Fer un acte sobiranista a la plaça Espanya, en una antiga plaça de toros i amb el suport implícit a la participació a la consulta de demà de personalitats com Oriol Bohigas, Josep Ramoneda, Ferran Soriano, Jordi Pujol, Artur Mas, Justo Molinero, Jaume Sobrequés, Joel Joan o Sílvia Bel no és una patxanga . Fins i tot ahir, entre el públic, hi havia un alt càrrec de la Generalitat que no fa pas tant anava a actes de suport a José Luis Rodríguez Zapatero. Alguna cosa deu haver canviat a Catalunya i en alguna cosa es deu haver mogut l'eix ideològic del país. Perquè fa vint anys, aquest acte només hauria tingut futur en algun local semiclandestí.
No semblaven clandestins els que ahir, un dia més, com des d'aquell 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt ara fa un any i mig, van pujar fins a la cúpula de Les Arenes per estrenar-la com a auditori. Al meu costat hi havia una parella de veterans mecenes del catalanisme, residents al Poble-sec, i a l'altra banda, unes senyores del barri de Sant Antoni que s'alegraven d'haver vingut per una vegada caminant a un acte. Gent normal, i no pas de la Catalunya dita catalana, la que sembla que ja ho tingui tot fet però lluny de la capital.
"No votis!", cridaven algunes cares conegudes des del provocatiu vídeo que ha acabat d'impulsar la consulta sobiranista en aquest tram i en el qual s'ha afegit des del president de la Generalitat fins als col·lectius immigrants que votaran a l'Argentina el dia de Sant Jordi i a l'Equador el 30 d'abril. Aquest "no votis", malgrat les odioses comparacions, recorda poderosament aquella campanya de les eleccions europees del 1994 en què l'esquerra abertzale va fer uns cartells impactants en què els seus enemics cridaven: " No les votes, terrorista !" No tenien tampoc pinta de terroristes les persones que ahir hi havia a Les Arenes. Eren gent anònima, com el coordinador de campanya de Barcelona, Xavier Martínez. "Que hi pot haver de més anònim que dir-se Martínez i ser funcionari com jo", va ironitzar.
'Veni, vidi, vota!'
Per l'escenari van passar ahir centenars de persones, entre observadors internacionals i responsables de campanya territorials, però qui va sintetitzar amb més exactitud l'esperit de la consulta va ser l'arquitecte Oriol Bohigas en un dels parlaments centrals de l'acte. La desafecció, però, ara s'ha tornat acció: "Els partits sols no se'n surten i amb aquestes intervencions millorem la nostra democràcia".
Bohigas, un més d'entre els normals, va donar el testimoni final a Alfred Bosch, l'escriptor cada cop més activista, que en els últims mesos també ha donat cara i ulls a la consulta. Ahir Bosch estava satisfet, però encara va demanar un últim esforç perquè Barcelona no es conformi a superar el percentatge de la consulta de la Diagonal. «L'últim lema de campanya per diumenge ha de ser "veni, vidi, vota" i ha de ser un homenatge als derrotats d'altres temps», va concloure abans de demanar un referèndum vinculant. Però això ja deu ser cosa de gent menys normal.
