Publicitat
Publicitat

"No és una revolució. És una evolució"

Transició Egipte viu un procés emocionant i alhora incert. La plaça Tahrir del Caire continua sent la gran zona assembleària on exigir que no es perdi ni l'esperit ni el ritme d'aquest viatge cap a un govern democràtic. L'ambaixador Zaineldine hi confia plenament

Com és aquesta societat egípcia post-Mubàrak?

Està emocionada però també angoixada. Els egipcis viuen ara un moment de revelació. Saben què volen, han descobert com són i s'agraden. S'han demostrat que són capaços d'organitzar-se i han descobert un sentiment de comunitat. Però, alhora, tenen la incertesa de no saber quin serà el pròxim pas que faran com a país.

El dubte és saber quin ritme seguiran els canvis?

Ja no hi ha una confrontació entre dues parts oposades. Ara la diferència és com arribar als mateixos objectius. Una part de Tahrir vol anar ràpid i altres preferirien endarrerir les eleccions. L'exèrcit preveu una transició a un govern democràtic en sis mesos i alguns voldrien anar més a poc a poc. Encara no tenim un Parlament renovat, així que l'únic mecanisme de debat institucional és encara la plaça Tahrir.

I l'exèrcit complirà?

El compromís de l'exèrcit amb la transició cap a la democràcia és claríssim. N'han donat mostres clares, com permetre que la justícia actuï contra els escons impugnats al Parlament (pel frau electoral de les últimes eleccions), la lluita contra la corrupció i, sobretot, com van actuar abans i després de la caiguda de Mubàrak. Tenien l'oportunitat d'obtenir el control del poder, però van donar suport a les demandes de la gent.

I les revoltes esteses al món àrab tenen el mateix esperit que la revolta egípcia?

Hi ha similituds. Tots parlem àrab, mirem les mateixes cadenes de televisió, compartim regió. Hi ha una mateixa generació jove arreu del món àrab amb les mateixes inquietuds. Però els règims i els seus lideratges, el rol de l'exèrcit, el paper dels actors civils són molt diferents d'un país a un altre.

I com s'arriba a aquesta guspira?

Els canvis van començar fa 10 o 15 anys. Noves idees, reformes econòmiques, educació de la població, més llibertat d'expressió per a molts mitjans de comunicació. Eren canvis en marxa. No ha estat una revolució. Primer hi ha hagut una evolució. La democràcia no arriba d'un dia per l'altre. Totes les democràcies del món viuen una evolució constant.

Ha canviat la imatge del món àrab a Occident?

Potser és massa aviat per dir-ho però crec que hi havia certa manca de respecte en la manera com es miraven la nostra part del món. Ara han descobert de què som capaços. Aquesta atmosfera positiva, després d'una dècada influïda per la por i les preocupacions per la regió, pot haver canviat les actituds.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT