Una cicatriu a la galta esquerra denota que els 28 anys de Morad El Hassani han estat molt intensos. Reconeix la seva mala fama i s'autodefineix com un vigilantibus non dormientibus . El seu avi, Alla El Hassani Ben Amar, va pertànyer a la temuda guàrdia mora de Franco i, pels anys servits, el govern espanyol va donar-li una paga vitalícia i un terreny a Nador que la família encara té. Això potser explica que el pare decidís buscar-se la vida a partir dels anys vuitanta a Espanya. Ho va fer sol. La família va arribar a la dècada dels noranta. Morad tenia 14 anys quan el van matricular a l'institut Vallvera de Salt, però aviat va deixar els estudis. Als disset anys se'n va anar a Bèlgica, i allà va començar un negoci de compra i venda de cotxes que el va portar fins a Catalunya. "Això em va permetre començar a tocar diners, però darrere dels cotxes van aparèixer els traficants de drogues", explica. Durant un any i mig, El Hassani es va dedicar al tràfic de substàncies estupefaents de Barcelona a Palma de Mallorca. "Guanyava 70.000 euros per cada 250 quilos de xocolata", assegura ell, amb certa satisfacció. Li va sortir car. Van ser 1.275 dies a la presó que té gravats a la memòria, encara que insisteix que estar entre reixes va ser una oportunitat. Durant aquest temps (2004-2008), es va formar en cursos d'orientació laboral, d'informàtica i d'idiomes, va obtenir el graduat escolar i va començar l'accés a la universitat.
El retorn a Salt
Ara fa dos anys que ha tornat a Salt i s'ha convertit en un dels delinqüents multireincidents més actius, amb tota mena d'antecedents policials. Almenys en té una quinzena: faltes contra la salut pública, atemptat contra agents de l'autoritat i lesions, i una llarga llista de la qual ell nega la majoria d'acusacions. Tot i que les proves evidencien un expedient maculat, El Hassani construeix un altre discurs: "Jo no sóc un multireincident fins que ho demostrin davant d'un jutge". El missatge és sorprenent. Malgrat la seva recent paternitat, ha estat denunciat també per delictes de violència de gènere i l'han acusat d'agredir la seva exparella. Algunes fonts l'apunten com l'instigador dels menors que van protagonitzar els aldarulls violents de fa deu dies a Salt, quan es van cremar contenidors, cotxes i motos. Ell ho nega amb rotunditat.
El Hassani no té cap ofici i, aparentment, no en vol tenir cap. Assegura que no li cal treballar: "Tinc diners per a tota la vida". Quan se li demana sobre la seva situació jurídica a Espanya, s'afanya a ensenyar una targeta de permanència que caduca el novembre d'aquest any. En realitat, aquest document és un paper mullat. Té una ordre de no admissió al territori Schengen, però el jutge n'ha denegat l'expulsió perquè ha aportat proves d'arrelament. Ell creu que no l'expulsaran. Se sent més d'aquí que d'allà, perquè va arribar jove, la família va lluitar per la unitat d'Espanya i la seva filla ha nascut aquí. Reconeix que ha estat en el punt de mira dels veïns per la seva posició, sovint polèmica, però dissabte va sortir a la manifestació de Salt amb una pancarta que recollia el lema de la marxa: "Volem viure a Salt, en pau i bé".
