Un Nobel de la pau per a elles

Manal al-Sharif

ARÀBIA SAUDITA

Moguda per la guspira de la Primavera Àrab, Al-Sharif va penjar al maig un vídeo a YouTube en què es mostrava a ella mateixa conduint. Les autoritats saudites, en veure'l, van arrestar-la durant dues setmanes i van obligar-la a firmar un comunicat en què assegurava que no agafaria mai més el volant d'un cotxe. La monarquia de Riad té establert un flagrant sistema de segregació sexual que prohibeix a les dones, literalment, posar-se al volant d'un cotxe.

La iniciativa d'Al-Sharif va impulsar la campanya "Women2Drive", per aconseguir que cada vegada més dones desobeïssin les regles i repetissin la iniciativa d'aquesta assessora de seguretat informàtica de 32 anys. "Faig això perquè estic frustrada i enfadada", destacava. Des de llavors, l'Aràbia Saudita ha promès certes concessions per calmar el carrer, com permetre el vot femení.

Aung San Suu Kyi

BIRMÀNIA

Fa poc més d'un any va sortir d'un arrest domiciliari de 15 anys. I en només aquests dotze mesos la dictadura de Myanmar s'ha començat a obrir cap a la llibertat i la democràcia. Semblava impossible que després de la farsa electoral del novembre del 2010, el nou govern liderat pel general Thein Sein comencés a abraçar algunes de les propostes de Suu Kyi, principal líder de l'oposició.

Mentre una marea d'aire fresc recorria el món àrab, aquesta activista i Nobel de la pau (1991) veia com es legalitzaven els sindicats, s'alliberaven a l'octubre 200 presoners polítics i es plantejava la desaparició de la censura. Uns factors que fins i tot han fet plantejar-se a Suu Kyi tornar a registrar legalment el seu partit, la Lliga Nacional per a la Democràcia. Es tracta d'un ritme de canvi que, fa un any, era totalment impensable.

Malalai Joya

AFGANISTAN

Amb només 24 anys va denunciar els líders mujahidins a l'Assemblea Nacional de l'Afganistan. Va dir-los clarament que eren culpables d'haver destruït el país i d'haver matat milers de persones durant la guerra civil que va precedir el règim talibà. L'allau de crítiques va ser ferotge, però no va fer retrocedir Joya. Quatre anys després, el 2007, aquesta jove afganesa va relacionar els polítics del Parlament del seu país amb els animals d'una granja en una entrevista a la televisió.

Aquesta vegada la resposta va ser més dura. Desenes d'amenaces de mort i l'expulsió de la vida política afganesa. Des de llavors Joya treballa des de l'anonimat en la defensa dels drets de les dones a l'Afganistan. Critica durament la hipocresia dels Estats Units en l'inici de la guerra i documenta que el govern del president Hamid Karzai no és gens paritari.

Lina Ben Mhenni

TUNÍSIA

Ben Mhenni no va enfrontar-se directament al dictador tunisià Zine El Abidine Ben Ali, però les seves paraules van ressonar a través de totes les protestes que van fer caure el seu règim. Amb només 27 anys, aquesta blogaire tunisiana va convertir-se en la veu de difusió de tota la indignació d'un poble a través del seu blog, A tunisian girl (Una noia tunisiana). I la seva pressió al règim va anar a més. S'ha considerat Ben Mhenni el detonant de l'inici de la marea àrab al Magrib i el Pròxim Orient.

"Era allà per fer fotos, gravar seqüències de vídeo, ser testimoni, per rebatre l'allau de demències que, sense cap mena de dubte, els lleials de Ben Ali descarregarien sobre nosaltres", relata aquesta jove -actualment professora de lingüística a la Universitat de Tunis- en el seu primer llibre, La revolució de la dignitat.

Shirin Ebadi

IRAN

Assessora jurídica i advocada de professió, va ser la primera ciutadana iraniana i musulmana a rebre el Nobel de la pau. L'acadèmia sueca li va entregar el guardó el 2003 "per la seva lluita pels drets de les dones i dels nens", i llavors el règim de Teheran va veure's entre l'espasa i la paret. Ebadi denunciava la segregació de la dona del món laboral i polític a l'Iran, però alhora era un personatge molt popular i carismàtic que havia donat suport a la revolució verda en els seus inicis.

Teheran, tot i que no compartia la decisió dels Nobel, va respectar-la, però en la mesura que la tensió amb Occident ha augmentat, li han embargat béns i li han retirat el guardó del lloc on el guardava. Tot i això, Ebadi defensa la religió i destaca que és la interpretació de l'Alcorà el que discrimina les dones. "Només és possible una transformació de l'islam des de dins", destaca.

Sampat Pal Devi

ÍNDIA

Vesteixen saris roses i porten pals de bambú a les mans, a punt per combatre qualsevol injustícia. Al comandament hi ha Sampat Pal Devi, fundadora de Gulabi Gang (Arma Rosa), una agrupació de 20.000 dones del nord de l'Índia que lluiten contra els oficials corruptes i els homes violents amb bastons i aixades. "Som una arma per a la justícia", assegura Devi, de 50 anys i mare de cinc fills.

Gulabi Gang va néixer el 2006, quan Devi va veure un home que fuetejava en ple carrer la seva esposa al seu poble, a Uttar Pradesh -en un dels districtes més pobres de l'Índia-. El dia següent va aconseguir reunir un grapat de dones per tornar-li la represàlia. Des de llavors han fet justícia pel seu compte. No accepten l'ajuda de cap organització ni govern i la missió principal de Devi és alfabetitzar tot el grup.