverses. A Perpinyà, per exemple, recorda que hi va dormir a quinze graus sota zero i ho va fer seguint el mateix mètode que aplicarà aquestes nits: abrigar-se amb les seves mantes i els seus cartrons. Ja fa dos anys i mig que passa el dia amb un grup de sensesostre a la plaça de Folch i Torres i, a la nit, s'instal·la per dormir a les portes d'un supermercat: "No vull anar a cap alberg, casa meva són els meus cartrons i les meves mantes col·locats a les portes del súper".

Dimecres a la nit, quan personal dels serveis socials els va anar a buscar per oferir-los allotjament, bona part del grup habitual d'indigents que conviuen en aquest racó del barri del Raval escoltaven el partit del Barça per un petit transistor. La discussió va passar en un moment de l'actuació del porter blaugrana a la possibilitat de marxar tots plegats al centre on els proposaven passar la nit. Alguns van dubtar, però finalment la majoria es va imposar. No hi anirien. Ni dimecres ni cap de les nits d'aquest episodi de fred i neu.

"Això és ajuda per a tres dies, no ens serveix. Si ens volen ajudar de veritat, que ens donin estada per a tres mesos i ens facilitin les eines per sortir de l'espiral en què caus quan vius al carrer", argumentava el Charlie. Fa un any que viu amb un peu a la plaça i l'altre en una porxada de l'avinguda Paral·lel, on uns quants del grup aprofiten l'hora en què tanca un locutori per instal·lar-hi el campament.

Quan hi són tots, a la plaça són una vintena i, tot i que reconeixen que les baralles formen part del guió diari d'aquest espai, s'organitzen per fer més fàcil el dia a dia. Amaguen les mantes en una claveguera en un carrer pròxim per evitar els robatoris que, segons expliquen, són molt freqüents. Tenen dos carros, el Ferrari i el McLaren, en custòdia compartida. Un només carrega mantes, l'altre s'ocupa de la resta de la infraestructura: des de la ferralla que recullen -la venen per finançar-se els brics de vi- fins a les ampolles. Al migdia acostumen a anar a dinar en un centre del carrer Hospital i a la nit s'espavilen per menjar entre el que recullen i el que els porta la gent. El fred és un tema que els preocupa poc.

Rebuig a l'ajuda puntual

"Som guerrers, estem acostumats a batallar, sobreviurem a unes quantes nits de fred", sentenciava l'Alejandro, que és de Bulgària i, després de voltar per diferents punts de l'Estat treballant de paleta i de recol·lector de fruita, va arribar a Barcelona fa dos anys. Ara en temporada alta de turisme fa cendrers amb llaunes per guanyar-se els euros del menjar i el vi. No vol ni sentir a parlar de l'opció alberg, perquè el grup ja ha pres una decisió en aquest sentit. Defugen qualsevol ajuda puntual i estan "farts" d'emmagatzemar multes per dormir als bancs i per beure o orinar al carrer. "Fins i tot els gossos tenen més drets que nosaltres", lamenta l'Alejandro. Una de les principals demandes que fan és que s'habilitin lavabos públics, perquè quan tanquen els pocs locals que els deixen fer ús dels serveis es queden orfes de solucions.

La majoria tenen fills i van arribar al carrer després de trencar amb la parella i perdre la feina. És el cas del Charlie, que té un fill a l'Equador a qui ja no pot enviar diners com feia abans. El que més costa, assegura, és "conviure amb aquest pes, el mal psicològic". Fa un any que es va incorporar al grup de sensesostre de la plaça i ara el fred li fa una mica més dur el dia a dia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT