Publicitat
Publicitat

La docència és la vocació, el càrrec un servei temporal

"No sóc un monstre de la política com Puig o Rigau"

Comencem amb sessió de fotos al pati del Palau Robert, però se sent poc còmode fent de model i pugem al despatx, on mostrarà a la càmera expressions més naturals, dits enlaire. "Aquí hi sóc molt poc, em passo el dia amunt i avall, coneixent empreses, i cada nit tinc un sopar. Abans a dos quarts d'onze ja era al llit, ara sempre a la una, i com que m'agrada aixecar-me a les cinc, dormo poc". No ho diu queixant-se, i presumeix que "aquí es penca molt, i al Govern hi ha un nivell tècnic molt alt". El que sí que lamenta és no tenir temps ni per pensar ni per llegir. "Jo devorava set diaris cada dia; ara és impossible, em passo el dia al telèfon". Parla molt, i ho fa de pressa, amb el doble de frases per minut que Mas-Colell. Quan acabem ens adonem que hem enregistrat 93 minuts de conversa (són moltes frases, això), interrompuda un parell de cops per avisos que el reclamaven en una altra reunió.

Se'l veu còmode repassant els sis primers mesos, explicant-se, i ho fa amb entusiasme, ganes de convèncer i franquesa. Excessiva, dirien els que el qüestionen per ser massa acadèmic, per no dir poc polític. "Si em comparo amb monstres polítics com el conseller Felip Puig o la consellera Rigau penso que, efectivament, jo no hi arribo". Ell mateix se sorprèn d'estar fent política, i de vegades no entén alguna lògica parlamentària: "Un diputat et diu el nom del porc i a la sortida et diu que és alcalde de no sé on i si el pots visitar allà i ajudar-lo: quan passa això penso que em sento més còmode en el món... en el món... anava a dir... normal".

Se sent respectat, però, pels diputats, i preveu que anirà trobant complicitats. "Això sí, el nostre Parlament és el més lent d'Europa, els processos s'eternitzen". I ell té pressa, això és evident, parla sovint de l'obsessió per facilitar gestions i eliminar traves.

Adéu a l'any sabàtic

Va rebre l'oferta per ser conseller del Govern sense conèixer Artur Mas i quan es volia agafar un any sabàtic després de vint-i-cinc anys impartint classes a Esade. "Ja m'havien donat la ploma estilogràfica, tenia un projecte de llibre, i mira". Canvia un any sabàtic a Londres per la conselleria d'Ocupació en ple atur? Per què? "De fet, mai vaig dir que sí, m'hi vaig anar trobant, vaig anar dient " buennuuuuu ". Des d'Esade l'hi van empènyer, també: "Em van dir que una institució com aquesta no podia dir que no a servir el Govern i vaig respondre: doncs que hi vagi la institució. He, he". Però hi és ell. En tres dies va rebre -els va comptar- 14.000 mails de felicitació, fruit d'un quart de segle donant classes. "Molt poquets em deien si ja sabia on em ficava, la majoria m'animaven".

Em diu que va buscar els directors generals a l'empresa privada i a l'entrevista de treball els demanava que li expliquessin tres fracassos propis i com se n'havien sortit. "Digui-me'n un de seu, de fracàs", li deixo anar. "Vaig muntar moltes empreses, des dels divuit anys, que no van anar bé, com una de pintar passos zebra dels pobles, que feia jo mateix, a les nits. D'altres eren un negoci rodó, com una que buscava àrbitres per als partits de futbol informals, d'empreses, de solters contra casats".

Després, a Banc de Sabadell, i un bon dia, fa un quart de segle, a Esade: "Allà vaig descobrir de seguida la meva vocació, i aquí, sis mesos després, ja li avanço que no l'he descobert. Em diuen que el poder m'enganxarà, i em fa feliç conèixer gent interessant i poder influir i poder arreglar les coses, i faig la meva feina amb responsabilitat i com a servei, però quan acabi el període que sigui, voldré tornar a la docència". Troba a faltar la relació paternofilial amb els alumnes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT