La primera cosa que em ve al cap quan parlem del subsidi d'atur no és tant si volem mantenir-lo, sinó si podem fer-ho. Entre el 2008 i el 2009, el nombre de beneficiaris va augmentar un 30% i la despesa en prestacions un 20%. Amb el dèficit que arrossega Espanya i les altíssimes emissions de deute que s'han de fer, ens hem de preguntar: podem mantenir aquests subsidis? La prioritat ha de ser la creació de llocs de treball perquè té un triple efecte: primer, contribueix a la recuperació econòmica; segon, incrementa la recaptació gràcies al fet que es paguen més impostos, i tercer, s'estalvia en subsidis d'atur.
També hi ha un aspecte que cal tenir en compte: el subsidi d'atur més baix ronda els 400 euros i el salari mínim interprofessional els 600. No sembla que hi hagi un incentiu gaire gran perquè els que cobren els 400 euros siguin proactius a buscar feina. Si treballen 8 hores al dia només cobraran 200 euros més. Tot i que seria desitjable que hi hagués ajudes per a tots els aturats, no tenim gaire més marge de maniobra.
