Crònica 27/02/2011

No només pateixen els pares biològics

Sònia Sánchez
2 min
No només pateixen els  pares biològics

Barcelona.El 12 de març del 2009, a Francisco Cárdenas el van separar de qui havia estat la seva filla durant 3 anys. Ell i la seva dona havien iniciat el 2006 el procés d'adopció d'un nadó de 6 mesos tutelat per l'administració, però els tràmits no havien acabat quan van decidir separar-se. Els dos volien seguir cuidant la nena, però l'administració va decidir que el procés d'adopció havia acabat. Cárdenas assegura que cap informe dels treballadors socials havia detectat mai cap problema perquè la parella se'n pogués fer càrrec, més enllà del fet que ja no viurien a la mateixa casa, com passa amb molts pares biològics. Va iniciar llavors una batalla judicial, encara en marxa, que el va portar a conèixer molts altres casos de famílies (d'adopció, d'acollida i biològiques) que s'oposen a decisions dels sistemes de tutela de menors. Va ser així com va néixer l'any passat l'Associació per la Defensa dels Menors (APRODEME), que agrupa, segons Cárdenas, 400 de famílies de tot l'Estat, 90 d'elles a Catalunya.

Una despesa desequilibrada

El fiscal delegat de Menors a Barcelona, Juan José Márquez, creu que "a la llarga s'ha de buscar la desaparició dels centres de menors" i anar cap al sistema del Regne Unit, on el 71% dels nens tutelats s'estan amb famílies d'acollida. La llei obliga a prioritzar els models familiars, però a Catalunya hi ha encara poques famílies d'acollida. Un model que resulta car, tenint en compte que, segons un informe del Síndic de Greuges, la Generalitat paga entre 30.000 i 40.000 euros anuals per cada nen tutelat en un centre, mentre la despesa pública per cada nen acollit en família no supera els 3.200 euros l'any.

Un estudi europeu conclou que els països més desenvolupats tenen més nens en el sistema de tutela públic. Dinamarca hi té un 1,3% dels menors d'edat, i Suècia l'1%, mentre que a Catalunya és el 0,6%. Un dels autors de l'estudi i professor de la Universitat de Girona, Ferran Casas, diu que té a veure amb la despesa: "Si hi ha menys diners públics per dedicar-hi, el nivell de gravetat dels casos per decidir assumir la tutela és més baix".

stats