Crònica 24/04/2011

No és país per a futbol

Desconegut A l'est del Capitoli de Washington s'alça des de fa cinquanta anys l'estadi Robert Kennedy, que actualmente acull els partits de l'equip de futbol local, el DC United. Aquesta setmana hi van jugar dos exbarcelonistes Reduït Aquí el futbol continua tenint una afició hispana i unes alineacions farcides d'europeus rodamons, estrelles descendents i nord-americans musculosos

i
Antoni Bassas
3 min
Thierry Henry celebra un dels dos gols que va marcar amb els Red Bulls.

No és que el cos em demanés gaire futbol l'endemà de la final de Copa, però no tenia altre remei: era el dia que el calendari de la Major Soccer League (MLS) portava a Washington els Red Bull de Nova York, amb Rafael Márquez i Thierry Henry, i volia entrevistar-los. Mentre anava cap a l'estadi, el Washington Post enviava un tuit ironitzant sobre el nou sentit que el Reial Madrid havia donat a la frase feta anglesa llençar una cosa sota l'autobús . No tenien res millor de què parlar?

Però érem allà, camí del Robert F. Kennedy Stadium. Als Estats Units, si no saps trobar un camp en dia de partit en tens prou a seguir la flaire de les barbacoes que encenen els aficionats als aparcaments. Res d'aquelles gentades apressades que van clavant empentes amb mal humor perquè ja senten la veu de Manel Vich cantant les alineacions. Aquí, famílies senceres obren la porta del maleter i amb aquella calma treuen les cadiretes, la nevera i les hamburgueses i decideixen solemnitzar el dia de partit amb la barbacoa ritual. I ben amples que estaven. El camp és per a 46.000 espectadors i n'hi van anar 18.052.

Els aficionats locals i la policia copien tendències. A un centenar de seguidors dels Red Bull me'ls van aïllar a la 3a graderia, darrere una pancarta en què hi deia " La norte " i anaven obrint pots de fum taronja. Tres o quatre mil seguidors locals, la immensa majoria hispans, botaven sobre els seients i cantaven una versió apta per a menors de la infamant tornada " Alcohol, alcohol… ", a l'estil torcida brasilera, però tant els uns com els altres semblaven extres dirigits pel realitzador d'una comèdia, perquè el drama esportiu aquí no existeix. L'únic element dramàtic va ser quan un individu amb samarreta del Madrid se'n fotia d'un altre vestit de blaugrana. Aquí la tensió la posem els europeus.

Vaig decidir matar les penes a l'americana, és a dir, menjant al bufet per a la premsa de la mitja part, assortit d'amanides, hamburgueses, hot-dogs i pastissets amb una generositat que no vaig veure mai als meus temps de Champions.

A la MLS, la teca és més generosa que el joc. Corren i salten, perquè de físics en són, però costa veure una paret ben tirada o un desplaçament llarg de pilota. Per això Márquez sobresortia majestuós en la defensa. I Henry, amb els seus moviments de ballarí i el seu toc sofisticat de passes curtes i cama llarga, destacava enmig de cossos atlètics donant trompades a la pilota. Va ser la seva nit: va marcar els dos primers gols del 0-4 final, i l'afició local el va acomiadar amb aplaudiments.

El del minut a minut del Post tenia el dia àcid: "El partit ha estat només lleugerament més fàcil de mirar que la pel·lícula de Zapruder" (Abraham Zapruder va filmar amb súper-8 domèstic l'assassinat del president Kennedy a Dallas el 1963. La imatge és borrosa i moguda). I un comentari amb el qual em vaig sentir identificat: "Em posa nerviós quan un davanter no sap evitar el fora de joc". A mi també.

Les opinions d'Henry i Márquez

Deu minuts després d'acabar el partit, la premsa vam ser autoritzats a entrevistar els jugadors dins els vestidors. Allà hi havia Márquez i Henry sortint de la dutxa amb una tovalloleta. Márquez va estar més comunicatiu: "Mourinho juga a destruir, ja ens ho feia quan era al Chelsea". I a la pregunta de si espera tornar a Barcelona algun dia, se li il·lumina la cara: "Esclar que sí, hi tinc una casa". Henry és limita a mostrar la seva decepció per la final, però no en vol parlar més. Als de Red Bull no els agrada que tothom li parli del Barça i de l'Arsenal, i sembla com si a ell ja li estigués bé.

En sortir del camp, escoltem a la ràdio del cotxe que a Madrid a un jugador li ha caigut una Copa a terra i l'autobús l'ha aixafat. Hum, quan el teu equip perd, maleïda la gràcia que et fa la globalització.

stats