Publicitat
Publicitat

Txelui Moreno: "No és un procés de pau sinó una decisió unilateral d'ETA"

Satisfacció Després del comunicat decebedor del 5 de setembre, l'esquerra abertzale considera que ETA ha respost de manera positiva a les seves demandes

Després de reclamar "responsabilitat" al govern del PSOE i a totes les forces polítiques del país en una roda de premsa, el dirigent de l'esquerra abertzale, Txelui Moreno, va concedir una entrevista al diari ARA. L'exregidor de l'Ajuntament de Burlata, que exerceix de portaveu des del 2009, s'ha convertit en tot un referent des que va presentar la proposta d'Alsasua, un document en què s'advoca per un procés de negociació entre el govern espanyol i ETA en un context d'absència total de la violència. Amb ell la veu de l'esquerra abertzale ha tornat als mitjans públics bascos.

Com ha acollit l'esquerra abertzale l'anunci d'ETA?

Amb aquest comunicat l'organització armada fa una pas més i molt important a favor d'un procés democràtic i respon satisfactòriament als dos emplaçaments que li havien fet d'una banda la comunitat internacional, la Declaració de Brussel·les, i de l'altra les organitzacions polítiques i socials basques de l'Acord de Gernika.

L'emplaçament de Brussel·les és del 29 de febrer i el de Gernika del 25 de desembre de l'any passat. Per què ETA ha tardat tant de temps a respondre?

Una organització armada té uns temps completament diferents als de la resta. És lògic que tinguin aquestes dificultats a l'hora de poder-se comunicar, reunir o redactar els comunicats. És el problema que han pogut tenir a l'hora de tardar més o menys a tancar un comunicat com el que han fet públic.

Percep novetats en els discursos dels governs basc i espanyol davant l'alto el foc?

Molts mitjans de comunicació no han canviat de línia, cosa que em fa pensar que, una vegada més, des del ministeri de l'Interior s'està influint en quina ha de ser la primera resposta a aquest comunicat. Ningú ha sortit del guió establert per Rubalcaba. Fins i tot alguns repeteixen les mateixes paraules. Això em fa pensar que la resposta que havien de donar els mitjans ja estava treballada des d'abans.

Espera que hi hagi algun gest de distensió per part dels governs espanyol i francès?

El que ara mateix espera la societat basca és que el govern espanyol faci passos per afavorir el que s'està reclamant constantment: que la ciutadania pugui decidir el seu futur. En aquest sentit, ara li toca al govern espanyol moure's. A més, hi ha un emplaçament que ha fet tant la comunitat internacional com els organismes polítics i socials d'Euskal Herria al govern espanyol i que encara no ha contestat: la derogació de la llei de partits i la legalització de la marca que presenti l'esquerra abertzale per poder estar en política com tota la resta. També s'han d'acabar les mesures d'excepció que encara continuen vigents a Euskal Herria com són les detencions, les tortures, el setge policial que patim constantment i també les mesures especials creades expressament per als militants de l'esquerra abertzale, com la dispersió que pateixen els familiars i els presos d'ETA. Un seguit de mesures d'excepció que el govern espanyol hauria d'aixecar per poder arribar a un escenari democràtic on totes les opcions polítiques puguin defensar les idees en igualtat de condicions i poder-les materialitzar en cas de disposar del suport majoritari dels ciutadans d'aquest país.

Es pot parlar en aquests moments d'un procés de pau?

No és la denominació més correcta. Jo parlaria de decisió unilateral d'ETA de no dur a terme accions armades. En aquest cas, els passos que s'estan fent ara són decisions pròpies que han estat adoptades sense que existeixin acords ni amb governs ni amb partits. Si es llegeix amb atenció, en el comunicat ETA no hi posa condicions. Tot el contrari. El que es diu al text és que correspon als agents polítics i socials bascos el fet d'arribar a acords. I a ningú més.

L'alto el foc respon a una estratègia de l'esquerra abertzale per ser present en les pròximes eleccions forals i locals?

Qui pensi això és que no coneix l'esquerra abertzale. Seria de bojos pensar que hem impulsat un debat intern arribant a les conclusions que hem arribat per presentar-nos a unes eleccions. Les decisions que nosaltres hem adoptat tenen un sentit molt més estratègic i és obrir les portes del futur al nostre poble, el dret d'autodeterminació. Aquesta és la clau, no les eleccions.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT